Com qui vol fer una gràcia, s'ens va ocòrrer al J. i a mi anar amb les nenes a les festes de Gràcia. Per veure els carrers engalanats i aquestes coses.Quina mala idea! Només vam veure un carrer i mig guarnit. Impossible de donar cap passa més. Quanta gent! Amunt, avall, aturada, rient, xerrant, bebent.... Majoritàriament joves (d'uns quaranta amb nens a l'hora que hi erem), d'aquí, d'allà. Era com una riada, com una manifestació.
Vaja que ens vam agobiar força. Feia tants anys que no anevem (ja no recordo quants) que ens va semblar impossible tot l'ambient. Així que vam tornar a casa esgotats i amb la idea que em molts anys no hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada