Home, fins ahir per mi això dels premis que s'atorguen a les personalitats rellevants ja m'imaginava que eran una "merienda de negros", i que la majoria havien perdut, o senzillament no tenien, els valors i criteris rigurosos amb que s'havien creat. I no estic parlant d'una qüestió de tenir preferències diferents, estic parlant de que ja no són el que eran. Sinó de que han deixat de premiar les coses realment importants i han anat a la notícia fàcil, a premir el darrer personatge popular als mitjans.
Així que sentir que un Alonso, un principiant a la F1, era premi Príncipe de Asturias em va despretigiar el suposat prestigi de la institució que l'atorga... i així uns quants més (premi Planeta a banda, que aquest sempre s'ha sabut que el que busca és vendre milions d'exemplars).
Però ahir... ahir... Obama premi Nobel de la Pau...!!!! S'em va caure l'ànima als peus.... Jo no dic que no li poguessin donar d'aquí a 4 o 8 anys quan acabi el seu mandat. Però avui, que només porta 9 mesos governant el seu país i que encara no ha fet res del que pretenia....ufff! increïble! No hi ha res en el món que tingui una llarga trajectòria per aconseguir la pau al món? No m'ho puc creure.... Bé, si el Sr.Nobel aixequés el cap sortiria corrent (suposo!).
Adéu al prestigi que els hi quedava als premis Nobel! Qui serà el proper? Zapatero premi Nobel d'economia?
Tot plegat fa que pensar molt.... quina casualitat que Chicago no fos designada seu olímpica del 2016, no?
Prefereixo no pensar....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada