Dia de Reis

Final de les festes nadalenques. Tot l'any esperant aquests dies, que de vegades es fan una mica tediosos per tanta comilona, preparatius, regals i família, i ja han passat.

I com a colofó a totes les festes, la cavalcada i el dia de Reis. És aquests dos dies quan a casa, les xiques viuen amb més nervis totes les hores. Esperant impacients què els portaran els Reis, aquelles persones màgiques que ara estan aquí i al mateix temps en un altre lloc, i que sobretot, en una nit són capaços de deixar regals a totes les cases.

Però aquesta il·lusió, s'ens transmet als grans, i jo ho visc com si fos una nena. No sé, encara em paralitza que el rei negre, el meu preferit, em saludi i em miri des de la seva carrosa quan passa per davant meu.... I com no, visc amb nervis, què em deixaran, sempre alguna sorpresa.

Però ara, també m'agraden perquè he de fer sortir la meva imaginació, a voltes molt amagada, per a respondre creïblement les preguntes sobre els Reis que fan les nenes (els Reis de la tele no van vestits igual que els de la cavalcada del barri perquè s'han mullat i s'han hagut de canviar, mireu la sorra que han deixat els camells al balcó, deixem un llum encès per a que sàpiguen que aquí hi han nenes i parin, posem aigua pels camells i porto pels Reis que tindran fred....). Una imaginació, que hauria d'estar present més sovint, no?

Ara a esperar l'any que ve, que tots serem un any més grans, i les coses les veurem d'una altre manera.... i mentrestant,.... ja estem de rebaixes, a veure què compraré....