28.1.10

Preparant una trobada

Com no havia de ser d'una altre manera, a través del "facebuque" ens hem retrobat la gent de la classe de 8è d'EGB (perquè llavors encara era EGB).

Erem la B. Treinta i tantes persones, de les quals unes 20 hem contactat d'una manera o altre. No està malament, oi?

A més, ha estat una cosa molt ràpida. En un pim pam, sorgeix la idea de dinar i ja està muntat. A més, tothom amb ganes de participar. Missatges amunt i avall, comentaris, fotos, jo truco a aquell, jo a aquest, jo penjo una foto, jo la comento, què bé que ens ho passarem, quines ganes tinc....

I tant que tinc ganes! perquè de la majoria n'he perdut totalment la pista....

Però al mateix temps....poso a treballar totes les màquines personals per aconseguir tenir un aspecte "estupendo" pel "gran dia", que no és qüestió que ningú pugui dir que després de 26 anys (es diu ràpid, oi?): "COM HA PASSAT PER TU EL TEMPS" o "ESTÀS IGUAL" (que ja sé el que vol dir això!).

Ja estic pensant en fer-me una neteja de cutis, anar a la pelu i tenyir-me els cabells, comprar un modelito adequat (arregladet-informal-juvenil).... uff, quina feinada!

Encara que coneixent-me.... ja sé com acabaré... com sempre!

25.1.10

Primer any de bloc

Aquest bloc ja ha complert un any!.... I amb més d'un post!.... Tota una fita!

Quan vaig començar, i encara ara ho tinc poc clar, no em vaig plantejar uns objectius bàsics per aquest bloc.

Des de llavors, m'ho han dit unes quantes vegades que per a que un bloc tingui embranzida, i viabilitat, un s'ha de plantejar quina és la temàtica del bloc, intentant que sigui poc comú o especialitzada, buscar el públic potencial a qui li pugui interessar el bloc i, finalment, posicionar el bloc en cercles on aquest públic en potència hi tingui accés (més o menys aquest és un resum interpretat per mi mateixa del que s'ha de fer si vols tenir un bloc d'èxit).

Però crec, que jo no pretenc tenir un bloc de masses (ho deixo per aquests que expliquen les seves aventures sexuals o els seus somnis i que en tres setmanes tenen milers de visitants per saber què diuen, o al menys això publiciten a través de les agències de notícies). De moment, no vull guanyar-me la vida amb això, i si més no amb un bloc de vida personal. Ara sou tres lectors assidus (hola! je, je, je) i algun que altre que apareix de tant en tant des de l'altre punta de món (salutacions a tothom), i aquest bloc continuarà sent un diari personal on explico algunes de les coses que em passen o que penso de tant en tant (perquè em passen i penso moltes altres coses!).



21.1.10

Circ i pa amb xocolata per celebrar l'ANIVERSARI

Setmana de celebracions.

He fet 41 ANYS, la meva filla ja ha complert 3 i ja fa 1 ANY que aquest bloc està en marxa.

Uffff! quantes coses a celebrar.....

Per això, estem fent coses "especials".

El dissabte vam anar al Circ Raluy tota la família. Pel matí, ens ho vam muntar per fer que era una casualitat que passavem per davant del circ al Moll de la Fusta i que tenien entrades. Les nenes van estar molt il·lusionades tot el dia (nosaltres els grans també).

(Però de de casualitat. El dia d'abans, com una "aparició" se em va acudir que podiem anar. Bé, aparició, aparició.... de fet, vaig passar per davant amb el cotxe, i al veure'l tant il·luminat i amb un cel que començava a despertar-se em van venir unes ganes terribles de passar una estona allà dins).

I quan vam estar a dins: FANTÀSTIC! Quines cares, de por, d'emoció, d'alegria, de diversió. Ens ho vam passar d'alló més bé, i a la sortida, alguns volien ser de grans trapezistes.

Aprofitant que estem a la setmana dels barbuts, el diumenge vaig anar a la benedicció dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú (mai se sap). Llàstima que va estar una mica passat per aigua (i no beneïda!).

Els dies dels aniversaris, felicitacions, regals.... i el dia a dia.

Aquesta setmana, també he recuperat un gust de petita que tenia oblidat: pa amb xocolata.

Deliciós... encara qué mira com són les coses, recupero aquesta infància passada quan tot just he fet un any més.... estaré en el punt de retorn per tornar a ser una nena?

De l'aniversari del bloc.... ja parlaré en un altre post....

7.1.10

Dia de Reis

Final de les festes nadalenques. Tot l'any esperant aquests dies, que de vegades es fan una mica tediosos per tanta comilona, preparatius, regals i família, i ja han passat.

I com a colofó a totes les festes, la cavalcada i el dia de Reis. És aquests dos dies quan a casa, les xiques viuen amb més nervis totes les hores. Esperant impacients què els portaran els Reis, aquelles persones màgiques que ara estan aquí i al mateix temps en un altre lloc, i que sobretot, en una nit són capaços de deixar regals a totes les cases.

Però aquesta il·lusió, s'ens transmet als grans, i jo ho visc com si fos una nena. No sé, encara em paralitza que el rei negre, el meu preferit, em saludi i em miri des de la seva carrosa quan passa per davant meu.... I com no, visc amb nervis, què em deixaran, sempre alguna sorpresa.

Però ara, també m'agraden perquè he de fer sortir la meva imaginació, a voltes molt amagada, per a respondre creïblement les preguntes sobre els Reis que fan les nenes (els Reis de la tele no van vestits igual que els de la cavalcada del barri perquè s'han mullat i s'han hagut de canviar, mireu la sorra que han deixat els camells al balcó, deixem un llum encès per a que sàpiguen que aquí hi han nenes i parin, posem aigua pels camells i porto pels Reis que tindran fred....). Una imaginació, que hauria d'estar present més sovint, no?

Ara a esperar l'any que ve, que tots serem un any més grans, i les coses les veurem d'una altre manera.... i mentrestant,.... ja estem de rebaixes, a veure què compraré....

4.1.10

Nenes a l'oficina

Dilluns, 4 de gener. El primer dia laborable d'aquest 2010. Com és habitual per aquestes dates, força atrafegada. Són les 16:20 hores. Rebo una trucada: "Ja estem aquí!". Són les meves filles i el meu marit. Em venen a veure a la feina. En tinc ganes.

Quasi cada dia em pregunten què he fet al treball, com és la meva oficina... I avui, ho coneixeran....

Em sembla que ha quedat una mica parades. Crec que no s'imaginen clarament què és el lloc de treball de la mare, però si que tenen clar que jo no sóc la "jefa" sinó que ho és el Josep Maria.

S'han animat gràcies als companys de feina, els contes que els han regalat, veure que tinc dos ratolins i dos teclats i només una pantalla i, sobretot, que tenim un sac que si poses la mà tens un regalet. Tot i les vergonyes inicials, aviat s'han mostrat com són: alegres, simpàtiques i afectuoses.

Per tots, ha estat una emoció més en aquestes vacances de Nadal que tantes coses passen i que són una novetat.