L'altre nit en un sopar vaig poder veure en acció un Iphone. Quin disseny tan senzill, tan elegant! Però el que em va cridar més l'atenció són la quantitat de jocs (va, diguem-ho bé, "aplicacions") que té.
Les nenes van estar encantades... Això de tenir un gat (Talking Tom Cat) que repeteix les teves paraules, es mou si li passes el dit per sobre o cau si lo dones cops... És divertidíssim!!!! A més com a casa això no existeix... és tota una NOVETAT! (els adults de casa tenim un parell de mòbils d'aquells que només serveixen per trucar, i un d'ells ja té vuit anys.... sí, si, 8 anys!.... tot un exemple de què l'obsolescència no sempre és realitat...).
També he vist i tocat un Ipad. Això a mi m'ha agradat més, perquè s'assembla més a un ordinadoret, amb una mida idònia per la meva bossa..... i això em permetria escriure allà on estès.... je, je, je. També m'aniria de maravella a la meva cuineta... podria ser un superllibre de receptes o curs de cuina on-line.... Ufff! Algun dia, algun dia.....
Però de moment.... retorno a les velles tecnologies, i des de fa uns dies porto una ILlibreta (d'aquelles que es tanca amb una goma) on apunto les meves idees i paraules pel bloc amb l'ultra post modern Iboli que hi ha a la bossa..... Després ja ho escriuré amb l'ordinador.....
Clar que si tinc un dia com avui.... la mà em fa mal de tantes coses Iescrit.....
Hehehe jo tinc una magnífica Iagenda amb un preciós Iespiral vermell que permet escriure amb Illapis, Iboli, Iretolador, Itatxar, Iesborrar amb una preciosa Igoma Itradicional ;-))
ResponEliminaI és que a vegades em pregunto si crear-nos tantes necessitats no ens pot portar a ser uns eterns insatisfets... No tothom es pot pagar aquests capritxets. Jo, per exemple, no podria...
Cuidat la Imà!! :-))
Assumpta, segur que quan més tenim menys satisfets estem.
ResponElimina