Grrrrrrrrrrrrrr, aquest matí ha estat grrrrrrrrrrrrrrrrrr.Com és que sóc capaç de cridar a casa quan em sento enfadada i/o ignorada?
Per què no ho faig a la feina quan les actituds dels que se suposen que treballem amb mi em fan enfadar? Especialment la ineptitud, la ignorància i la falta de col·laboració.
Què em fa reprimir-me? la bona sociabilització que he tingut? Doncs no sé si m'agrada.....
Hi ha qui diu que no crido a la feina per què sé que no en treuré res..... doncs.... a casa déu passar el mateix, no?
M'aplicaré el conte.... encara que potser.... no m'ensurtiré. Ja ho diu aquella frase: "La confiança dóna fàstic".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada