26.11.09

Retrat

Avui oferiré una prímicia mundial al món, i als meus lectors....

Avui, veureu com sóc. Per fi tindré a la xarxa una imatge de mi mateixa que m'encanta. La trobo encertada. M'agrada. No trobo objeccions a la meva aparença. No em fa vergonya mirar-me, ni que els altres em vegin i em reconeguin...

Per primera vegada tinc un retrat que m'agrado a mi mateixa. I l'autor.... una mà sense prejudis, que mostra el que veu sense pudor... Una artista excel·lent i, perquè no dir-ho, maravellosa.




Així sóc jo als ulls de la meva filla de 4 anys.

25.11.09

Estic perdent la memòria...

Avui m'he descobert a mi mateixa pensant que al migdia escriuria un post en els meus blocs... (res d'estrany)... però només tres minuts després de parlar amb la gent de la feina on aniriem a dinar (un dinar del qual portem dies, però cada dia, parlant). Però un segon més tard, encara he recordat que pel matí havia pensat que aquest migdia aprofitaria l'hora per dinar, oblidant per complert que ja havia quedat....

No és el primer dia que em passa. De tant en tant oblido les coses, o apareixo al bany per a deixar els plats bruts....

Jo ho atribueixo a que el meu cap va pensant en mil coses, però no generant idees sinó relacionant tasques pendents de fer (com els ordinadors).... al menys això em consola i no em fa preocupar-me més del compte.

Ja sé que a tothom li passa, però de vegades, com avui, sí que penso que potser m'hauria de preocupar el tema, per si estic perdent el cap o per si hauria de canviar de ritme de vida (slow movement).

24.11.09

Un quilo menys!

Això és el que peso aquesta setmana, un quilo menys que la setmana passada!

Poc a poc vaig aconseguint el meu objetiu de perdre'n 4.

No sé si hi arribaré, perquè amb el que em costa, el Nadal queda molt a prop....

23.11.09

Què difícil és ser Rei d'Orient!

Ara ja tinc tots els folletons de les joguines que podem comprar al Toys, al Carrefour, a l'Imaginarium, a l'Abacus o al Juguettos... i no sé si em deixo algun altre més....

Ja em puc dedicar a comparar els preus d'uns i altres per triar què finalment rebran les meves nenes, el tant desitjat dia de Reis!

No ho podré fer de manera tant plàcida com a l'imatge, però ho faré. Miraré entre el que demanen i el que m'agrada i em sembla interessant....

De fet, les nenes porten des del mes de setembre rebent per televisió una informació de joguines excessiva i reiterada, que ha aconseguit, entre d'altres, que ja se sàpiguen els anuncis de memòria, cantarella inclosa...

(com em recorda el temps que em vaig apendre la cançó nadalenca: "Las muñecas de Famosa se dirigen al portal...", i que encara canto de vegades!) ...

...i que tinguin clar quin són les joguines anunciades i les que no encara que facin o portin el mateix unes que altres.

Fins ara havia pensat que el Reis es podien comprar el dia d'abans, però ja veig que no, que he de fer un estudi exhaustiu que em clarifiqui QUÈ portaran aquest any els Reis.

17.11.09

Hola, quant temps!

Sembla que aquesta tardor està essent molt propícia pels retrobaments.... tant presencials com virtuals.

Serà que molts hem arribat a la mítica xifra dels 40 i comencem a pensar que estem a la meitat del camí? Serà que no tenim una altre cosa que fer? o, serà que tothom està al Facebook?

No sé per què, però en aquest darrer mes se m'han concentrat les trobades, sopars i dinars amb amics de sempre als quals feia mesos i/o anys que no veia...

Quan hem estat plegats, no ha calgut dir-nos: que has fet aquest temps? com et va la vida? El posar-nos al dia de les nostres vides sorgeix de manera expontània, sense fer un repàs exhaustiu a res, ni al temps... Els temes de conversa són els mateixos que tindriem si ens haguessim vist la setmana passada, i aquí i allà surten pinzellades de fets que ens fan entendre com hem anat passant aquests anys. És com si el temps no hagués passat innexorablement...

...però no és cert. El temps ha passat, i a més de canviar la nostra aparença física, hem canviat alguna cosa més... encara que no del tot... Hi ha coses que no canvien!

Però també, aquesta tardor ha estat prolífica en contactes amb companys d'EGB, llavors es deia així, aquests tots virtuals.... i que em sembla, que seguiran així per molt de temps....

13.11.09

Desfilada, i no de models

Comença la desfilada...i no de models, sinó de persones que deixen, de moment, voluntàriament la feina (o no tant voluntàriament).

Fa poc menys d'un mes que l'empresa ens va enviar un missatge en que ens incentivava, sobretot per les condicions econòmiques, a plegar. Hi havia, però, un missatge que es llegia entre línies, i que després ha estat corroborat: si poca gent s'acull a la invitació en breu nosaltres mateixos assenyalarem als que deixaran d'estar amb nosaltres.

De moment, no sabem ni les xifres que volen assolir de baixes, ni si moltes persones s'han acollit a l'oferta, ni si tenem una llista, i molt menys qui hi està nominat. El que si sabem és que en avui mateix comencen a "desaparèixer" del nostre dia dia després de molt i molts anys persones, que de segur trobarem a faltar (per amistat o per feina).

Que els hi vagi bé, i si jo sóc alguna de les que seguiran les seves passes de manera no tant voluntària... tampoc serà una sorpresa... però espero que la sort també m'hi acompanyi....

Bona sort a tothom! I només desitjo que la incertessa que ens acompanya, desaparegui.

12.11.09

4 quilos de més

Això és el que porto més d'un mes pensant: peso 4 quilos de més!

...Amb lo contenta que estava abans de les vacances amb el meu pes "ideal" (m'ho va dir el metge en la revisió médica de la feina).

Però va, i arriben les vacances. Una setmaneta a Araós a mitja pensió i una bona cuinera. Una setmana a Aragüés amb una altre excel·lent cuinera. Una setmana a Vallgorguina, on vaig seguir atipantment a l'excusa de fer de peix escombraries i menjar-me les restes de tot.... Un cap de setmana a l'Ametlla de Mar a pensió complerta (i ja que pagues no deixaràs de probar tots els plats del buffet lliure, oi?). Un cap de setmana a Pineda, també amb buffet lliure. Un cap de setmana de castanyada amb panellets, i unes quantes trobades amb "amics" on el menjar abundant era present.... tot amanit amb una falta d'exercici terrorífic...

així estic jo.....

Però com que no aconsegueixo posar fre al meu estomac.... a veure si aconsegueixo no posar fre a les meves cames i caminar i caminar i caminar... que així diuen que una s'aprima....

...però, començaré dilluns que ve (bon dia per començar, no?) perquè aquest proper cap de setmana tinc sortida al Ripollès, i encara que el menjar d'alberg no dóna com en un buffet lliure.... tot i ajuda.

4.11.09

Laïcització de les tradicions

Fa un parell de setmanes llegia una notícia que parlava que el Consell Escolar de Catalunya havia demanat a la Conselleria de canviar els noms de les "festes de Nadal" i "festes de Setmana Santa", en el calendari escolar, pels de "vacances d'hivern" i "vacances de primavera", respectivament.

Gran idea! Aquestes denominacions segur que són el tema més important que han de batallar amb la Conselleria per a millorar el sistema d'ensenyament a casa nostra...

Al cap em venen una sèrie de renecs per definir aquesta necessitat de laïcització d'una societat, que personalment penso que és laica. Perquè per mi, tenir o no noms lligats amb fets religiosos no condiciona, el més mínim, en les actituds religioses o laiques de la majoria de la gent.

Ens agradi o no, tenim un bagatge social lligat a la religió de centenars d'anys, i cadascú és lliure de celebrar o no la festivitat religiosa. A més, quin sentit té no parlar de Nadal o Setmana Santa, quan el que predomina en aquestes dates no són els fets religiosos i sino tot el consum que s'hi vincula pel nom (regals, menjar, viatges....). Tindria sentit voler fer regals si no hi ha el terme Nadal pel mig? Regali il·lusions per....l'hivern, què xulo!

Clar, que suposo que els que es plantegen aquests temes no els hi crema que la nostra "pobra Castanyada" (bastant pagana, per cert) estigui essent manllevada pel "Halloween", oi? Vinga a veure carabasses (que per cert, ja al Pirineu d'Osca fa més de 60 anys ho feia el meu sogre per aquestes dates), fantasmes, bruixes i disfresses de por... i les castanyes... quasi amagades (cert és, que el seu color no és tant atractiu com el de les carabasses).

Vaja, que em rebenta que per unes coses volguem set tant moderns i integradors que perdem l'oremus (potser caldria no oblidar que per fer una revolució o canvi a la societat no cal canviar el nom a les coses...s'ha de canviar els fets socials sempre).

1.11.09

Ha acabat l'octubre...

I amb ell, la pila de coses que teniem previstes de fer durant els caps de setmana...

Quan a finals de setembre, aprofitant un pont ens vam anar amb la family a un hotelet de la Costa Daurada, la perspectiva del mes d'octubre, ens "esgotava". De fet, només de pensar en la llista de coses el cos deia: "no puc més".

Semblava que no arribariem a fer tot el que haviem de fer: desfer una habitació, col·locar-la a algú, pintar i posar-la de nou en marxa, sortir de compres extres per adequar l'estança, assistir a un parell d'esdeviments ineludibles, fer l'habitual dels findes (compra, neteja, visita als sogres/pares), i per acabar, preparar una castanyada per 14 (bàsicament elaborar uns deliciossos panellets).... a més de treballar entre setmana, estar empiucada, i algunes coses més que em deixo pel camí....

Però avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, puc dir que ho hem aconseguit! i que no estic esgotada! que res de res de l'agobio inicial que vaig pressuposar durant tot el mes.... sorprenentment, les coses han fluïd de maravella.... i aquest matí ja anava pensant què faria els propers caps de setmana...!!!! De vegades, un intens agobio inicial és la millor teràpia per a després no estar superat per la situació.