Aquesta és la meva intenció. Fer vaga a la vaga. Vaja, que NO vull fer vaga.
I no és que estigui d'acord amb el govern i la reforma laboral aprovada... però com que no estic d'acord en tantes coses..... aquesta seria una més.
Personalment no penso que la vaga sigui la solució. Si volem protestar, hi crec més en una manifestació multitudinària i festiva com la que no fa tant vam fer en contra de la sentència del Constitucional... recordeu????
Allò va estar bé, molt bé. La gent de nou al carrer, un dissabte a la tarde, amb els nens, amb els avis...cridant els nostres desitjos. Va servir per res??? segurament no, però va mostrar-nos al món.
Però igualment, la vaga no servirà per res. Estic segura que si la vaga és un èxit, el govern no canviarà les seves propostes, tenint en compte el pati econòmic que tenim, oi?
A més, els sindicats i les seves propostes tampoc no m'agraden. Vaja que no em donen confiança i en sóc molt crítica: On eren aquests anys enrere? Tan bé ho estava fent el govern socialista que no calia protestar per res? Només és ara que ho fa malament? No haurien d'assumir els sindicats la seva part de culpa en, per exemple, el tema de la retallada de pensions perquè ells han incentivat i aconseguit les prejubilacions per a certs sectors econòmics del país? (i això és un important llastre per les arques de tots, no?) Per què creen aquesta sensació d'inseguretat pels que volem treballar el dia de la vaga? Cal convocar als avis que cuiden dels seus néts a la vaga? Si tan segurs estan del seu missatge, per què calen piquets? (i no parlo dels informatius verbals), etc., etc., etc.
Com diria el meu pare: per fi demà els sindicalistes treballaran! i jo, ja explicaré com ha anat el dia, i si he pogut exercir el meu dret a NO VAGA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada