La crisi s'afiança....

Per feina llegeixo cada dia les notícies del que passa al món, moltes de les quals són repetitives. L'Avui, TV3, El País, Europa Press... recullen, des de fa alguns mesos, especialment, noves sobre empreses que tanquen o tancaran, acomiadaments del dia i d'un futur immediat.... i fins i tot, d'algun constructor passat a lladre (dels que atraquen directament una oficina bancària, perquè el negoci s'ha anat a norris o paletes que amenacen de llençar-se de dalt l'obra si no cobren els tres mesos que els hi deuen.

Un panorama econòmic realment difícil, tant pels del carrer com per l'anomenada macroeconomia. El Japó, segons diuen la segona economia del món, ha perdut un 12,5% del PIB, mentre que a casa nostra l'IPC s'ha devaluat fins a una xifra que no es tenia des de l'any 1969. Aconseguirem tenir de nou uns preus com els d'aquest anunci de l'època publicat a La Vanguardia, que una bona amiga em va enviar pel meu aniversari? Doncs en alguns casos és així, i crec que això ens hauria de preocupar o si més no, pensar.

Si seguim les indicacions dels nostres polítics, només sortirem d'aquesta ecatombe si consumim.... però jo, no sé, no sé, si aquesta és la "gran solució". No tinc ni idea d'economia (encara que m'ensurto prou bé amb la d'escala domèstica) però em sembla que aquesta crisi ens ha de portar a fer alguns replantejaments de valors.