No sé si torno a fer viure aquest bloc, o no.
Per una banda, em sap molt greu abandonar-lo. Va ser la primera finestra per la qual jo (
sense nom) vaig sortir a la xarxa. És un lloc on, més o menys, puc deixar anar els meus pensaments més personals.
Per una altre, tinc poc temps.
Ja sabeu, treballadora, mare, esposa, filla, jove, noia de la neteja, agent financer, cap de compres, i bloguera, en un altre bloc que m'apasiona, que m'està donant moltes satisfaccions i que està fent sortir una mena de pseudoemprenedora interior (
ara que tothom reclama empreneduria per sortir de la crisi) que no m'emporta a enlloc (
vull dir que no veig ni un duro, per suposat) però que em dóna tanta vida....
I és aquest altre bloc, el que s'emporta totes les meves energies blogueres. Tot i que sempre hi ha un pensament que em diu:
Vinga perquè no escrius d'això al Món de les ones?
No sé què acabarà pasant... temps al temps.... sense cap compromís.
