Si em refio de les que hi han a la sala infantil de la biblioteca del meu barri, crec que no apareixerà cap adjectiu mínimament positiu. Les dos que he vist en les dues darreres visites, tot i ser persones diferents, responien a un mateix patró: antipàtiques, seques, morrudes, amargades i amb mala llet. No vull dir que a la seva vida privada siguin així, perquè no ho sé, però si que ho són en un lloc públic adreçat a infants.I per què les defineixo així, perquè això és el que ens va passar poc abans de Nadal.
Un dia a la tarde tinc la "gran idea" d'anar a passar una estona a la sala infantil de la biblioteca (totalment aïllada de la sala d'adults) amb les dues nenes. La gran va agafant llibres i els mira. La petita, amb menys de dos anys, l'imita alhora que acompanya cada elecció amb un crit d'alegria, sorpresa o emoció. Estem soles a la biblioteca, a excepció de la senyora bibliotecària. Jo vaig repetint suament que em de parlar fluixet. La bibliotecària sent les meves paraules. Quan m'adono de la cara de pomes agres que posa la funcionària pels petits crits de la petita, em veig obligada a dir que marxem. Però abans, agafem alguns DVD per a veure a casa. La nena gran, amb el seu carnet, s'en va a la bibliotecària per a apendre el ritual de prèstec. Jo no hi sóc present perquè estic posant l'abric a la petita. Paraules de la bibliotecària a la nena: "no sé si et deixaré aquests DVD, heu fet molt soroll!". La nena, avergonyida i desconcertada em ve i em diu que no li donen els DVD. M'acosto amb les dues nenes a la taula de prèstecs, i sense dir res, li torno a donar el carnet i els DVD. Ella els agafa sense creuar paraula per a fer el procès corresponent, i dirigint-se a la nena, amb una cara absolutament de bruixa, insisteix: "un altre dia no us deixaré emportar-vos res si no esteu callades".
Jo em quedo palplantada, amb cara d'idiota i sense dir-li: "Si tens alguna cosa que dir m'ho dius a mi, que la nena no té encara quatre anys i no entén res, si es que estàs utilitzant algun tipus d'ironia, del que li estàs dient". Surto d'allà amb una sensació de que m'he deixat trepitjar i que no he sabut parar-li els peus.
Dos mesos després hi tornem. La sala és plena de nens que fan un soroll de mil dimonis. Ningú diu res. Atenent el prèstec hi ha una altre "funcionària". Aquesta no obre la boca ni per dir "bona tarde" quan ens acostem al taulell. Quan acaba d'escannejar els codis de barres dels DVD, retorna el carnet a la nena mig tirant-lo i sense ni mirar-la.
Si una nena va rebent aquests mocs de "les senyores bibliotecàries" quan tot just s'està iniciant en el món de les biblioteques, la veritat és que molt poques ganes li queden de tornar.
Sé que una biblioteca no és lloc per a que la canalla jugui o cridi (ja tenim els parcs per a que s'esbrabin), però també crec que la filosofia per a crear sales específiques per a nens és per a que des de ben petits vagin acostumar-se a llegir i a compartir llibres, o d'altres materials que fomenten la cultura. I si no, per què posen llibres que emeten sons destinats a nens amb menys de 36 mesos? Per què hi ha bancs sense taula prop d'estanteries de 50 cms? És clar, que per acostumar-se a anar a la biblioteca els nens s'han de sentir atrets. No només pels continguts, sinó també pel tracte que reben.
Tantmateix, no és un percepció exclussivament meva. Altres mares amb nens també han rebut algun que altre "floreta" de les mencionades bibliotecàries.
Així que ja poden fer una nova biblioteca més gran, bonica, àmplia, etc., però com no canvïin les bibliotecàries de la sala infantil... no aconseguiran atreure a multituds! No oblidem que no estarà al pas de tothom com l'actual. Estarà en un extrem del barri.
Per contra, el bibliotecari que hi ha a la sala d'adults, al pis d'abaix, és un altre món. Li demano per un llibre que he vist al catàleg de la Xarxa de Biblbioteques de la Diputació de Barcelona que estava disponible i que no trobo. Em dóna tota classe d'explicacions (se l'acaben d'emportar, te'l reservo per quan el retorni, no millor te'l demano a una altre biblioteca i demà el tindràs aquí). Fantàstic! Per què no està ell a la sala infantil?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada