..... Em recorda un que vaig lluir quan vaig fer els vint anys (quina casualitat ara escolto a la tele Ara que tinc vint anys del Serrat....)....Encara els quatre que ho vam celebrar plegats recordem aquella sortida/celebració....i també l'abric.....Què bé ens ho vam passar! Què divertit va ser! Inoblidable!....
...Però tornaré al meu abric actual.....Estic encantada del seu tacte i de com abriga i s'ajusta al cos.... però..... com és possible que a les 19 hores l'estreni i a les 19,30 ja hagi perdut un botó? Pregunta retòrica, perquè ja ho sé per què: NO ESTAVA BEN COSIT... però PER QUÈ? Per què fem les coses tan malament? Tan incrementa el cost fer un parell de puntades més assegurin el botó?
Sort que portava un botó de recanvi!!!!
M'ha fet molta gràcia aquest post... I és que la meva mare, quan compra alguna peça de roba el primer que fa és repassar els botons perquè no se'n refia ni un pèl! ;-))
ResponElimina