Quarts de dotze de la nit, i estic asseguda al balcó, en una vella hamaca apedaçada.Una suau brisa em refresca mentre escric amb l'ordinador sobre el genolls (tota una novetat, que em sembla que repetiré). Al cel veig els raigs del Palau Nacional de Montjuïc mentre escolto el cant dels grills, que deuen habitar, suposo, als arbres de davant de casa (tota la resta és ciment).
Estic a dos dies de començar la primera part de les meves vacances. Suaus i tranquil·les, sense nervis per si el volcà de nom impronunciable m'impedirà agafar l'avió destí l'altre punta de món (de fet, ara per ara, veig molt llunyà el moment de tornar a pujar a un avió que em porti enlloc, posem per cas). Tot i així, les espero amb ganes, perquè crec recordar que mai havia fet vacances al juliol (a excepció de quan estudiava i no treballava), o perquè tinc il·lusió per estrenar la nova càmera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada