Jo anomeno aquesta setmana F, perquè han coincidit dues coses: els festivals escolars de les nenes i la festa major del barri.
L'A. va actuar dimarts, i la C. dijous. Totes dues han passat una setmana de nervis, tan per pujar a l'escenari com per silenciar durant tot aquest temps quin seria el seu número (i això darrer, és molt difícil en criatures de 6 i 4 anys, perquè pel que he sentit més d'un ja havia xerrat "més de compte". Clar que nosaltres els hem ajudat, i en cap moment hem preguntat: què faràs? quina és la cançó que tarareges? per què vols que et faci una rotllana al terra amb cinta d'embalar? per a què són les botes d'aigua?).
I les actuacions van arribar. Pares, avis i tiets vam gaudir de l'espectacle. El primer dia va ser una sorpresa total veure els de P3, P4 i P5 (curs de l'A.) representant tot alló que havien assajat durant mesos, i que mostra tan l'esforç dels nens com de les mestres i l'escola. En homenatge a la primavera van ballar "Gotas de lluvia", "El saltiró", "Balanceig", "Shoop shoop song", "El ballet del rotlletó" (el ball de l'A.), "Les petites formiguetes" i "Seasons song". Ho van fer meravellosament.
I al final, veure tots els nens dalt de l'escenari, amb les mestres i amb els alumnes de secundària que en dies així donen un cop de mà als petits i sentir que aquests nens: són els que pintaran un futur millor, em van fer saltar les llàgrimes (emocionant).
El dijous, ja no va ser tanta sorpresa, però igualment em va encantar veure de nou l'espectacle. La C. ballava "Gotas de lluvia" (simpatiquíssim), i em vaig tornar a emocionar amb la mateixa escena final.
Com sempre hi ha pares que es queixen: Mira que veure l'espectacle dos dies! Aquesta ha estat l'aposta de l'escola aquest any. Fins ara, cada dia de festival era un curs. Aquest any el mateix festival l'han fet per línies (i són 3!). Home, deixem respirar una mica a les mestres, que muntar això porta molta i molta feina. A mi, ja m'ha semblat bé. No estic esperant un espectacle professional que em sorprengui. Vull veure a les nenes i els seus companys mostrant molt del que han aprés (coordinació, habilitats motores, paciència, seguiment musical, coordinació, anglès, etc.).
I per acabar, festa major. Ja hem gaudit de l'espectacle infantil al parc, les titelles a la biblioteca, el correfoc pels carrers, i a hores d'ara, encara ens queden, el cercavila de gegants, les botigues al carrer, la fira, la cursa de barrufets i el concert-vermut. Ufff, quin finde!
Coses d'una ONA escrites en cinc minuts o, com a màxim, deu....o quinze.... o vint... i fins i tot, mitja hora. Ja tinc 40 anys, i alguns diuen que estic a la cresta de l'ona. Els meus ulls no reconeixen el pas del temps en el meu rostre, però si que el reconec en els meus pensaments. Ara sóc més madura, experta i segura de mi mateixa. Les experiències acumulades m'han omplert la motxila de la vida, i afronto el futur amb ganes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tradicions. Mostrar tots els missatges
28.5.11
26.4.11
Sant Jordi abroad
Aquest any Sant Jordi ha caigut en mig de la Setmana Santa, i això ha estat la pitjor cosa que a editorials, llibreters i entusiastes de la festa ens podia passar (a part de la pluja, és clar!). Però qui es resisteix a quedar-se a casa per celebrar el Sant Jordi enlloc de marxar uns dies fora? Jo no, i això que a mi m'encanta passar la tarda d'aquesta diada passejant pel mig de Barcelona, malgrat les multituds..... veient paradetes i trobant coneguts de manera casual....
Tanmateix, tot i no estar per la meva ciutat, Sant Jordi ha estat celebrat com mana la tradició. Llibre pel J. i les nenes, i rosa (collida directament del roser pel propi J. per les nenes i per mi.... i per fer-ho extensiu, roses per totes les dones de la família, encara que per elles no signifiqués res..... tot i que estic sgeura que d'aquí a quatre dies diran que la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi és seva de SEMPRE....., com diuen ara que la festa del seu patró Sant Jordi s'ha celebrat DES DE TEMPS IMMEMORIALS AMB UN PETIT PARÈNTESI DURANT 40 ANYS.... i que el dia del llibre amb parades al carrer l'han també celebrat SEMPRE.... ainsssss aquests manyos!).
Tanmateix, tot i no estar per la meva ciutat, Sant Jordi ha estat celebrat com mana la tradició. Llibre pel J. i les nenes, i rosa (collida directament del roser pel propi J. per les nenes i per mi.... i per fer-ho extensiu, roses per totes les dones de la família, encara que per elles no signifiqués res..... tot i que estic sgeura que d'aquí a quatre dies diran que la tradició de regalar una rosa per Sant Jordi és seva de SEMPRE....., com diuen ara que la festa del seu patró Sant Jordi s'ha celebrat DES DE TEMPS IMMEMORIALS AMB UN PETIT PARÈNTESI DURANT 40 ANYS.... i que el dia del llibre amb parades al carrer l'han també celebrat SEMPRE.... ainsssss aquests manyos!).
24.3.11
Els primers bunyols d'aquesta Quaresma
Els dimecres, juntament amb els divendres, són d'aquells dies per menjar bunyols durant la Quaresma, i a mi els BUNYOLS M'ENCANTEN.
Aquest dimecres és el sant d'un company de la feina i ha portat una safata de bunyols. Jo que la veig (els bunyols tenen una bona pinta....) i la meva gula em diu:
AGAFA UN!
L'agafo... i en aquell moment els meus dits transmeten al meu cervell un "no sé, no sé" (són una mica tous al tacte)....
Tant em fa. Faig la primera queixalada i......
... i hi ha un excés de sucre (també ho havien notat els meus dits), és massa tou i, el pitjor, hi ha anís per donar i vendre (com a mínim una ampolla per bunyol!). M'empasso com puc el bunyol, i el cap em fa un petit rodament (d'aquells que et provoca un vermut en dejú).
Decidit, no agafaré un altre, i si aquesta Quaresma vull seguir menjant bunyols me'ls faré a casa, que em queden prou bons!
Aquest dimecres és el sant d'un company de la feina i ha portat una safata de bunyols. Jo que la veig (els bunyols tenen una bona pinta....) i la meva gula em diu:
AGAFA UN!
L'agafo... i en aquell moment els meus dits transmeten al meu cervell un "no sé, no sé" (són una mica tous al tacte)....
Tant em fa. Faig la primera queixalada i......
... i hi ha un excés de sucre (també ho havien notat els meus dits), és massa tou i, el pitjor, hi ha anís per donar i vendre (com a mínim una ampolla per bunyol!). M'empasso com puc el bunyol, i el cap em fa un petit rodament (d'aquells que et provoca un vermut en dejú).
Decidit, no agafaré un altre, i si aquesta Quaresma vull seguir menjant bunyols me'ls faré a casa, que em queden prou bons!
14.2.11
La festa major petita
![]() |
| Gegantona Santa Eulàlia, segons l'A. de quasi 6 anys |
De tot plegat el que em queda clar és que les festes de Santa Eulàlia són les petites de la ciutat, tant per durada com pels actes i les seves ubicacions.
![]() |
| Gegantó, segons la C. de 4 anys |
Potser si que estem a l'hivern i el temps no acompanya, però vaig trobar a faltar una mica més de calor festiu entre els barcelonins i les barcelonines.....
2.2.11
L'hivern és viu....
....segons diu el nostre refrany més popular****:
Si la Candelera plora, l'hivern és fora
Si la Candelera riu, l'hivern és viu
I avui, la Candelera ha rigut, i de valent. Ha fet un sol espectacular, i la llum, ben nítida, deia a crits: ANEM CAMÍ DE L'ESTIU!!!!!!
Avui ja toca guardar el pessebre fins el Nadal vinent (mira que semblava lluny no fa ni un mes!), triar unes llavors per intentar tenir un mini hort urbà amb quatre plantes aromàtiques (la menta que tenia ha sobreviscut els dies més curts de l'any i ja ha rebrotat), i preparar-nos (com fa la terra) per encarar tot el que vindrà...
**** N'hi hi ha més d'un centenar de refranys que fan referència al dia d'avui com a punt d'inflexió en l'estació de l'any i en el cicle de vida (passo un enllaç on han recollit uns quants..., alguns fins i tot que parlen óssos: La Candelera).
Si la Candelera plora, l'hivern és fora
Si la Candelera riu, l'hivern és viu
I avui, la Candelera ha rigut, i de valent. Ha fet un sol espectacular, i la llum, ben nítida, deia a crits: ANEM CAMÍ DE L'ESTIU!!!!!!
Avui ja toca guardar el pessebre fins el Nadal vinent (mira que semblava lluny no fa ni un mes!), triar unes llavors per intentar tenir un mini hort urbà amb quatre plantes aromàtiques (la menta que tenia ha sobreviscut els dies més curts de l'any i ja ha rebrotat), i preparar-nos (com fa la terra) per encarar tot el que vindrà...
**** N'hi hi ha més d'un centenar de refranys que fan referència al dia d'avui com a punt d'inflexió en l'estació de l'any i en el cicle de vida (passo un enllaç on han recollit uns quants..., alguns fins i tot que parlen óssos: La Candelera).
13.1.11
Correm, correm que ja ve Sant Valentí
Avui m'he adonat que les llums de Nadal que han il·luminat prop d'un mes el meu barri ja no hi són. Han estat despenjades ràpidament....sigil·losament.... Els tècnics no han fet ni una quarta part d'enrenou de quan les van penjar poc abans de la Puríssima.
Si que m'havia adonat que el dia després de Reis, les llums ja no s'encenien (de fet, també vaig tenir la sensació que els llums i ninots que decoraven molts balcons també van desaparèixer al mateix temps). No sé, aquest any tota aquesta parafernàlia se m'ha fet més curta.
...potser és només una sensació....
... potser és la crisi...
...potser és que volem còrrer molt....i un mes abans de Nadal ja tot ha de semblar que és Nadal.... i ara ja volem que sigui Sant Valentí (jo ja he rebut més de deu anuncis al correu electrònic donant-me idees per tan assenyalat dia... què no saben que jo no el celebro? jo sóc de Sant Jordi!) o Setmana Santa....
Jo, encara que la petita de casa insisteixi cada dia en treure les felicitacions de Nadal de l'entrada de casa perquè el Nadal ja ha acabat!, intentaré mantenir postals i pessebre fins la Candelera (com mana la tradició).
Si que m'havia adonat que el dia després de Reis, les llums ja no s'encenien (de fet, també vaig tenir la sensació que els llums i ninots que decoraven molts balcons també van desaparèixer al mateix temps). No sé, aquest any tota aquesta parafernàlia se m'ha fet més curta.
...potser és només una sensació....
... potser és la crisi...
...potser és que volem còrrer molt....i un mes abans de Nadal ja tot ha de semblar que és Nadal.... i ara ja volem que sigui Sant Valentí (jo ja he rebut més de deu anuncis al correu electrònic donant-me idees per tan assenyalat dia... què no saben que jo no el celebro? jo sóc de Sant Jordi!) o Setmana Santa....
Jo, encara que la petita de casa insisteixi cada dia en treure les felicitacions de Nadal de l'entrada de casa perquè el Nadal ja ha acabat!, intentaré mantenir postals i pessebre fins la Candelera (com mana la tradició).
9.1.11
Els Reis....
![]() |
| Taula preparada per rebre els Reis. MPG |
La il·lusió entre la canalla ha estat, com sempre, gran, després d'una tarde i nit d'expectació (entrega de carta al Rei que més ens agrada, seguiment de la cabalgada, preparació del tiberi per a Reis, vegeu imatge, patges i camells).
El matí de descoberta màgic, i fins i tot al dia ja hem hagut d'anar al "metge" per a que curi la lleoneta Julietta que ara viu amb nosaltres (llegeixi canviada per una nova perquè al segon dia ja no funcionava).
Diumenge al vespre, i ja puc dir que el Nadal ja ha passat.... Esperarem el següent.
2.1.11
Feliç 2011!!!
Si, ja estem el 2011. Aquest, com sempre, ha estat un traspàs d'any tranquil, molt tranquil! Res de sortides multitudinàries ni de festes. Sopar a casa amb la family, estona de jocs i tele fins una mica abans de les campanades, dotxe raïms seguint el dong de les campanes, un primer brindis ja en el nou any, i cap al llit. Vaja una nit del més normal.
Jo aquest any no he fet balanç del que he fet el 2010, ni tampoc una llista de desitjos pel 2011 (ja anirà tot passant).
Encara que potser si que tinc un desig especial pel nou any: descobrir qui carai m'ha felicitat el nou any a través d'un missatge de mòbil que no ha signat!
Es veu que ara és un pràctica del més normal, enviar missatges que no signes suposant, suposo jo, que tothom té a tothom en l'agenda del mòbil. El J. també ha rebut d'aquests, i vosaltres, quants missatges en teniu d'aquests amb frases boníques pel 2011 que no sabeu qui l'enviat?
Jo aquest any no he fet balanç del que he fet el 2010, ni tampoc una llista de desitjos pel 2011 (ja anirà tot passant).
Encara que potser si que tinc un desig especial pel nou any: descobrir qui carai m'ha felicitat el nou any a través d'un missatge de mòbil que no ha signat!
Es veu que ara és un pràctica del més normal, enviar missatges que no signes suposant, suposo jo, que tothom té a tothom en l'agenda del mòbil. El J. també ha rebut d'aquests, i vosaltres, quants missatges en teniu d'aquests amb frases boníques pel 2011 que no sabeu qui l'enviat?
27.12.10
El Nadal ha passat
Els dinars copiosos (on no han faltat els tradicionals galets, el pollastre de corral i els canalons) els atabalaments, els petits accidents i les sobretaules, vaja el propi de les celebracions amb la gent que volem al voltant de la taula, ja han quedat enrera, a l'espera dels propers Nadals.
El tió va resistir els incomptables cops de bastó que va rebre i es va portar bé amb nosaltres. Ens va tocar, entre d'altres un magnífic joc de l'Uno, que ens ha entretingut les sobretaules de grans i petits durant aquests dies. Aquest any, excepcionalment, els tions de casa (perquè tenim 2), es quedaran uns dies més amb nosaltres perquè els de casa trobem que s'hi han estat poc (algú encara li va donant cops a veure si caga alguna cosa més, i no sóc jo, encara que si que vaig ser jo qui va demanar als tions que no marxexin al dia següent... el que es fa per la il·lusió de les nenes: parlar amb un tronc!).
Bé, doncs ja està, el Nadal ha passat, i després de tenir-ho tot recollit, he tingut la sensació de que de nou l'havia sobreviscut.
I avui, després d'un dia de feina (sabent que a casa hi eren tots menys jo, grrr, quina enveja!), fins i tot em semblen llunyans aquests dies de Nadal.
Ara queden algunes dates senyalades per celebrar, però ja no hi hauran trobades multitudinàries, a excepció de la munió de gent que ens trobarem en la cabalgada de Reis, en la qual ens haurem de fer forts en el nostre lloc per a veure'ls passar en primera filera.
El tió va resistir els incomptables cops de bastó que va rebre i es va portar bé amb nosaltres. Ens va tocar, entre d'altres un magnífic joc de l'Uno, que ens ha entretingut les sobretaules de grans i petits durant aquests dies. Aquest any, excepcionalment, els tions de casa (perquè tenim 2), es quedaran uns dies més amb nosaltres perquè els de casa trobem que s'hi han estat poc (algú encara li va donant cops a veure si caga alguna cosa més, i no sóc jo, encara que si que vaig ser jo qui va demanar als tions que no marxexin al dia següent... el que es fa per la il·lusió de les nenes: parlar amb un tronc!).
Bé, doncs ja està, el Nadal ha passat, i després de tenir-ho tot recollit, he tingut la sensació de que de nou l'havia sobreviscut.
I avui, després d'un dia de feina (sabent que a casa hi eren tots menys jo, grrr, quina enveja!), fins i tot em semblen llunyans aquests dies de Nadal.
Ara queden algunes dates senyalades per celebrar, però ja no hi hauran trobades multitudinàries, a excepció de la munió de gent que ens trobarem en la cabalgada de Reis, en la qual ens haurem de fer forts en el nostre lloc per a veure'ls passar en primera filera.
24.12.10
Nit de Nadal
Aquesta nit, serà Nit de Nadal (res de Nit Bona, encara que a casa la meitat de la família sigui castellanoparlant, més per vergonya que per sentiment. Quina ràbia hem sentit tots amb la sentència del Tribunal Suprem! Quina colla! Quines ganes de distorsionar la realitat! Potser si que els papers només estan en català, però la llengua vehicular entre els nens a les escoles no és el català, ÉS EL CASTELLÀ, per més esforços que faci l'escola.... això costarà molt de canviar encara que també a casa la llengua materna sigui el català. Quina llengua és la discriminada????? Grrrrgrrrrrr..... ).
Bé, però tornem a aquestes festes. Com ja fa una colla d'anys la Nit de Nadal la celebrem a casa, tots reunits i fent cagar el tió. Un tronc de fusta (així el reconeixen les més petites de casa) màgic: ve caminant sol de la muntanya, arriba a trucar el timbre de casa, menja tot el que li posem, no engreixa, però aquesta nit cagarà "mil" petits presents pels que estarem al seu voltant. Aquest any, una vegada més, estic impacient per saber què tindré...
Nota: aquest any, excepcionalment, ja ho tinc tot comprat (menjars, regals...). Vaja que he acabat amb un dia d'antel·lació (això si, no sense passar una setmana d'anar amunt i avall que m'ha tret de sobre com a mínim mig quilo de pes).
Bé, però tornem a aquestes festes. Com ja fa una colla d'anys la Nit de Nadal la celebrem a casa, tots reunits i fent cagar el tió. Un tronc de fusta (així el reconeixen les més petites de casa) màgic: ve caminant sol de la muntanya, arriba a trucar el timbre de casa, menja tot el que li posem, no engreixa, però aquesta nit cagarà "mil" petits presents pels que estarem al seu voltant. Aquest any, una vegada més, estic impacient per saber què tindré...
Nota: aquest any, excepcionalment, ja ho tinc tot comprat (menjars, regals...). Vaja que he acabat amb un dia d'antel·lació (això si, no sense passar una setmana d'anar amunt i avall que m'ha tret de sobre com a mínim mig quilo de pes).
BON NADAL!
PD: aquest post havia de ser públic el dia 24, i avui dia 27 m'adono que per un error tècnic no ho va ser... i com que aquests dies he estat missing.... ara si, i el missatge, encara és bo.
20.12.10
Novetats a Santa Llúcia
Finalment, el diumenge a la tarde, vam anar a la Fira de Santa Llúcia. Una tradició que ara feia alguns anys que no feiem (molta gent per anar amb cotxes o nenes al coll).
Vam voltar i vam disfrutar veient les paradetes i les milers de figuretes que hi havien (malgrat la dura competència que segur que els fan les botigues dels xinos).
Tot i la gent, ens vam poder acostar a moltes paradetes i veure què tenien (vam enfilar les petites perquè un parell de vegades que em vaig posar a la seva alçada, tot i estar a primera fila, les figuretes no tenien perspectiva i vaig entendre perquè les nenes volien ser alçades).
I finalment, portavem unes figures de casa de mostra, PER SI DE CAS, vam trobar la parada que tenia les figures del nostre pessebre. I aquest any amb quatre novetats. Quina sort! Sabent que l'home que la portava ja ha complert els 84 anys, vam decidir comprar-ne tres: una senyora amb nen a l'espatlla, una pastoreta amb pa i un gat i un ratolí.
La tarde va acabar amb la visita als pessebres de la Catedral i de la plaça de Sant Jaume.
Vam voltar i vam disfrutar veient les paradetes i les milers de figuretes que hi havien (malgrat la dura competència que segur que els fan les botigues dels xinos).
Tot i la gent, ens vam poder acostar a moltes paradetes i veure què tenien (vam enfilar les petites perquè un parell de vegades que em vaig posar a la seva alçada, tot i estar a primera fila, les figuretes no tenien perspectiva i vaig entendre perquè les nenes volien ser alçades).
I finalment, portavem unes figures de casa de mostra, PER SI DE CAS, vam trobar la parada que tenia les figures del nostre pessebre. I aquest any amb quatre novetats. Quina sort! Sabent que l'home que la portava ja ha complert els 84 anys, vam decidir comprar-ne tres: una senyora amb nen a l'espatlla, una pastoreta amb pa i un gat i un ratolí.
La tarde va acabar amb la visita als pessebres de la Catedral i de la plaça de Sant Jaume.
17.12.10
Posant el pessebre
Un dia menys per celebrar el Nadal, i un pas més en les tradicions. Ja hem posat el pessebre.
Finalment hem trobat un petit racó a l'entada de casa per posar-lo. Ha quedat prou bé, malgrat no tingui llums (no tenim on endollar-les...).
Ho hem posat les tres dones de casa, i hem tingut sort: només s'ha trencat el cap del patge del rei Baltassar (què bé que teniem cola d'impacte a casa! ja està arreglat!). Quin esclat d'alegria cada vegada que descobriem un nou personatge sortint del corresponent paper de diari amb que el teniem guardat!
Aquest pessebre té més de 30 figueretes, però és petit i una mica eclèctic. I cada any quan el poso m'enrecordo de les meves ties àvies de les quals el vaig heretar (el naixement és d'abans de la Guerra Civil del 36). Potser algun dia algú també em recordarà....
A veure si aquest cap de setmana passem per Santa Llúcia i trobem alguna figura nova!
Finalment hem trobat un petit racó a l'entada de casa per posar-lo. Ha quedat prou bé, malgrat no tingui llums (no tenim on endollar-les...).
Ho hem posat les tres dones de casa, i hem tingut sort: només s'ha trencat el cap del patge del rei Baltassar (què bé que teniem cola d'impacte a casa! ja està arreglat!). Quin esclat d'alegria cada vegada que descobriem un nou personatge sortint del corresponent paper de diari amb que el teniem guardat!
Aquest pessebre té més de 30 figueretes, però és petit i una mica eclèctic. I cada any quan el poso m'enrecordo de les meves ties àvies de les quals el vaig heretar (el naixement és d'abans de la Guerra Civil del 36). Potser algun dia algú també em recordarà....
A veure si aquest cap de setmana passem per Santa Llúcia i trobem alguna figura nova!
16.12.10
De camí....
Ja està. Les felicitacions de Nadal ja estan a la bústia de Correus... i encara no som a 23!
Tot un èxit, quan encara ni fa tres dies no sabiem com serien... (clar que em sembla que hi ha més d'una família que en aquest tema també va ajustadeta amb les dates...)
A casa les pensem nosaltres, i sempre, bé des de fa 5 anys, tenen un element comú: la foto de les nenes. No és gens original, però ens agrada perquè ens sembla un petit gest per la família extensa que no les veu gaire sovint. I com que els més pròxims també estan encantats amb l'elecció... doncs... per què buscar una nova fòrmula?
Aquest any, la versió paper té menys presència (serà la crisi?), i per innovar sortim també els progenitor. Hi ha només una frase, curta però sincera:
Bon Nadal i Feliç 2011
Tot un èxit, quan encara ni fa tres dies no sabiem com serien... (clar que em sembla que hi ha més d'una família que en aquest tema també va ajustadeta amb les dates...)
A casa les pensem nosaltres, i sempre, bé des de fa 5 anys, tenen un element comú: la foto de les nenes. No és gens original, però ens agrada perquè ens sembla un petit gest per la família extensa que no les veu gaire sovint. I com que els més pròxims també estan encantats amb l'elecció... doncs... per què buscar una nova fòrmula?
Aquest any, la versió paper té menys presència (serà la crisi?), i per innovar sortim també els progenitor. Hi ha només una frase, curta però sincera:
Bon Nadal i Feliç 2011
1.12.10
Primer dia d'advent
Avui comença el compte enrera perquè arribi de nou el Nadal, i a casa, ja ho estem vivint.
Jo de petita, no havia vista mai un calendari d'advent, de fet ni sabia què era. I si després ja havia escoltat la paraula, em sonava a una cosa molt "anglosaxona".
Però ara, el calendari d'advent ja forma part de les tradicions de casa.
I tot va començar amb un primer calendari que ens va enviar la nostra amiga americana ara ja farà cinc anys.... Els primers van ser d'aquells que s'il·luminen per dins, preciosos... Ara, però, el que interessa és que tinguin xocolatina a dins... i la veritat, no són gens agraciats. Què farem!
Jo de petita, no havia vista mai un calendari d'advent, de fet ni sabia què era. I si després ja havia escoltat la paraula, em sonava a una cosa molt "anglosaxona".
Però ara, el calendari d'advent ja forma part de les tradicions de casa.
I tot va començar amb un primer calendari que ens va enviar la nostra amiga americana ara ja farà cinc anys.... Els primers van ser d'aquells que s'il·luminen per dins, preciosos... Ara, però, el que interessa és que tinguin xocolatina a dins... i la veritat, no són gens agraciats. Què farem!
2.11.10
Castanyada versus Halloween
Malgrat que vagi contra corrent, em declaro seguidora de la CASTANYADA.
M'agrada més. Segurament perquè és més nostre, més el que jo havia viscut de petita (amb visió televisiva del Don Juan Tenorio en blanc i negre, inclosa), i sobretot, perquè l'olor a castanyes torrades m'encanta (encara que no les castanyes especialment).
Huuuuummmm... què agradable m'és l'olereta de les castenyes coent-se a la paella forada de casa (perquè pel carrer les castanyeres ja no fan olor a castanyes torrades, només a petroli o querosè o no sé què que em provoquen més fàstics que altra cosa). Aquesta olor, que em recorda un fred agradable, em dóna bones sensacions, i relaxació, però no em pregunteu per què... coses que passen.
(Per cert, la paella no és nova, ni comprada per l'ocasió, és una vella paella dels avis en desús, que un bon dia l'avi va foradar. Magnífica!)
Per acabar la celebració tradicional, uns bons panellets (com els que fem a casa amb ajuda, o desajuda, de les nenes amb només sucre, ametlles, cireres confitades i pinyons). Energia en estat pur (fora les barrites energètiques!).
D'Halloween, poca cosa puc dir. No ho he viscut als Estats Units i per tant no ho conec realment. Però, per mi, ho trobo postís: disfrassar-me, demanar caramels, il·luminar carbasses....(d'acord, nosaltres també tenim carbasses, n'és l'època, i potser a la muntanya també les foradaven i les il·luminaven, però a ciutat no). Vaja que no ho visc com tradició.
Potser algun dia ho serà i la castanyada es perdrà.... o farem una Hallonyada fusion, ja ho veurem, però de moment a casa som dels de la castanyada.
M'agrada més. Segurament perquè és més nostre, més el que jo havia viscut de petita (amb visió televisiva del Don Juan Tenorio en blanc i negre, inclosa), i sobretot, perquè l'olor a castanyes torrades m'encanta (encara que no les castanyes especialment).
Huuuuummmm... què agradable m'és l'olereta de les castenyes coent-se a la paella forada de casa (perquè pel carrer les castanyeres ja no fan olor a castanyes torrades, només a petroli o querosè o no sé què que em provoquen més fàstics que altra cosa). Aquesta olor, que em recorda un fred agradable, em dóna bones sensacions, i relaxació, però no em pregunteu per què... coses que passen.
(Per cert, la paella no és nova, ni comprada per l'ocasió, és una vella paella dels avis en desús, que un bon dia l'avi va foradar. Magnífica!)
Per acabar la celebració tradicional, uns bons panellets (com els que fem a casa amb ajuda, o desajuda, de les nenes amb només sucre, ametlles, cireres confitades i pinyons). Energia en estat pur (fora les barrites energètiques!).
D'Halloween, poca cosa puc dir. No ho he viscut als Estats Units i per tant no ho conec realment. Però, per mi, ho trobo postís: disfrassar-me, demanar caramels, il·luminar carbasses....(d'acord, nosaltres també tenim carbasses, n'és l'època, i potser a la muntanya també les foradaven i les il·luminaven, però a ciutat no). Vaja que no ho visc com tradició.
Potser algun dia ho serà i la castanyada es perdrà.... o farem una Hallonyada fusion, ja ho veurem, però de moment a casa som dels de la castanyada.
23.4.10
Sant Jordi, una diada especial
Un any més arriba Sant Jordi, i aquest dia el visc amb alegria. I no és especialment perquè em regalin roses,..... no va ser que ja era grandeta que vaig començar a rebre les meves primeres roses d'admiradors (al cole, ja hi havia qui en rebia, i jo vaig haver d'esperar-me fins l'institut i només això va passar un any, després la ROSA ja no em va arribar fins passats els vint-i-pico...).
Però sempre m'ha agradat veure l'ambient semi festiu als carrers (crec que aquesta és la grandesa de la festa, que és semifestiva: treball i passeig pels carrers al mateix moment, és com trencar la rutina diària més que en un dia de festa).
Després ja, quan em vaig vincular amb el món dels llibres (des de la reraguarda, és clar), la jornada encara l'he viscut amb més intensitat, especialment durant els anys que el lloc de treball estava al rovell de l'ou de Barcelona.
I ara, la segueixo vivint amb intensitat, per l'emoció que em transmeten les meves nenes amb la llegenda d'un drac i un príncep i una princesa.
Avui per elles també hi haurà un conte nou, un llibre pel marit i una rosa (de les d'amor) per mi (a més de roses fetes a mà amb celofan per les àvies, unes llibres extres per mi aconseguits de manera rocanbolesca, que en un altre post ja explicaré, i si m'animo, menjarem pa de Sant Jordi).
Bona diada!
16.2.10
Carnaval
Ja he encapçat les disfresses de les nenes.... i fins el proper carnaval. Jo que no sóc molt carnavalera, i per suposat, no tinc mans ni gràcia per fer creacions, enguany ens hem ensortit, de nou, prou bé a casa.Aquest any una donació i un parell de regals m'ha fet crear un bon fons d'armari per uns quants carnavals (estrella, angelet, infermera, xarleston, caputxeta, princesa, etc).
Tanmateix, he rebut alguna que altre oferta d'intercanvi de disfresses entre famílies, i em sembla que també les utilitzaré l'any que ve. Però, ja sabeu, si voleu fer més gran la cadena d'intercanvi, jo també puc passar alguna cosa.... Perquè, també seria coherent que això que els pares volem inculcar als nostres fills, el compartir, ho fem nostre, no?
Aquesta festa reb un bon impuls des de les escoles. Una setmana d'anar fent-los vestir coses no habituals, festes especials, senyor carnestoltes al pati, rues, etc... té el seu efecte, oi?
Si no, segurament, els/les nen@s (ara m'ho fa dir així la meva nena, que hem de ser políticament correctes) no tindrien tantes ganes de sortir al carrer creient-se que és una campanilla, quan en veritat va de pera amb fulla i tot o de princesa amb diadema (quan no volem portar ni unes cues els dies de cada dia).
14.2.10
Un matí xupi!
Així és com ha definit la meva filla petita aquest matí de diumenge.Malgrat el fred, hem sortit de casa sense que elles sabessin a on anavem realment.
I allà ens els hem trobat. Tots el gegants plantats a la Plaça Reial, per començar el seguici de festa major.
I els hem vist desfilar i ballar, hem escoltat gralles i timbals, hem gaudit dels balls de bastons i del bestiari... i per adobar-ho tot... castellers.
7.1.10
Dia de Reis
Final de les festes nadalenques. Tot l'any esperant aquests dies, que de vegades es fan una mica tediosos per tanta comilona, preparatius, regals i família, i ja han passat.I com a colofó a totes les festes, la cavalcada i el dia de Reis. És aquests dos dies quan a casa, les xiques viuen amb més nervis totes les hores. Esperant impacients què els portaran els Reis, aquelles persones màgiques que ara estan aquí i al mateix temps en un altre lloc, i que sobretot, en una nit són capaços de deixar regals a totes les cases.
Però aquesta il·lusió, s'ens transmet als grans, i jo ho visc com si fos una nena. No sé, encara em paralitza que el rei negre, el meu preferit, em saludi i em miri des de la seva carrosa quan passa per davant meu.... I com no, visc amb nervis, què em deixaran, sempre alguna sorpresa.
Però ara, també m'agraden perquè he de fer sortir la meva imaginació, a voltes molt amagada, per a respondre creïblement les preguntes sobre els Reis que fan les nenes (els Reis de la tele no van vestits igual que els de la cavalcada del barri perquè s'han mullat i s'han hagut de canviar, mireu la sorra que han deixat els camells al balcó, deixem un llum encès per a que sàpiguen que aquí hi han nenes i parin, posem aigua pels camells i porto pels Reis que tindran fred....). Una imaginació, que hauria d'estar present més sovint, no?
Ara a esperar l'any que ve, que tots serem un any més grans, i les coses les veurem d'una altre manera.... i mentrestant,.... ja estem de rebaixes, a veure què compraré....
23.12.09
BON NADAL I PRÒSPER 2010!

Tot i que ahir ja vaig desitjar Bon Nadal, avui ho vull repetir, perquè han caigut dues perles a les meves mans que vull compartir.
La primera, ja veieu, el primer dibuix d'un pessebre de la meva filla gran.
El segon, un fragment d'un discurs de Nadal que va escriure R.L.Stevenson per a la seva família, el 1888:
"ser honestos i ser amables. Guanyar quelcom i gastar-se una mica menys. En general, fer més feliç a la família quan els visites. Saber renunciar quan cal i que això no t'amargui. Tenir uns pocs amics, però per ells no rendir-se mai, i per sobre de tot, una severa condició: la de ser amic d'un mateix; heus ací una empresa que demana tota la força i delicadesa de la que disposen un home o una dona... tindria una ànima ambiciosa qui aspirés a més... i un esperit optimista, el que es cregui que tindrà èxit en aquesta empresa."
Potser els objectius a la vida, poc més de 120 anys després, no són tant diferents.....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













