Excepcionalment al juliol, dies de vacances al Pirineu. Descans, tranquil·litat, poques obligacions i, en general, poc de tot. Un trencament total amb el que és habitual. No estic habituada a tantes hores i tant poques coses a fer. És con si vas corrents i de sobte xoques amb una paret i quedes ben aturat.... Bé, però per això són vacances, no?
Aquesta lentitud m'ha permés SENTIR ELS OLORS.
Durant el viatge i dins del cotxe, una suau olor, però intensa, provinent d'un extens mantell de flors grogues (possiblement camamil·la). Al poble, l'olor de la maria lluïsa assecant-se, de la terra humida després de la tempesta de tarde o de les bugades assecant-se al sol. I al bosc, l'olor de bosc i, sobretot, de les maduixetes recol·lectades durant un passeig tranquil (uns 500 grams en dos dies, no està malament, oi?!).
La collita no s'ha convertit en melmelada (ja hagués estat el summum), però sí que ens les van menjar amb suc de taronja i sucre. Boníssimes!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada