Aquest matí, com tants altres des de fa més de dos anys, agafo el cotxe cada matí per anar a la feina. I avui m'he adonat que n'erem unes quantes dones, que cadascuna en el seu cotxe es dirigia cap al seu lloc de treball. I totes soles! No sé perquè, però avui m'he adonat que hi havia més dones que altres dies (serà la crisi? --com que és culpable de tot o de quasi tot--, serà que anava sola? serà casualitat?)
L'única diferiència amb el que ja altres dies percebia era que hi havien moltes dones soles al volant. Els altres dies, en el que els meus ulls es fixaven era que només hi havia una sola persona en cada cotxe. L'1 és el número predominant que es desplaça en vehicle automotor a primera hora del matí (vegi 7.30 hores): un home, un altre home, una dona, un home..... i així indefinidament.
I quan veig que només anem un dins de cada cotxe, em dóna per pensar, per què ho fem? No podem desplaçar-nos en transport col·lectiu? No tenim manera de compartir el cotxe? És bastant contaminant això del cotxe amb una persona sola! Quina mà de temps que es perd en les retencions matinals de sortida i entrada de Barcelona! Però acabo pensant, cadascú sabrà.
Jo avui he estat part d'aquest individualisme, però no és gaire habitual. Per sort, coincideixo amb un parell de companyes de feina en el trajecte (de vegades més i tot), i tant a l'anada com a la tornada com a mínim som dos dins del vehicle. De vegades com vaig fent parades per recollir o deixar el cotxe sembla més un tren de rodalies que un AVE. Tot i així, tots guanyem!
Faré una relació d'avantatges:
- pràcticament sempre fem el trajecte en menys temps (utilitzem 30 minuts enlloc dels 50 de TMB)
- ens estalviem els trasbordaments del transport metropolità i les hores puntes al metro, amb les seves sensacions de "sardines enllaunades"
- afiancem unes relacions de companyia amb gent de la feina que d'altre manera no tindriem cap relació
- xerrem extensament de l'empresa, del que passa a dins i del que passa fora, dels "cotilleos" i de com tenim les criatures, del temps i de les notícies (poques vegades estem en silenci)
- compartim despeses de transport, i tothom surt guanyant (una miqueta, és clar)
- contaminen menys l'ambient
- descongestionem el transport públic
- i ara no recordo cap més, però segur que existeix
Vaja que fem una mena de carsharing particular, com el que des d'alguns ajuntaments d'han volgut impulsar, i la veritat és que no sé si ha tingut gaire èxit, perquè això de viatjar amb desconeguts, em sembla que a tots ens costa d'acceptar.
Aquest matí, però, com que les circunstàncies han fet que jo també fos una més de la llarga llista de gent que va sola a la feina amb el cotxe, he aprofitat per anar pensant en el meu blog i que em vinguessin al cap temes dels quals aniré escrivint (ja els tinc als "borradors").
