D'un món de silencis, cada vegada més s'estableix la necessitat de parlar per crear relacions fortes, sinceres, que no amaguin racons foscos que acabin convertint-se en el tot..... I estic d'acord!
Les coses s'han de dir, però també s'ha de trobar la manera de fer-ho, perquè les paraules, tot i que són les mateixes, no tenen el mateix sentit pels que les diu que per qui les escolta.... Matissos de veu, un punt i a part, una breu aturada.... es poden interpretar de forma diametralment oposada....
Però, a l'igual que les paraules, també penso que són imprescindibles els petits gestos per crear relacions afectives sanes. Surten de manera expontànea i expressen moltes coses.
Gestos que no tenen res a veure amb comprar regals..... Una flor, una pedra, un suc, un got de llet calent, una xocolatina, fer l'ullet, un cop a l'esquena, un "està molt bo".... o una cançó.... Milers de petits gestos que et siuen: estic aquí!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada