El gat amb botes

Ja he explicat més d'una vegada que actualment tot el cinema que veig fora de casa és animat, que no vol dir estrictament infantil, encara que així ho venguin les distribuïdores... perquè els continguts.... no són tant infantils....

Aprofitant que avui dimecres és dia de l'espectador una mare de la classe de l'A. ens va convocar a anar al cinema a veure "El gat amb botes". Finalment, ens hem ajuntat quasi una vintena de nens i les mares corresponents (a més de dos agosarats pares mascles que també ens han volgut acompanyar, un d'ells el meu J.: "Algú ho havia de dir"!).

La peli és intrèpida, amb ritme. No és la història del Gat amb botes que ens expliquen als contes que tinc per casa, i més aviat fa una barreja de diferents històries (La gallina dels ous d'or, En Joan i les mongetes). Surten personatges una mica estranyots, com l'ou, i com no, hi ha una història "d'amor". Crec que els nens s'han perdut una part del contingut, encara que els ha encantat el gat, tant destre amb l'espasa i capaç de fer mil i una cabrioles en les seves lluites.

Bé, un film entretingut, que la veu del Banderes i la Hayek en la seva versió castellana no aporten res.

De totes maneres, a la C., la petita de casa, el que més li ha agradat és que avui al cine ha menjat crispetes (unes mares han comprat els megapots de crispetes només entrar i els han repartit en bosses entre els nens), cosa que no passa quan anem només els de casa.