Avui llegia un d'aquells powerpoints que parlen de lo MERAVELLOSES que som les dones (mengem les restes de casa, tenim cura de tot i de tots, som afectuoses, només tenim dues mans, treballem moltíssim, mai estem malaltes o ens guarim soletes, perdonem, escoltem, plorem, soportem tota mena de dificultats, som persistents i no acceptem un no per resposta, som incondicionals, mostrem amor, etc, etc, etc).......Vaja res de nou, oi? Només que aquest acabava una mica diferent: mostrava un PERÒ.... Vaja un DEFECTE: que ens oblidem sovint de tot el que VALEM.
I és veritat, sovint em pesa més el que m'oblido de fer que no pas el que ja he fet (lo primer em dóna sensació de mancança i lo segon és una obligació que per tant no valoraro). I és un error. No vull dir que no cal fer el que oblido, però de segur que tampoc és tant tràgic, no?
He de ser una mica menys exigent amb mi mateixa, perquè no sóc una superheroïna de cap sèrie de televisió. Sóc una persona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada