He començat "divinament" aquest matí (i això que les nenes s'han despertat unes quantes vegades durant la nit....). He sentit de nou el FRED a la cara quan he sortit per la porta i encara no era de dia.... La meva rebequeta de llaneta era òptima, i m'ha donat una sensació d'escalforeta que de seguida s'han transformat en "sensació de benestar"....
Tot pintava bé, malgrat la intensa setmana de reunions escolars que se'm presenta.... El meu tupper ple amb un arrosset de bolets.....
...però arribo a la feina i.... missatge del calendari de l'ordinador: "Avui dinar amb T." Quèeeee?????? Com ho havia oblidat????? Per què em vaig passar ahir gran part del dia cuinant???? (si ja sé, ho tinc per demà, però tan contenta que estava jo d'haver fet els "deures"!!!).
I de sobte, m'han vingut al cap els darrers "despistes": descobrir al mirall de l'ascensor de la feina que portava unes sandàlies verdes enlloc de les beige que pensava que m'havia posat, portar una tassa de llet buida al bany o guardar una llauna buida a la nevera......
Espero que la tardor em centri una mica més.....
Són despistes ben divertits, dona! ;-) Pensa que una vegada el meu marit va sortir de casa amb una sabata negra i una marró.
ResponEliminaResulta que eren iguals, exactament el mateix model, només variava el color... les vàrem veure molt bé de preu i com les de l'any anterior estaven fetes pols, les varem comprar les dues. Ell les anava alternant segons com li semblava... El que no havia fet mai és això de "alternar-les" completament :-DD
Pel carrer va veure que la gent el mirava i se'n va adonar hehehe... a mig matí es va escapar un moment a casa -a Reus tot és a prop i aviat s'arriba a peu- i se'n va canviar una ;-)
Estar sempre centrat és massa ensopit. I ho diu algú que s'ha deixat, aquest migdia, el mòbil oblidat a la taula d'un restaurant.
ResponEliminaÒscar/Assumpta. Què bé saber dels vostres despistes. Consola força. Encara que el matí d'avui ha començat amb un altre despiste. M'he deixat el mòbil a casa..., això sí més segur que el de l'Òscar....
ResponEliminaEn el meu cas oblidar-lo a casa hagués estat rematadament més empipador. Ca meva és lluny del restaurant (molt bo: "El 33" al número 33 del c/Tordera) i, en canvi, la feina és a tocar.
ResponElimina*comentari espontani, no patrocinat (tot i que ho sembli) pel restaurant el 33, al carrer Tordera número 33 :)
Postdata al post: el dia d'ahir, 20, tampoc va acabar gaire bé. Em vaig descuidar un encàrrec a la feina i, sobretot, la rebequeta. Sort, que aquest matí no feia tant fred....
ResponEliminaPer cert, Òscar, el carrer Tordera, però d'on???? perquè em sembla que és un nom molt comú en el nomenclàtors de carrer dels pobles catalans....
Restaurant "El 33" del carrer Tordera de la ciutat de Barcelona, barri de Gràcia.
ResponElimina(semblo Justo Molinero patrocinant Jamones Gregorio o la vaporetta)