Aquells neguits de fa uns mesos continuen, però ara amb més força perquè la realitat s'imposa. Allò que veia de manera asèptica a través del televisor, ara ja m'ha arribat: estem en mig d'un ERO.
Encara no sé si m'acomiadaran, però de moment ja m'afecta. És un neguit, un tira i arronsa dels meus pensaments.
Si em toca, em doldrà pels quasi 20 anys en l'empresa, per haver d'anar al jutjat per aconseguir una indemnització justa, per haver de buscar feina, per no trobar-la fàcilment...
Si em quedo, segur que pensaré en que potser he perdut una oportunitat de futur, estaré pendent de pròxims "eros", ja veurem en quines condicions continuarem...
Tots aquests pensaments, juntament amb possibles projectes de futur, ballen dins meu, i m'ofeguen.
Necessito saber ja, quin serà el meu camí.