Fa un parell de setmanes llegia una notícia que parlava que el Consell Escolar de Catalunya havia demanat a la Conselleria de canviar els noms de les "festes de Nadal" i "festes de Setmana Santa", en el calendari escolar, pels de "vacances d'hivern" i "vacances de primavera", respectivament.
Gran idea! Aquestes denominacions segur que són el tema més important que han de batallar amb la Conselleria per a millorar el sistema d'ensenyament a casa nostra...
Al cap em venen una sèrie de renecs per definir aquesta necessitat de laïcització d'una societat, que personalment penso que és laica. Perquè per mi, tenir o no noms lligats amb fets religiosos no condiciona, el més mínim, en les actituds religioses o laiques de la majoria de la gent.
Ens agradi o no, tenim un bagatge social lligat a la religió de centenars d'anys, i cadascú és lliure de celebrar o no la festivitat religiosa. A més, quin sentit té no parlar de Nadal o Setmana Santa, quan el que predomina en aquestes dates no són els fets religiosos i sino tot el consum que s'hi vincula pel nom (regals, menjar, viatges....). Tindria sentit voler fer regals si no hi ha el terme Nadal pel mig?
Regali il·lusions per....l'hivern, què xulo!
Clar, que suposo que els que es plantegen aquests temes no els hi crema que la nostra "pobra Castanyada" (bastant pagana, per cert) estigui essent manllevada pel "Halloween", oi? Vinga a veure carabasses (que per cert, ja al Pirineu d'Osca fa més de 60 anys ho feia el meu sogre per aquestes dates), fantasmes, bruixes i disfresses de por... i les castanyes... quasi amagades (cert és, que el seu color no és tant atractiu com el de les carabasses).
Vaja, que em rebenta que per unes coses volguem set tant moderns i integradors que perdem l'oremus (potser caldria no oblidar que per fer una revolució o canvi a la societat no cal canviar el nom a les coses...s'ha de canviar els fets socials sempre).