Eixamplant-me

Com si fos un somni, un matí d'un dia qualsevol (dia feiner, és clar) m'he aixecat sense haver d'anar a la feina. He pogut esmorzar a casa amb tota la família. He portat les nenes a l'escola i les he vist entrar corrent cap a les seves files. He agafat el metro amb l'única intenció d'arribar al centre de Barcelona. He sortit al carrer, i malgrat la pluja, ha estat un plaer caminar per Balmes, per Diputació, per Rambla de Catalunya, pel Passeig de Gràcia....He recordat els anys que hi vaig treballar a la zona, i que molts dels establiments que coneixia, després de set anys encara hi són. M'he embobat davant del Colmado Quílez i la pastisseria Mauri. He badat dins de la botiga de fruita seca Parami (un xic canviada, però molt poc). He descobert noves botigues de cachibaches de cuina.... Quina diferiència de ciutat amb la de @22 o 22@, segons qui ho digui!!!!!

Deien que feia fred siberià, però jo no l'he notat. He caminat, i caminat, i caminat... i després de dues hores sense parar potser si que em sentia un pèl cansada, però FELIÇ. Contenta del meu silenci en mig del soroll. Encantada del trencament de la rutina de cada dia. Oxigenada per una bona temporada....

... i m'he despertat. En realitat ha estat un somni. Un somni meravellós que semblava real!