Eren tres nenes (de 2, 5 i 7). Van gaudir tant, en les aparentment avorrides atraccions a ulls d'un adult, que ens van acabar transmeten molta diversió.
Ara si jo he de triar, em quedo amb els llits elàstics (em venen al record els que pujava un cop a l'any quan a l'estiu anava a casa de la meva àvia en una ciutat abans de la Meseta...).
Crec que ara em vindria genial uns quants minuts de saltar (torpement, és clar), cridar (mira, mira què faig! ara amb els genolls! ara de cul! ains que no m'aixeco!!!!!) i de riure (sense comentaris, només imaginant la imatge ja em somric...).
mai he pujat en un llit elàstic! és d'aquelles coses que m'hagués agradat fer, xò que no em vaig atrevir.
ResponEliminasuposo que sempre s'està a temps!!
felicitats a la petita!
Ui, m'hi has transportat, quins records, aquells salts descontrol.lats que feien patir els nostres pares, que suposo que ens imaginaven fotent-nos una nata en una caiguda mal calculada!
ResponEliminaCelebro la bona estona :)
Segur que t'ho passaries pipa amb un llit elàstic d'aquests!! :-))
ResponEliminaJo no m'hi atreviria pas, però aquí a Reus, al Parc de Sant Jordi, hi ha un lloc on n'hi ha com tres o quatre (a nivell de terra) de diminuts... Tu saltes al primer i botant saltes al segon i així (com si fossis un cangur hehe) No fa res anava passejant amb el meu marit i els va saltar... No hi havia ningú més... i jo pensava, com caigui!! Però no va caure! :-)))