El diumenge vaig trobar uns forats mentre les nenes jugaven o veien els dibuixos a la tele, i em vaig enganxar de seguida.... De fet, per la nit no vaig mirar ni la tele: volia acabar! (encara que de facto no vaig emprar més de quatre hores en conjunt a llegir-la).
Ja m'imaginava el final... però em va arrencar un somriure dels llavis i vaig recordar els meus catorze anys quan llegia a l'Alcott.....
Ha estat una lectura fàcil i relaxada (estic en una època que necessito llegir coses que no m'esgotin, que només m'entretinguin... hi ha moments per tot!) I encara que darrerament trobo a faltar que no llegeixo gaires llibres (i ensumar la seva olor), ara per ara estic llegint molt més que abans (hi ha tants posts interessants per la xarxa!).
Veig que t'ha passat com a mi... bloguejar m'ha tornat l'il·lusió per la lectura que, tot i ser una de les meves més grans aficions de més jove, havia anat alentint moltíssim, i ara he recuperat totalment l'agradable sensació de tenir sempre algun llibre començat ;-))
ResponElimina