31.12.09

Últim dia de l'any!

Últim post abans d'acabar l'any 2009.

Un any, que segurament, i com diuen molts, passarà a la història per ser un dels més negres, socialment parlant (i jo l'he viscut! ara ja tinc alguna cosa que explicar als meus néts, si els arribo a tenir i a veure, és clar) de les últimes dècades.

I com sempre, en un dia com avui es fa balanç. Doncs jo també ho faré.

L'any ha tingut els seus més i els seus menys (com ha de ser), però tot plegat ha estat positiu (de tot d'aprèn). La feina existeix, la família està prou bé, amb la meva parella hem sortit dos dies sense nenes i les petites són cada dia una caixa d'alegries, i amb algun que altre enfado. Hem fet vacances i reformes a la casa. Els amics, continuen essent-ho. Estic a alguna que altre xarxa social i tinc un blog personal (què cool!). Vaja, que no em puc queixar (molts voldrien plorar amb els meus ulls!).

També és dia de desitjos i bons propòsits pel 2010.

I jo faré els meus: salut, feina i amor (què original! l'ordre és al·leatori perquè no els puc posar tots tres a la vegada).

A veure què en ressulta, al final! (he mirat algun horòscop per l'any nou, però tampoc són gaire explícits, de fet cada any diuen pràcticament el mateix ""bé, però....""").

23.12.09

BON NADAL I PRÒSPER 2010!

Tot i que ahir ja vaig desitjar Bon Nadal, avui ho vull repetir, perquè han caigut dues perles a les meves mans que vull compartir.

La primera, ja veieu, el primer dibuix d'un pessebre de la meva filla gran.

El segon, un fragment d'un discurs de Nadal que va escriure R.L.Stevenson per a la seva família, el 1888:

"ser honestos i ser amables. Guanyar quelcom i gastar-se una mica menys. En general, fer més feliç a la família quan els visites. Saber renunciar quan cal i que això no t'amargui. Tenir uns pocs amics, però per ells no rendir-se mai, i per sobre de tot, una severa condició: la de ser amic d'un mateix; heus ací una empresa que demana tota la força i delicadesa de la que disposen un home o una dona... tindria una ànima ambiciosa qui aspirés a més... i un esperit optimista, el que es cregui que tindrà èxit en aquesta empresa."

Potser els objectius a la vida, poc més de 120 anys després, no són tant diferents.....

22.12.09

Loteria de Nadal

Un any més he estat (en el fons, però molt en el fons) pendent del sorteig de la loteria de Nadal. Només jugo al número de la feina, i com que en tot el matí no s'ha sentit una mosca, tinc pel cert, que no ens ha tocat la grossa, i segurament, ni la pedrea.

Malgrat alguns insinuaven que amb la situació de crisi que viu l'empresa segur que teniem el número guanyador, seguim com sempre.... "optimistes" malgrat la sort no ens acompanyi (tot i que jo he de confessar que no tinc cap mena d'esperança que mai més em toqui la Grossa de Nadal, perquè ja em va tocar una vegada i no van ser diners el que vaig recollir...)

I optimisme és el que ens ha transmés el president del patronat de l'empresa durant el seu breu, però molt breu, discurs per felicitar-nos el Nadal. Ho sento, però sentir que "malgrat la crisi nosaltres i les nostres empreses participades han tingut beneficis" m'ha fet sentir que no s'ens valora prou com a persones, perquè podem tenir beneficis però aquest any uns quinze companys han "deixat" l'empresa i ni menció.....i la cosa seguirà (aquesta serà una altre loteria).

Apa, i tot seguit a veure cava i menjar neules i torrons (què lluny queden aquells piscolabis de Nadal el 24 al migdia ple de canapès, truites, croquetes i cava Juvé i Camps!).

En tot cas, BON NADAL A TOTS I QUE EL 2010 ENS PORTI ELS NOSTRES MILLORS DESITJOS.

14.12.09

Ja tenim tió a casa!

Per fi, després de quasi un any, ja tornem a tenir el tió a casa.

Aquest cop, estava ben amagat a sota d'una alzina a dalt de la muntanya del castell d'Eramprunyà, a Gavà.

Quina excursió anar-lo a buscar! I malgrat el dia desapacible, mig plujós i una mica fred, ens ho hem passat molt bé! Això de anar per camins no plans és tota una troballa per la família! Ens ha encantat!

I ara, ja el tenim entre nosaltres, a ell i al seu germanet petit. Ara ens passem el dia donant-li de menjar, perquè ressulta que s'ho menja tot...

M'agrada tenir un "alter ego", compartit, que provoca unes cares d'enorme alegria i incredulitat a dues petites joies, que ens transmetren un esperit positiu increïble als adults, que falta ens fa!

12.12.09

Perdent la memòria....3

Com a mínim avui m'he autoavaluat i sembla que no estic seguint cap procès de pèrdua de memòria seriós....

Que segons diuen els metges en els seus blogs, el meu cas és molt comú, i que respon a que estic "estressada" o com diria la saviessa popular "tinc el cap a quarts de quinze".

L'autoavaluació l'he fet seguint el test de Pfeiffer (el podeu trobar a audioconsejosmedicos), i tot i que també n'hi ha un que s'en diu de Lobo, jo ja no l'he fet (he quedat satisfeta amb el resultat del primer).

De totes maneres, estic portant una agenda en línia, que m'envia missatges al correu electrònic per recordar-me les coses que apunto, faig llistes amb coses a fer, comprar, etc., i intento no còrrer tant (ni de cames ni de cap).

11.12.09

Es pot "desapendre" a cuinar?

Home, fins ara (bé, realment fins fa quasi cinc anys) jo em creia que m'ensortia prou bé a la cuina... i potser era veritat (o és el que jo volia creure)....

... però darrerament.... ho faig fatal... Ja no és només una falta d'idees per "variar"... és que les coses s'em cremen, no tenen gustos atractius,.... i no parlem de les presentacions..... són de "guerra", vaja, són fetes a cuita-corrents.

I jo ja ho sé que les presses i la cuina estan barellades (per més que hi hagin llibres i receptes que parlin que només necessites 10 minuts per preparar un plat exquisit!), tot i així m'encaparro en voler cuinar depressa.....

Com he pogut cremar un pa de pessic? què no conec el meu forn després de 13 anys de relacions? què no calia fer res d'especial! només posar el motllo al mig del forn a 180ºC uns 30 minuts.....

... i a sobre.... vull ser la mestra de les meves nenes a la cuina....(de fet sommio desperta que algun dia seré una d'aquelles àvies que fan uns senzills plats exquisits per a la família i que tothom m'hi recordarà per això...).

Ja cal que recuperi les normes bàsiques de la cuina (que diuen que és com anar en bicicleta, que mai s'oblida) si vull ensortir-me dignament de les properes festes de Nadal.

9.12.09

Sol de tarde, sol d'hivern

M'agrada veure com el sol d'hivern es pon darrera la finestra de la feina o del cotxe. És una sensació agradable, com de calor a qui ho està veient, que només la pot proporcionar una llum suau i una mica ataronjada.

M'hi perdo quan noto la seva presència... Em revifica...



7.12.09

El final de.... les obres

Ja està. Ja hem aconseguit acabar amb totes les petites reformes, i no tant petites, a casa i a l'escala.

Ja tenim la casa sense humitats, pintada, amb habitació nova i uns quants canvis decoratius (gràcies a l'economia i idees que ofereix el senyor Ikea) que ens fan encarar els propers 5, 10 o 15 anys com si la casa fos una altre (perquè fins d'aquí 15 no tornaré a pintar, fins d'aquí 5 o 10 no posaré un quadre).

Sempre m'he sentit a gust a casa, però aquest petits canvis encara m'hi fan sentir-me millor. Perquè donen sentit a aquella frase de molts anuncis de casa: "Piso con muchas posibilidades". Es veu que amb el temps li trobes "las posibilidades". Més val tard que mai, no?

Això, si, ara ansio trobar un mercat de l'intercanvi on portar algunes coses que sobren de casa, a veure si algú les pot aprofitar. Algú vol un vídeo en funcionament (crec) o un atles?

3.12.09

Perdent la memòria...2

Avui m'he enfadat molt amb mi mateixa a les 7:20 hores del matí. Tot just quan posava la mà sobre la nova maneta de la porta del carrer...

...Com un flaix, m'ha vingut a la memòria que ahir a la tarde havia d'anar a una reunió de l'escola de la nena.... I EM VAIG OBLIDAR PER COMPLERT!

Quina ràbia! Com m'ha pogut passar????? Mai no havia tingut un oblit així....

I ara a més, fer una disculpa convincent a l'escola (tenia molta feina imprevista i em vaig haver de quedar) i sobretot, no comentar la veritat davant la nena... que tot ho xerra a la mestra (ja començo a tenir secrets per la família...).

Realment, he de fer alguna cosa....

26.11.09

Retrat

Avui oferiré una prímicia mundial al món, i als meus lectors....

Avui, veureu com sóc. Per fi tindré a la xarxa una imatge de mi mateixa que m'encanta. La trobo encertada. M'agrada. No trobo objeccions a la meva aparença. No em fa vergonya mirar-me, ni que els altres em vegin i em reconeguin...

Per primera vegada tinc un retrat que m'agrado a mi mateixa. I l'autor.... una mà sense prejudis, que mostra el que veu sense pudor... Una artista excel·lent i, perquè no dir-ho, maravellosa.




Així sóc jo als ulls de la meva filla de 4 anys.

25.11.09

Estic perdent la memòria...

Avui m'he descobert a mi mateixa pensant que al migdia escriuria un post en els meus blocs... (res d'estrany)... però només tres minuts després de parlar amb la gent de la feina on aniriem a dinar (un dinar del qual portem dies, però cada dia, parlant). Però un segon més tard, encara he recordat que pel matí havia pensat que aquest migdia aprofitaria l'hora per dinar, oblidant per complert que ja havia quedat....

No és el primer dia que em passa. De tant en tant oblido les coses, o apareixo al bany per a deixar els plats bruts....

Jo ho atribueixo a que el meu cap va pensant en mil coses, però no generant idees sinó relacionant tasques pendents de fer (com els ordinadors).... al menys això em consola i no em fa preocupar-me més del compte.

Ja sé que a tothom li passa, però de vegades, com avui, sí que penso que potser m'hauria de preocupar el tema, per si estic perdent el cap o per si hauria de canviar de ritme de vida (slow movement).

24.11.09

Un quilo menys!

Això és el que peso aquesta setmana, un quilo menys que la setmana passada!

Poc a poc vaig aconseguint el meu objetiu de perdre'n 4.

No sé si hi arribaré, perquè amb el que em costa, el Nadal queda molt a prop....

23.11.09

Què difícil és ser Rei d'Orient!

Ara ja tinc tots els folletons de les joguines que podem comprar al Toys, al Carrefour, a l'Imaginarium, a l'Abacus o al Juguettos... i no sé si em deixo algun altre més....

Ja em puc dedicar a comparar els preus d'uns i altres per triar què finalment rebran les meves nenes, el tant desitjat dia de Reis!

No ho podré fer de manera tant plàcida com a l'imatge, però ho faré. Miraré entre el que demanen i el que m'agrada i em sembla interessant....

De fet, les nenes porten des del mes de setembre rebent per televisió una informació de joguines excessiva i reiterada, que ha aconseguit, entre d'altres, que ja se sàpiguen els anuncis de memòria, cantarella inclosa...

(com em recorda el temps que em vaig apendre la cançó nadalenca: "Las muñecas de Famosa se dirigen al portal...", i que encara canto de vegades!) ...

...i que tinguin clar quin són les joguines anunciades i les que no encara que facin o portin el mateix unes que altres.

Fins ara havia pensat que el Reis es podien comprar el dia d'abans, però ja veig que no, que he de fer un estudi exhaustiu que em clarifiqui QUÈ portaran aquest any els Reis.

17.11.09

Hola, quant temps!

Sembla que aquesta tardor està essent molt propícia pels retrobaments.... tant presencials com virtuals.

Serà que molts hem arribat a la mítica xifra dels 40 i comencem a pensar que estem a la meitat del camí? Serà que no tenim una altre cosa que fer? o, serà que tothom està al Facebook?

No sé per què, però en aquest darrer mes se m'han concentrat les trobades, sopars i dinars amb amics de sempre als quals feia mesos i/o anys que no veia...

Quan hem estat plegats, no ha calgut dir-nos: que has fet aquest temps? com et va la vida? El posar-nos al dia de les nostres vides sorgeix de manera expontània, sense fer un repàs exhaustiu a res, ni al temps... Els temes de conversa són els mateixos que tindriem si ens haguessim vist la setmana passada, i aquí i allà surten pinzellades de fets que ens fan entendre com hem anat passant aquests anys. És com si el temps no hagués passat innexorablement...

...però no és cert. El temps ha passat, i a més de canviar la nostra aparença física, hem canviat alguna cosa més... encara que no del tot... Hi ha coses que no canvien!

Però també, aquesta tardor ha estat prolífica en contactes amb companys d'EGB, llavors es deia així, aquests tots virtuals.... i que em sembla, que seguiran així per molt de temps....

13.11.09

Desfilada, i no de models

Comença la desfilada...i no de models, sinó de persones que deixen, de moment, voluntàriament la feina (o no tant voluntàriament).

Fa poc menys d'un mes que l'empresa ens va enviar un missatge en que ens incentivava, sobretot per les condicions econòmiques, a plegar. Hi havia, però, un missatge que es llegia entre línies, i que després ha estat corroborat: si poca gent s'acull a la invitació en breu nosaltres mateixos assenyalarem als que deixaran d'estar amb nosaltres.

De moment, no sabem ni les xifres que volen assolir de baixes, ni si moltes persones s'han acollit a l'oferta, ni si tenem una llista, i molt menys qui hi està nominat. El que si sabem és que en avui mateix comencen a "desaparèixer" del nostre dia dia després de molt i molts anys persones, que de segur trobarem a faltar (per amistat o per feina).

Que els hi vagi bé, i si jo sóc alguna de les que seguiran les seves passes de manera no tant voluntària... tampoc serà una sorpresa... però espero que la sort també m'hi acompanyi....

Bona sort a tothom! I només desitjo que la incertessa que ens acompanya, desaparegui.

12.11.09

4 quilos de més

Això és el que porto més d'un mes pensant: peso 4 quilos de més!

...Amb lo contenta que estava abans de les vacances amb el meu pes "ideal" (m'ho va dir el metge en la revisió médica de la feina).

Però va, i arriben les vacances. Una setmaneta a Araós a mitja pensió i una bona cuinera. Una setmana a Aragüés amb una altre excel·lent cuinera. Una setmana a Vallgorguina, on vaig seguir atipantment a l'excusa de fer de peix escombraries i menjar-me les restes de tot.... Un cap de setmana a l'Ametlla de Mar a pensió complerta (i ja que pagues no deixaràs de probar tots els plats del buffet lliure, oi?). Un cap de setmana a Pineda, també amb buffet lliure. Un cap de setmana de castanyada amb panellets, i unes quantes trobades amb "amics" on el menjar abundant era present.... tot amanit amb una falta d'exercici terrorífic...

així estic jo.....

Però com que no aconsegueixo posar fre al meu estomac.... a veure si aconsegueixo no posar fre a les meves cames i caminar i caminar i caminar... que així diuen que una s'aprima....

...però, començaré dilluns que ve (bon dia per començar, no?) perquè aquest proper cap de setmana tinc sortida al Ripollès, i encara que el menjar d'alberg no dóna com en un buffet lliure.... tot i ajuda.

4.11.09

Laïcització de les tradicions

Fa un parell de setmanes llegia una notícia que parlava que el Consell Escolar de Catalunya havia demanat a la Conselleria de canviar els noms de les "festes de Nadal" i "festes de Setmana Santa", en el calendari escolar, pels de "vacances d'hivern" i "vacances de primavera", respectivament.

Gran idea! Aquestes denominacions segur que són el tema més important que han de batallar amb la Conselleria per a millorar el sistema d'ensenyament a casa nostra...

Al cap em venen una sèrie de renecs per definir aquesta necessitat de laïcització d'una societat, que personalment penso que és laica. Perquè per mi, tenir o no noms lligats amb fets religiosos no condiciona, el més mínim, en les actituds religioses o laiques de la majoria de la gent.

Ens agradi o no, tenim un bagatge social lligat a la religió de centenars d'anys, i cadascú és lliure de celebrar o no la festivitat religiosa. A més, quin sentit té no parlar de Nadal o Setmana Santa, quan el que predomina en aquestes dates no són els fets religiosos i sino tot el consum que s'hi vincula pel nom (regals, menjar, viatges....). Tindria sentit voler fer regals si no hi ha el terme Nadal pel mig? Regali il·lusions per....l'hivern, què xulo!

Clar, que suposo que els que es plantegen aquests temes no els hi crema que la nostra "pobra Castanyada" (bastant pagana, per cert) estigui essent manllevada pel "Halloween", oi? Vinga a veure carabasses (que per cert, ja al Pirineu d'Osca fa més de 60 anys ho feia el meu sogre per aquestes dates), fantasmes, bruixes i disfresses de por... i les castanyes... quasi amagades (cert és, que el seu color no és tant atractiu com el de les carabasses).

Vaja, que em rebenta que per unes coses volguem set tant moderns i integradors que perdem l'oremus (potser caldria no oblidar que per fer una revolució o canvi a la societat no cal canviar el nom a les coses...s'ha de canviar els fets socials sempre).

1.11.09

Ha acabat l'octubre...

I amb ell, la pila de coses que teniem previstes de fer durant els caps de setmana...

Quan a finals de setembre, aprofitant un pont ens vam anar amb la family a un hotelet de la Costa Daurada, la perspectiva del mes d'octubre, ens "esgotava". De fet, només de pensar en la llista de coses el cos deia: "no puc més".

Semblava que no arribariem a fer tot el que haviem de fer: desfer una habitació, col·locar-la a algú, pintar i posar-la de nou en marxa, sortir de compres extres per adequar l'estança, assistir a un parell d'esdeviments ineludibles, fer l'habitual dels findes (compra, neteja, visita als sogres/pares), i per acabar, preparar una castanyada per 14 (bàsicament elaborar uns deliciossos panellets).... a més de treballar entre setmana, estar empiucada, i algunes coses més que em deixo pel camí....

Però avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, puc dir que ho hem aconseguit! i que no estic esgotada! que res de res de l'agobio inicial que vaig pressuposar durant tot el mes.... sorprenentment, les coses han fluïd de maravella.... i aquest matí ja anava pensant què faria els propers caps de setmana...!!!! De vegades, un intens agobio inicial és la millor teràpia per a després no estar superat per la situació.

26.10.09

Després de quasi 20 anys...

...vaig retrobar-me amb gent de l'esbart en el qual vaig ballar una pila d'anys de la meva infància i joventut.

Va ser una trobada sorgida i organitzada des del Facebook, veus per on!

Va estar bé, encara que per part meva no vaig donar cabuda a l'enyorança ni a les mostres exagerades d'alegria. De fet, en alguns moments vaig pensar què que feia jo allà, perquè com m'havia passat ja en el passat, la meva independència i autonomia m'havia exclòs del grupet "d'afins". De nou, vaig fer un eforç personal per integrar-me en algun dels punts de conversa, als quals vaig ser acceptada encara que no m'havien cridat...

Tot plegat em va fer entendre perquè jo no havia mantingut la relació amb la gran majoria, i em va donar una mostra més, que les relacions grupals tenen un moment i un lloc, i que passat aquest moment i aquest lloc no queda més que un bon record (que guanya en bonança a mida que passa el temps) i algun que altre amic individual.

22.10.09

Guerra a l'oficina?

Notícia "bomba" (encara que esperada) a mig matí a l'oficina. L'empresa ens comunica oficialment que està oberta a "baixes voluntàries i incentivades dels treballadors"....

La cosa dóna que pensar.... Les condicions no són dolentes... però tampoc són els millors moments de món per a acceptar aquesta proposició....

El que queda clar, encara que no explícitament, és que si no hi ha prou baixes ara, d'aquí a finals d'any i hauran "invitacions individuals a marxar"....

Vaja que la cosa no pinta bé, tot i que de fet com ja fa més d'un any, encara que per alguns sembli que la cosa té el seu passat immediat en l'estiu.... Santa innocència!... o no....

En tot cas. Ja avui... ha començat la GUERRA A L'OFICINA..... Tothom veu la seva presència a l'empresa com imprescindible i la dels altres totalment prescindible....ui, ui, ui... que comença una guerra de fons i això acabarà com el rosari de l'aurora....perquè ningú sortirà guanyant....

Segur que sobrem gent, però segur que malgrat que alguns caiguem en el camí, alguns més es podria salvar si actuessim col·lectivament (reducció d'una hora diària tots a la vegada i objectius empresarials clars??!!!)

21.10.09

En el camí....

...així és com vaig veure el meu amic J (al que carinyosament li diem que fa abraçades de os).

Va ser una alegria enorme veure'l allà, dempeus una taula de treball. Després de 18 mesos, havia tornat a la feina.

Venia per dir-nos que no treballaria més amb nosaltres.... però també per anunciar-nos que estava en el camí per ensortir-se de la seva malaltia... inombrable, perquè té que veure amb el cap i això que la majoria no ho considerem malaltia sinó que ens passa perquè volem....

Només puc desitjar, la millor de les sorts!

19.10.09

Emoció a la Festa dels Súpers

Per segon any he anat a la Festa dels Súpers.

He estat un d'aquells milers de pares que han portat als seus nens a gaudir de les activitats preparades. Ho he fet amb mesura, un parell d'horetes per la tarde....(crec que els meus peus no aguantarien passar-hi tot un dia,... i les nenes tampoc!).

Tot i la multitud i les cues hem pogut gaudir de la festa, i sobretot, de la cara de l'il·lusió de les nenes reconeixent els seus personatges favorits: mic, Vaca Connie, i sobretot, Bob el Manetes, que fins i tot ens va regalar un banc de treball quan ja marxava cap al país dels Girasols...

...(mira que tenim imaginació de vegades els grans per enganyar als petits, i ells que s'ho creuen. Que consti que no el vaig comprar. Que amb la meva dèria "demanadora" m'en vaig anar als nois que tancaven l'estand de BOB EL MANETES per demanar-lis que em donessin una caixa d'eines o alguna joguina si els quedava, i vaig acabar amb el banc de treball que és més gran que una habitació de casa meva. Però no era cosa de rebutjar-ho, oi?)...

L'ambient, la música, el fet de ser a l'aire lliure.... genera bastant bon rotllo, malgrat alguns pares "cabrejadets"...

Crec que l'any que ve hi tornaré...

...però, per quan una festa per a "Súperpares"?

10.10.09

El desprestigi de les institucions

Home, fins ahir per mi això dels premis que s'atorguen a les personalitats rellevants ja m'imaginava que eran una "merienda de negros", i que la majoria havien perdut, o senzillament no tenien, els valors i criteris rigurosos amb que s'havien creat. I no estic parlant d'una qüestió de tenir preferències diferents, estic parlant de que ja no són el que eran. Sinó de que han deixat de premiar les coses realment importants i han anat a la notícia fàcil, a premir el darrer personatge popular als mitjans.

Així que sentir que un Alonso, un principiant a la F1, era premi Príncipe de Asturias em va despretigiar el suposat prestigi de la institució que l'atorga... i així uns quants més (premi Planeta a banda, que aquest sempre s'ha sabut que el que busca és vendre milions d'exemplars).
Però ahir... ahir... Obama premi Nobel de la Pau...!!!! S'em va caure l'ànima als peus.... Jo no dic que no li poguessin donar d'aquí a 4 o 8 anys quan acabi el seu mandat. Però avui, que només porta 9 mesos governant el seu país i que encara no ha fet res del que pretenia....ufff! increïble! No hi ha res en el món que tingui una llarga trajectòria per aconseguir la pau al món? No m'ho puc creure.... Bé, si el Sr.Nobel aixequés el cap sortiria corrent (suposo!).

Adéu al prestigi que els hi quedava als premis Nobel! Qui serà el proper? Zapatero premi Nobel d'economia?

Tot plegat fa que pensar molt.... quina casualitat que Chicago no fos designada seu olímpica del 2016, no?
Prefereixo no pensar....

5.10.09

La importància dels petits detalls

D'un món de silencis, cada vegada més s'estableix la necessitat de parlar per crear relacions fortes, sinceres, que no amaguin racons foscos que acabin convertint-se en el tot..... I estic d'acord!

Les coses s'han de dir, però també s'ha de trobar la manera de fer-ho, perquè les paraules, tot i que són les mateixes, no tenen el mateix sentit pels que les diu que per qui les escolta.... Matissos de veu, un punt i a part, una breu aturada.... es poden interpretar de forma diametralment oposada....

Però, a l'igual que les paraules, també penso que són imprescindibles els petits gestos per crear relacions afectives sanes. Surten de manera expontànea i expressen moltes coses.

Gestos que no tenen res a veure amb comprar regals..... Una flor, una pedra, un suc, un got de llet calent, una xocolatina, fer l'ullet, un cop a l'esquena, un "està molt bo".... o una cançó.... Milers de petits gestos que et siuen: estic aquí!.

30.9.09

Lorenzo's Oil

IMPRESSIONADA!

Aquesta és l'única paraula que em surt en pensar en la pel·lícula que ahir vaig veure a 8TV.

Impressionada per la història.... pel sofriment que pot patir un nen i uns pares.... (inimaginable si no passes per això) ... i pel coratge que es pot arribar a generar per a superar-ho o trobar respostes, possibilitats, solucions.....

I jo atabalada perquè els d'Orange m'estan fent la vida impossible per a canviar-me de companyia... i encara no ho he aconseguit....

Aquí va el trailer:


22.9.09

Inici de curs


Ja hi som altre vegada. Ja ha començat el nou curs escolar, i amb ell la normalitat fins les properes vacances.



La nena gran a la l'escola, la petitat a un espai municipal de relació entre nens i famílies, i nosaltres amb els horaris laborals adaptats a les necessitats: menys estona de parc, avançar el sopar per anar a dormir més d'hora, etc.

A més, aquest any, aquest inici de curs ha vingut acompanyat de pluja (que ja calia!), de manera que sembla haver donat com un cop de porta a l'estiu.

El que no sembla que hagi quedat darrera la porta són les queixes de les mares (que són amb qui parlo) sobre el que costa portar els nens al cole.... (ja arrosseguem el tema des de juny!).

Jo no ho nego, però no m'escandalitza el que pago per portar la meva filla a l'escola que jo he triat. Primer perquè penso que em compensa el que pago amb el que rebo, i segons, perquè els preus ja els conec des del mes de juny..., així, què, on està la sorpresa?.

Per tant, per què ens escadalitzem del que paguem en llibres, i no del que paguem per un programa de la Wii?

Per què diem que si a l'escola s'embutxaquen el que paguem i que no va a parar a la millora de l'escola no ho preguntem obertament a l'escola o participem en els seus mecanismes de participació?

Per què ens queixem de si l'uniforme és molt car però comprem unes sabates de marca als nostres fill@ quasi tant cars com tot l'uniforme?

I en tot cas, si no t'agrada l'escola concertada que has escollit lliurement no t'en vas a la pública on assegures que és tot gratis? (jo ja sé per què, i segur que molts de vosaltres també.....).

A més, segons un estudi d'ahir de Caixa de Catalunya, sembla que tenim un important francàs d'escolar a casa nostra, i entre d'altres és important la implicació familiar en l'educació i els seus fruits (i estic d'acord).

Per això, aquestes actituds m'indignen, crec que s'ha de ser més coherent amb les eleccions que fas i el que opines de les coses, perquè sempre està en la teva mà, canviar-ho, no? i en tot cas, les teves actituds com a pares segur que seran les que reproduiran els teus fills (si més no en part).

18.9.09

Things You Can Tell Just by Looking at Her

Aquest és el títol original d'una pel·lícula que casualment vaig veure la nit del dimecres, en un d'aquests canals de la TDT (no recordo quin).


M'hi vaig enganxar, malgrat alguns talls d'anuncis excessivament llargs i que sabia que no m'aniria al llit abans de dos quarts d'un (això, normalment em desanima a veure res a la tele de nit).


Com a capítols inconnexos, explica les històries d'unes dones amb un fort component de soledat a les seves vides, i de tristesa. Només alguns subtils fets, que s'evidencien més i més a mida que transcorre la pel·lícula, fan de nexe d'unió entre les històries (una imatge, un personatge casual...), que acaben força entrellaçades i amb un apunt d'esperança ... o no (que cadascú s'imagini el que vulgui).


Em va fer pensar. .. per sort, mai he sentit aquest "dolor de soledat".


Us poso el trailer, i em sembla que You Tube, ofereix més trossos del film.





17.9.09

Sabates a 9€, quina bogeria!

Es podria dir que he tingut sort i, tot que no he anat de rebaixes (considerant com a tal l'acció de sortir expressament de casa amb la intenció de comprar tot el que vegi als aparadors en època de rebaixes), tinc a casa tres nous parells de sabates. I de sabates de més de 40€ en temporada! Quin xollo!

Ha estat la casualitat la que s'ha aliat amb la meva sort, i en un parell de sabateries he trobat aquestes "joies". Unes són per l'estiu que ve (per sort crec que no em creixerà el peu) i altres ja les he estrenat avui, tot arriscant-me a que les anunciades tempestes de la tarde me les deixen fetes un drap.

La meva economia no ha patit grans estralls amb la meva compra a lo Imelda Marcos, però crec que l'economia mundial tampoc s'en beneficiarà gaire de la meva despesa, i no ajudaré gens a sortir de la crisi....

Però, no podia deixar passar aquestes oportunitats! (el meu ànim està millorant per moments, ara entenc a les grans fortunes que gasten i gasten com a teràpia de millora personal).

Ah! M'oblidava de dir que són molt còmodes i que....m'encanten les papallones que hi ha dibuixades!

14.9.09

Midlife Crisis o crisi dels 40?

Ja estic a l'equador del meu quaranté aniversari, i sembla pel que diuen els entesos que estic, d'altre banda com tothom de la meva edat, en plena midlife crisi.

I segurament hi ha un punt de veritat.

Hi ha aquests moments en que penso si la feina que faig és la que vull fer, que m'agradaria donar la campanada i treballar en un projecte personal, satisfactori, atractiu.... i sobretot, que sigui molt i molt adaptable a les necessitats "interiors"... (ah! però qui és el guapo que té la idea genial?)

Hi ha moments en què penso que he de renovar la meva imatge exterior i trobar una adequada i em satisfagui més que l'actual (encara jove però elegant, per exemple), agradable i sense estridències, però que es recorda....

No és que ho segueixi fil per randa, però estic força d'acord amb el que diu aquest article d'El País.

Tot i que aquestes insatisfaccions no seran també fruit de la falta d'entusiasme per nous projectes de la meva empresa actual o de l'avorriment de veure'm sempre igual davant del mirall?

10.9.09

Roba a l'armari

No sé si com que s'acosta la tardor, passa una cosa semblant que a la primavera (astenia primaveral), però estic una mica "apàtica". I a més d'anar una mica lenta en tot, i mandrosa per tot, miro el meu armari i no m'agrada res. Estic cansada del que tinc i sóc incapaç de imaginar-me si tinc cap mena d'"estil".


És clar, que tampoc és que em compri cada temporada una nova col·lecció (hi ha coses que tenen més de 10 anys), però quan compro algo és perquè m'agrada (mai de manera compulsiva), però després, al cap de dos o tres anys.... com que ja no m'agrada.... Però com que no està trencat, em sap greu ventar-ho (potser pot servir per un dia si vaig a una casa rural sense calefacció, a fer una caminada per la muntanya o un sopar de gala) ... i, apa...., allà està entaxonat en un prestatge....


...Això, també deu condicionar la meva relació amb la roba... el desordre que hi regna no ajuda gens a que m'agradi.


Tanmateix, ahir vaig anar de botigues (hi vaig dedicar 30 minuts)... i tal i com m'havia passat algun altre dia durant les rebaixes no vaig veure res de res (és més, diria que tot és massa horrendo pel meu gust) ... vaja, una perla ben boniqueta a bon preu.... Igual no vaig remenar prou!

7.9.09

Ikea: el fenòmen revista anual

Dimecres a la tarde, rebo el nou catàleg Ikea 2009, plens de "llaminadures" per "redecorar la teva casa" (i així, la teva vida), a preus reduïdets (és clar, jo i 3 milions d'habitants de Barcelona).
Ara em fixo en això, ara en allò, mira quina cucada per tres duros!, això ens aniria bé per aquí, no?... (cosetes que ni haviem pensat i ni imaginat, ja deu funcionar així això de la moda i la decoració, però com que no sóc un crack en aquest tema.... doncs em sobta una mica).
I apa, excursió organitzada el dissabte al matí a Ikea, a comprar aquelles tres cosetes que donaran un aire nou a la casa.
Però, d'on ha sortit tanta gent?????!!!!
Ai!, on tinc el cap? com havia estat tant ingènua que no hi hauria gent.... si tothom ha rebut el catàleg la mateixa setmana i tothom ha vist tres coses "imprescindibles" per a casa seva.
Malgrat la riada de gent accedint a la botiga, encara hem fet via, i ara ja hem començat a "redecorar casa nostra", que després de 13 anys.... ja va essent hora, no?

2.9.09

Faig la pinta de marxosa?

Aquesta és la pregunta que de nou m'he fet aquest matí....

Eren abans de les 8, i no estava mirant de millorar el meu aspecte facial davant del mirall del bany....

...estava circulant tranquil·lament, i sense fer cap infracció (portava inclús els llums del cotxe encesos i això que era de dia), pel final de les Rambles. I com no! Hi havia un control de la Guàrdia Urbana...

Sempre em paren al mateix punt i a la mateixa hora. Segons em diu l'agent´"és un control preventiu". És que només m'ho fan a mi? Perquè amb la d'avui és la tercera vegada que em fan passar la prova d'alcolhèmia.... La primera anava amb una companya de feina "embarassadíssima", és a dir amb una panxa del tamany d'un camp de futbol. La segona sola, com aquesta.

Ja no és pel fet, que no em preocupa perquè sé que donaré 0.0, és pel fet que si és preventiu i se suposa que ha de evitar accidents, etc... no sé perquè no tenen millor ull els agents que decideixen qui paren. És clar, que potser si que trien a qui paren, i van parant a persones com jo per a que les estadístiques siguin menys catastròfiques... Doncs malament! Si és tracta de prevenir, no haurien d'haver estadístiques. Haurien de tenir criteris per a aturar aquells que poden suposar un perill per la resta pel seu estat.

Avui, amb la veterania que em donen tres vegades de "bufar", no ha calgut ni que em diguessin què i com ho havia de fer.... Ho he fet "jo soleta". Això sí, després de dir que era la tercera vegada que em paraven (l'agent m'ha replicat que no em tenia vista.... --què haurà volgut dir?--) i que com que això em feia arribar sempre tard a la feina, que si em podien fer un justificant de la prova (resposta: no??!!!, amb una cara d'al·lucine).

Esperarem la pròxima.

1.9.09

Nou curs

Primer de setembre. Tinc la sensació que comença un nou curs escolar, laboral, espiritual.....

Però perquè comenci bé, necessito veure ploure. Necessito un bon xàfec d'aigua, que em faci quedar-me a casa tot una tarde, mirant pel balcó com corre l'aigua pels carrers, com la gent s'amaga sota teulat o camina amb paraigües ben acolorits, com sonen els trons a la llunyania i, sobretot, ensumant l'olor embriagadora de la pluja en contacte amb el terra i els arbres de davant de casa....

Perquè aquesta flaire em renovarà per dins, l'ànima... i serà el punt i final perfecte al que han suposat les vacances, i un punt de partida immillorable per la propera temporada....

No vull més dies grisos sense pluja!

23.8.09

S'han acabat les vacances....

Sembla que era ahir que començavem les vacances..., però no... ja han passat 3 setmanes. Han passat en un tres i no res. Com una exhalació!... Com corre el temps!!!... sobretot quan no hi ha obligacions (vegis feina).

Encara que pendents dels nostres grans, hem fet moltes coses (per això serà que s'ens ha fet curt...).

Una primera setmana a Araós, on vaig redescobrir l'atractiu de passejar per la muntanya i recollir tots els fruits que dóna el bosc: maduixes, gerç, móres.... M'he proposat que a la tardor faré servir la meva navalla especial i la guia de bolets per anar a collir-ne.

Segona setmana a Aragües. Aquí em vaig retrobar amb la cuina senzilla de cada dia, i de nou vaig recuperar, de manera incipient, una afició que tinc oblidada com a tal des de farà uns quatre anys... Espero, i desitjo, poder mantenir aquest gust per cuinar.

I tercera setmana. Un "mar i muntanya" a Vallgorguina ("sur-mére"). En família. Fent una prova de foc amb 4 nens de menys de 4 anys i 4 adults (quants quatres!), i la cosa ha sortit prou bé. Aquí, a més de recordar l'agradable que em sembla el mar a última hora de la tarde, he descobert que les meves nenes s'han fet grans.... Molt grans! Qua ja no tinc cap bebé a casa.....

Bé, en definitiva, han estat unes bones vacances que hem donen aire, i alguna que altre bon propòsit pels propers mesos. A veure si seran certs!

14.8.09

Quan tingui vuitanta i tants...

Potser fins ara no havia pensat gaire, per no dir gens, en la meva vellesa.... de fet, de petita em feia un pànic terrible...

Ara amb els quaranta fets, potser perquè ja no em queda tant lluny, i em començo a imaginar... sempre amb el supòsit que hi arribi, és clar.

I aquests dies, fent una curta estada amb la "tía" d'Aragües, la meva imaginació ha començat a volar, per no dir que he formulat un desig.

Quan arribi a la darrera etapa del meu caminar, voldria ser com la "tía".

Amb més de vuitanta-cinc anys, es val per si sola, va amunt i avall per la casa i el carrer amb una vitalitat i energia que ja la voldrien molts joves, és alegre, té solucions per tot, cuina senzillament amb un toc de gràcia, no s'ofega en un got, té un punt de coqueteria, valora la seva vida, malgrat lo dura que hagi estat, i es planyeis ben poc pels disgustos que el dia a dia encara li ofereix..... De fet, crec que ja ho vull ser ara així!

Sé, que al final, i durant, a la vida et toca el que et toca, per molt que la teva vida sigui com un ha volgut que fos. Per exemple, no tothom arriba amb bona salut... Però... perquè no, voler tenir un bon final?? (sempre m'han agradat les pel·lícules amb final feliç).

El que també estic segura, és que hem d'apendre a tenir un bon final..... Hem d'apendre a fer-nos grans....

8.8.09

Km 0

El dia a dia ens ha anat col·lapsant en els darrers mesos, i sembla que ni uns dies d'agradable estada a casa de la Dolors (Cal Gabatxo), del tot recomanable allà al Pallars Sobirà, aconsegueix evadir la sensació de que a mida que retornem al Km 0, és a dir a casa, reprenem els neguits que certament s'havien apaivagat durant uns dies.
Tanmateix l'oxigenació que hem fem, tindrà els seus efectes aviat.
Els paratges que hem gaudit, el bon menjar casolà, la vida, segurament, ben dura de la Dolors, els riures, les fruites del bosc, les truites i els cavalls...donaran els seus fruits.

1.8.09

De vacances

Ahir, 31 de juliol, van començar les vacances a les 14:40 h. Un final d'any laboral bastant... diriem desconcertant.

Tots ens trobem decebuts de com van les coses i de la falta de lideratge per intentar superar la crisi que ens acompanya, ja des de fa alguns anys, i aquest, com no podia ser d'una altre manera, més intensament.

Per això, hem perdut fins i tot les ganes de fer petites celebracions...

Però ahir, ho vam recuperar. Una copa de cava per dir-nos: Bones vacances!

Temps per dir jo vaig allà jo em quedo aquí. Cadascú segons les realitats pròpies.... En tornarem a finals d'agost amb ganes de remuntar....

29.7.09

Dues hores...

.... aquest és el temps que he passat per dinar amb la meva amiga T. Poc temps, ja ho sé, però no en disposo de més sense sentir-me "una mala mare" (ja ho sé, no ha de ser així, però ho és).

Però ha estat bé. En un restaurant a la platja de la Marbella. La fideuà, ben bona.... i entre cullarada i cullarada, ens hem posat al dia de les novetats de la família, les feines, i de com van les coses en general.

Tot aquest temps no hem perdut el contacte, però calen aquestes trobades. Ens venen molt de gust mantenir la "xerradeta del cafè"... per ella amb una "vella" companya (ara ho fa amb d'altres) i per mi.... perquè ja no tinc temps de cafè amb ningú....

26.7.09

Nas cremat

Aprofitant un breu cap de setmana hem fet una escapadeta a Queralbs i Núria, dormir al primer i passar el dia al segon. Els bons dies que ens han acompanyat han fet que el meu nas es cremés una mica....

L'apartament, a la carretera de Fontalba, correcte, i les nenes encantades... Només obrir la porta tot van ser: què xuli! mira una terrassa! unes cadires de fusta! una habitació que també és menjador!

Com que hem arribat a l'hora de dinar, hem aprofitat el lloc, i hem dinat uns deliciosos espaguetti que havia preparat a casa....

Per la tarde, una escapadeta a Fontalba, i una breu caminadeta per la muntanya. Quan siguin més grans les nenes, tornarem aquí i farem l'excursió al santuari de Núria caminant.

Diumenge al matí. Agafem el cremallera de Núria. Sort que les nenes no paguen i l'excursió surt més econòmica aprofitant un descompte per mi , ja que no em dic Núria ni Gil, sinó pujaria sempre que volgués gratis. Un curt tajecte i ja som al pla de Núria. Com sempre, magnífic!

Malgrat que el lloc és una mena de parc temàtic --ho podeu veure a la web Vall de Núria: ponies pels nens, barques al llac, un parc d'activitats infantils i una atractiva botiga de souvenirs (tot previ pagament, tot i que es poden visitar un parell d'exposicions i, per suposat, el santuari)--, i hi solen haver molts visitants, el lloc m'agrada. Es respira muntanya...., i encara que sembli mentida... tranquilitat.

Només cal agafar el telecabina (un altre atractiu més) i pujar fins a l'alberg del Niu de l'Àliga, caminar quatre passes i estar lluny de tothom.

Des d'aquí dalt la vista és magnífica, i sé que algun dia la veuré quan el sol es pongui i els visitants abandonin la vall.... (aquest alberg pertany a la xarxa de la Generalitat, i entra en el programa de Vacances en Família, i potser l'any que ve ens toca! sino ja hi vindrem pel nostre compte).

22.7.09

Posibilidad de crecimiento profesional....

Avui he rebut més d'un centenar de correus (SPAMS, evidentment), que em conviden a canviar de feina.

Amb títols com "Posibilidad de crecimiento profesional", "El trabajo hermoso en la crisis", "La crisis ha acabado. Trabaje con nosotros", "La carrera en la gran empresa" o "Una ottima oferta de empleo", tots diuen el mateix, inclòs el no despreciable sou de 2.000 € mensuals més comissions (quin xollo!), en un castellà horrendo, provinent segurament d'un traductor automàtic. Això sí, cadascun amb un correu diferent on dirigir-me donant les meves dades, encara que suposadament ja s'han llegit el meu currículum....

Però, estic pensant... tants correus en el fons no serà una "senyal divina" del que hauria d'estar fent????

21.7.09

Riscos laborals.... tercera part... temperatura ambient

Normalment aquesta és la situació que vivim a l'oficina. Un es mor de calor i posa l'aire acondicionat a tota castanya, i la resta, majoritàriament, ens morim de fred i quedem garratibats.

És clar, que això és el que passa a la majoria d'oficines del món (si més no és el que em transmetren centenars o milers de blocs en una senzilla cerca a Google)....


Oi que la temperatura ambiental a la feina és també un risc laboral?

Per excés o per decés: Massa calor dóna somnolència, mals de cap etc., mentre que un fred excessiu afavoreix contractures, també mals de cap i algun que altre constipadet.

Doncs ningú en va parlar al famós curs sobre riscos laborals.... Ni tant sols per casualitat.... I això que és un dels conflictes més vius a qualsevol oficina! I en algun cas, potser pot proporcionar algun cop de puny.... (una lesió més).

Personalment crec que això dels aires no és una bona fòrmula de refrigeració. Prefereixo finestres obertes que facilitin la circulació de l'aire. Per mi, el fred constant (ningú no deixa l'aire als 25ºC aconsellats per la Generalitat en la seva campanya d'enguany: AQUEST ESTIU NO PASSIS FRED, i moltes vegades el situen al voltant dels 20ºC), massa sec i, sobretot, massa directe sobre les persones.


Malgrat tot, portem dos dies que tothom estem d'acord. Ens morim de calor!

L'aire acondicionat s'ha espatllat, i el projecte arquitectònic del modern edifici que alberga l'oficina no permet utilitzar el sistema tradicional de finestres obertes.

Els gran ventanals, que ens donen una llum envejable (tot i així tenim els llums encesos...), tenen unes grans persianes per evitar el sol situades, però, de tal manera que no ens permeten obrir finestres i baixar persianes. O una cosa o l'altre.... Això sí, sempre que no sigui una finestra espatllada que no es pot obrir o una persiana que estigui arreglada i pugui pujar i baixa....

Això si, com que la cosa potser va per llarg, l'empresa ens abasteix d'aigua o refresc fresquet, gratuïtament. ??¿¿!!!

20.7.09

Riscos laborals.... segona part

Ai, carai com són les coses!

Seguint amb la meva setmana temàtica sobre els riscos laborals..., he anat a fer-me la revisió mèdica a la qual tenim dret anualment (jo feia uns quants anys que no la feia). A on? Al costat de la feina, a l'empresa que ens va fer la sessió teòrica l'altres dia.

I a que no dirieu què? Doncs que malgrat la teòrica que ens va transmetre, ressulta que a la pràctica ni ells apliquen tenen correctament algunes de les mesures mínimes de seguretat que ens va comentar, com el cablejat d'ordinador recollit...

No sé, tot i que la revisió mèdica a estat correcte (sense cap mena de luxe), encara he sentit més que l'altre dia ens van pendre a tots el pèl.

Per cert... què m'havia oblida't completament que havia de fer la revisó.... per mi, el cap de setmana començar divendres a les 14:30 i acaba el dilluns a les 8:00 hores!!!! Visca!

16.7.09

Riscos laborals

Després d'uns dies de festa he retornat a la feina, i m'he trobat amb l'"agradable" sorpresa d'haver d'assistir "obligatòriament" a un curs sobre "prevenció de riscos laborals".... i segons m'han advertit els que ahir ja el van fer: intrancendent.

Després d'escoltar només durant poc més de mitja hora a un personatge que intentava ser graciós i, segons ell, inculcar-nos que hem de ser conscients dels nombrosos riscos que ens envolten per a que no ens passi res.... Bones paraules, i potser fins i tot assenyades, però... tot per a que l'empresari no tingui tantes baixes??!! Una miqueta fort, no?

A més, pretendre dir-nos que encara que tinguem problemes personals els hem de deixar en un calaix i estar al 100% a la feina, pendents de que no ensopeguem amb el peu del company quan caminem pel passadís... no sé, no sé. Som persones, no màquines!

Vaja, que hagués preferit un rotllo típic que em digués com sentar-me davant de l'ordinador, com descansar cada hora i mitja mirant la pantalla o com pujar la persiana sense perill que em caigui a sobre.

En definitiva, he tingut la sensació que ha estat una pressa de temps (després m'he assabentat que segons sembla que constarà com a dues hores de FORMACIÓ LABORAL) i..., de pèl. Tot plegat ha estat "com fer volar globus".

14.7.09

Canguratge????

Per primera vegada hem utilitzat el servei de canguratge per nens que oferia una botiga.

Hem anat a Wala, i després de la nostra primera experiència en que els crits i les carreres de les nenes per la botiga ens va treure de pollaguera i les ganes de fer coses, avui hem triat tornar-hi però deixar que les nenes estiguessin en l'espai infantil. Piscina de boles, taula per pintar i comtes. Només ha calgut omplir el paper d'autorització reglamentari i posar-lis uns mitjons (que al mòdic preu d'1€ ens han vengut). I ja està! Una hora de diversió per elles i de temps per nosaltres per mirar i remenar....

Només un ensurt, tot i que ens ho hem pres molt bé... la petita se'ls ha escapat, i sense que s'adonessin.... i ha vingut tota sola a l'altra punta de la botiga, i no és petita, a buscar-nos.....

Sense comentaris... no hem fet escarafalls, ni hem posat el crit al cel... encara que potser ho haviem d'haver fet.... tant per ella com per les cuidadores... Ben pensat la nena ha estat en perill, tot i que no cal oblidar el sentit de l'orientació que ha demostrat la nena de dos anys...

Però com que no sóc una paranoica, no ha deixat de ser una anècdota més, de les que em temo aquestes nenes ens donaran....

Perdre un bebé

He rebut la notícia desesperada d'una amiga: ha perdut el bebé que esperava. Què dur sentir aquestes paraules!

D'entrada, no sé què dir, i molt menys puc donar ànims entre els crits de les nenes que, alienes al que passa al món que les envolta, demanen constantment la meva atenció..., crits que evidentment no s'escapen a la persona que tens a l'altre costat del fil telefònic...

Em sento malament perquè ella ara per ara no podrà sentir aquestes veus a casa seva....

Al mateix temps, penso durants uns segons en els moments més traumàtics dels meus embarassos, de les llàgrimes que he vessat, tot i que el final hagi estat feliç.... Però ella no, ella plorarà i plorarà, i res no canviarà.

No sé que puc fer, i molt menys dir. No sóc gaire bona per aquestes coses. Només escolto, intentant no desmororar-me jo també. Només se m'acuden paraules que no neguen el que ha passat però que volen ajudar a veure que existeix un futur.... dur... però futur. Quina ajuda! El que hauria de poder fer és canviar els fets!

Com tots ben sabem, no estem preparats per la mort. Aquestes morts prenatals són més nombroses del que ens sembla, perquè quan passa sempre saps d'algú altre que també ha passat. Inclús algú n'ha fet un llibre: La cuna vacía.

No es pot donar consol... ja ho sé... el que ho passa sap com es troba de trencat a dins seu....

9.7.09

La religió del consum excesiu

Aprofitant que el Tour de França acaba a la Ciutat Comtal, he evitat agafar el cotxe per anar a la feina i he triat el transport públic com a mitjà. Prou bé, malgrat que el trajecte que faig normalment en 30 minuts hagi durat 55 -- i això que des de l'Ajuntament d'animava als ciutadans a utilitzar el metro en un dia com avui!--. Ja podien haver-se mostrat conseqüents amb les seves demandes i haver ofert un servei immillorable d'alta freqüència!

Bé, tantmateix m'ha servit per a retrobar-me amb la lectura. A més del diari gratuït de rigor, he llegit una entrevista de La Vanguardia de fa uns dies a Joaquim Sempere. Jo no coneixia de res al personatge, i molt menys havia sentit parlar de les seva "filosofia de vida". Però resulta que la comparteixo majoritàriament; consumim coses que no necessitem, les coses estan fetes per a que durin poc i s'hagi de tornar a consumir, despilfarrem l'energia, s'ha de ser més auster....

Vaja, quina coincidència! Serà que els seus argument són fruit del sentit comú enfront al que ens envolta?

Ha estat un article que m'ha refermat en les meves pròpies idees, malgrat que no visc en una caverna, i evidentment formo part de la societat del consum, encara que amb una certa mesura....També m'ha fet pensar.

A casa hi ha un DVD trencat, i fa dies que em ronda la idea de comprar un altre d'aquests "baratillos". Tot i que sé que no és imprescindible, de vegades em ve de gust veure alguna peli. M'he reformulat la necessitat i com satisfer-la. Solució: posaré el DVD a l'ordinador. Així aconseguiré treure-li més profit a la màquina, i tenir un "catxarro" menys a casa.

29.6.09

Banys Àrabs


Han passat 9 mesos des que em vaig autoregalar unes hores de relax i desconnexió. Aprofitant que li regalava a una cosina, vaig decidir acompanyar-la en aquesta aventura als Banys Àrabs de Barcelona.
El lloc només entrar ja transmet alló que ven: tranquil·litat i relaxació. Ho proporciona la música tenue d'arrels andalusines, les llums tènues, els vestits negres dels que t'atenen.... I tot aquest ambient es manté durant la sessió de banys.
Els banys estan situats en una àrea a pedra vista, amb algunes restes històriques conservades i il·luminades especialment, poca il·luminació en general, farcida d'espelmes, d'uns aromes i d'una música que fàcilment et transporten a un altre moment de la història.... que et fan perdre noció del temps.
Només t'has de preocupar d'anar al teu ritme provant les diferents opcions: aigua salada, iacutzi, sauna humida, aigua calenta-temperada-freda, i descansant prenent un te. I per acabar, un massatge... Fantàstic! ... Surts amb el cos realment relaxat i l'ànima.... també... malgrat que la vida continua....
Hem decidit repetir l'aventura, malgrat dues petites notes discordants de l'ambient general: les pulseres/cinta que et posen per indicar el tractament a realitzar, i la lluminositat i modernitat dels vestuaris/dutxes.

24.6.09

Nit de Sant Joan

Un any més hem celebrat la nit de Sant Joan. M'agrada. Donem la benvinguda als dies que semblen més llargs, a la vida al carrer per les tardes, als sopars a l'aire lliure, i d'aquí a no res, a les vacances....

Però a més, la nit santjoanera, té quelcom de màgic, que segur que ho transmet el FOC. Ja siguin fogueres, teies, focs d'artifici o petards... el fum que hi ha a l'ambient entra dins meu i aconsegueix una mena de neteja espiritual, que em reviu. Sembla que hagi explusat els dimonis interiors de cop.

Tenia ganes de fer una revetlla com més tradicional, un bon sopar entre amics sota el cel, dues hores de petards, una mica de música i cava, i coca de llardons. Ha estat molt agradable.

Bona entrada d'estiu!

18.6.09

Festa de l'escuma infantil

Els comerciants del barri ja fan algun temps que de tant en tant fan activitats populars per activar el comerç a les botigues de tota la vida.

Aprofitant la calor i que s'apropa la revetlla de Sant Joan, avui han fet una festa de l'escuma infantil (bé tot i que els pares, si més no jo, hem disfrutat de valent). Per les nenes i per mi ha estat la primera festa de l'escuma (jo de petita no havia participat en cap, ni tampoc de gran).

Ha estat molt divertit! Ens em mullat fins a la mèdula amb l'escuma i la mànega d'aigua, i sense preocupar-nos! però, mai m'hagués imagina't que acabaria amb els peus tant reescalfats (mira que és calenteta l'escuma).