Dutxa freda

I què millor que per baixar el meu ego superlatiu d’aquests dies que rebre una dutxa d’aigua freda. I ho dic literalment.

Aquest matí ha estat una odissea poder dutxar-me. Primer no sortia, l’aigua calenta. Amb una tovallola per sobre he hagut de sortir a la galeria. La caldera estava bloquejada!!! Ja de nou en funcionament he pogut començar el meu moment dutxa. Aigua calenta.... tra-la-rà, tra-la-rà.... fins al moment d’esbandir (jo sóc de les que apago l’aigua mentre m’ensabono). De nou aigua freda… ahrrrrgggggg!!!!! Crits a l’home de la casa (i això que eren quarts de set del matí, segur que ara m’odia més que mai haver-lo fet aixecar amb lo calentet que estava al llit) qui, sota les més estrictes directrius meves (a casa la caldera és cosa d'una servidora), l’ha pogut desbloquejar. Ràpidament, i per si de cas, finalització de la dutxa.

Uff, quin mal rotllo començar el dia així, avui el famós dia de la dona treballadora ::))) !!!!?????, oi? I ara pensareu: Ja ha trucat al al servei d’assistència??? Doncs, no. Hauré d’esperar a que es repetixi sovint, perquè sino venen a casa i em diuen: “Pues señora no sé qué pasa, porque a mi no me da ningún error” (i és cert, el dia que ells venen no passa res de res).


 

El meu mini hort urbà

L'hort el dia que el vam plantar
(21 d'abril 2011)

L'hort, el 16 de maig

En plena crisi exportadora dels productes de l'horta de l'Estat espanyol, gràcies a les paraules dels "amics alemanys" (ells també parlen abans de saber si els cogombres espanyols són o no són els culpables de les morts i intoxicació d'alguns hamburguesos, i això que als germànics se'ls pressuposa un raciocini inigualable.....), jo us vull presentar el meu petit hort urbà.

Ja veieu plantat en un test, no dóna per gaire, però tot i així tenim: cibulet, menta, tomaquera cherry, alfàbrega, ungla de gat i, suposadament, edelweiss i julivert.

La menta i la ungla de gat, són els éssers més antics del lloc. Ja porten amb nosaltres un parell o tres d'anys. No cal fer-hi gran cosa per mantenir-les. A l'hivern sembla que desapareixen, però arribada la primavera, tornen a sortir soletes.

Animada per una veïna de l'edifici del davant on treballo, i que a mitjans d'abril va omplir el balcó de testos amb flors, jo vaig anar amb les nenes a comprar l'alfàbrega, el cibulet i la tomaquera. Ho vam plantar, i com veieu hi van posar uns cartellets, que al dia següent havien perdut la seva aparença original gràcies a la pluja.

Jo en el fons, no tenia grans esperances de que res de lo nou sobrevisqués..... però mira tu per on.... hem tingut èxit. I només he regat amb l'aigua de rentar l'enciam.....

Ara, les nostres amanides van plenes de cibulet, ja hem fet més d'un pesto amb l'alfàbrega i hem collit quasi una dotzena de cherrys (els hem repartit entre la família i les mestres de l'escola, i encara han aparegut en alguna amanida).

Estic encantada, malgrat que ni l'edelweiss i ni el julivert han fructificat (ja em semblava a mi que aquells sobrets amb llavors de regal no arribarien a bon port....).

Bosses i carro...

... els meus nous companys de compra.

Bé, nous, nous....  de fet ja fa algun temps que m'acompanyen al super, a les botigues o al mercat cada divendres, però darrerament amb la lenta, però inaturable, desaparició de les bosses de plàstics gratuïtes (primer el Carrefour, després La Sirena i el Mercadona), s'han fet  INDISPENSABLES I INSEPARABLES.

Fins fa no res, en els supers ens obsequiaven amb desenes de bosses de plàstic amb el seu logo (així els hi fèiem propaganda gratuïta) o en les botigues més petites bosses llises (blanques o verdes) més fortes. Moltes anaven a les escombraries (a casa de manera literal perquè les utilitzem com a bosses d'escombraries pròpiament, i ara comencem a tenir un nombre reduït d'existències.....) i en pocs casos es reutilitzaven. Doncs ja em sembla bé el canvi.... (ara que també tinc la meva contra: i què passa amb les empreses que en dediquen a produir aquestes bosses?????)

Per a compensar-nos, ara de tant en tant som obsequiats per alguna institució (agència catalana de residus, associació de comerciants del barri....) per unes noves bosses de roba o de plàstic duríssim, amb eslògans de conscienciació ecològica... També hi ha la possibilitat de comprar una bossa d'aquestes característiques però del super de torn (amb més disseny, però no m'agrada, a sobre de comprar-la i pagar-la els hi fas propaganda.... i això, no, que ho paguin.....).

Així jo tinc la meva de roba en color cru de no sé quina agència. Per donar un toc més personal, tinc un carro ben llampant amb ratlles taronges i liles i una bossa vermella de roba amb estampat de flors.... Vaja, que no passo gaire desapercebuda, oi?

Caos de llum

Sembla que el destí s'ha aliat amb els que pensem que la llum va molt cara, i des de fa uns dies a casa vivim amb els llums a mitges (que consti que no és voluntari!).

Primer es va fondre una de les bombetes de la campana extractora de fums de la cuina. Com que té dos, vam pensar, no cal canviar-la, ja fem. A més com que teníem dos fluorescents al sostre, cap problema! (malgrat que des de fa 15 anys aquest aparell no acaba d'anar molt bé i quan l'encens és com un xou de pampallugues, que finalment es queda quiet).

Després es va fondre el cap de la cuca de llum que il·lumina l'habitació de les nenes. Com que el cap és pròpiament la bombeta, és una mica difícil de trobar i per suposat una mica car (14€, ei que és de baix consum!). Però res, tot sigui pel baix consum! (per cert, aquesta bombeta és quasi surrealista perquè l'encens i apareix una llum molt i molt tènue, que em recorda la que hi havia a casa d'unes ties àvies, la bombeta no havia de ser ni de 15 i feia més por que una altra cosa, i després d'uns minuts il·lumina com cal). Tanmateix al cap d'una setmana el cap deixa de nou de funcionar... què serà? bombeta? instal·lació?... estem intentant esbrinar-ho.

Entre mig del tema cuca, un dels fluorescents de la cuina peta. Yupi, ja van tres! El canviem però no tenim llum....????!!!!. Decisió: comprarem un aparell nou que no faci pampallugues. Ara només falta trobar el dia i comprar un de ben maco!

Bé no crec que pugui calcular exactament l'estalvi energètic que em suposarà tot aquest caos (un altre tema és la despesa en nous aparells), però segur que ho notaré aquest mes el rebut de la llum.

A més, espero que això també li hagi fet molt de mal a la meva companyia de llum i que vegi que no pot cobrar-me el que vulgui (je,je,je)... serà una aportació més a la protesta contra les elèctriques a la qual em vaig adherir el passat dimarts durant cinc minuts a les 10 del vespre.....APAGADA GENERAL!!!!!

Al terrat de nit...

... però no en una party, sinó... per estendre la roba.

Ja ho vaig dir un dia [vegeu] que de tant en tant el meu cos pot fer coses a partir de les 22 hores.... però no aquesta nit.

Tanmateix, la responsabilitat de les obligacions i veure com els arbres de davant de casa es movien ben intensament em van portar a finalment pujar al terrat per estendre la bugada.

La foscor i l'aire fred, però agradable, a la cara i bellugant-me els cabells amunt i avall, la lluna plena il·luminant i el cel nítid com poques vegades surcat de llums intermitents vermelles, vull pensar que d'avions, van ser bons companys de viatge per uns minuts.

El moment, em va compensar la feinada de penjar la roba (que sembla que mai s'acabi) a l'estenedor (tot i que bonica, la meva estampa no va ser tant idílica com la de la foto...).

14 anys enrere,

..en un dia com avui, em VAIG CASAR, amb en J. Bona elecció!

Com ha de ser, en aquests 14 anys hi hagut de tot: viatges, bricolatge, estudis, canvis, retrobaments, discursions, filles, riures, amics, oblits, ensurts, uns que han arribat i altres que han marxat, petons.... (bé tot el que us pogueu imaginar).

És així que faig un balanç MOLT POSITIU d'aquesta convivència que cada dia em fa feliç. I si estàs feliç, tot funciona!

Del futur no en sé res, malgrat que ja tinguem els 40 anys fets, estiguem a només un any dels 15 de casats i tinguem nenes menors (diuen les notícies d'avui aquests són tres dels paràmetres més freqüents dels divorciats), o al nostre voltant més d'una parella s'hagi desfet.

Ja puc tornar a rentar la roba!

Després poc més d'una setmana, ja tinc la nova rentadora a casa.

La vella, que no ho era tant --només 5 anys-- va deixar de funcionar. Poc a poc, sense fer soroll, ni escuma ni pérdues d'aigua. Només va deixar de donar voltes.

Davant del fet, tenia dos opcions, cridar a un tècnic per arreglar-la (=120€ pel capdevall) o comprar una nova (=250€). A casa vam triar la segona opció.

Quina mala sort (o no), la rentadora que voliem no ens la podien entregar al dia següent. Haviem d'esperar 5 dies naturals... Però atenció! ... ja només quedaven 2 dies per a que fos 1 de juliol.

I???? us preguntareu.... Doncs que la Gene, malgrat la crisi i les retallades de sou als funcionaris ha decidit mantenir el pla renovat d'electrodomèstics.

I allà estic jo, com a bona cap de compres de casa meva (mai això em servirà com experiència si vull aconseguir una feina en aquest camp perquè hauré de demostrar la meva experiència només amb un màster reglat en el tema i un bon nivell d'anglès), esperant dos dies i fent el munt de paperassa per poder acollir-me a la subvenció.

Però ja està, ara ja puc rentar (com ho he trobat a faltar!) i potser quan em torni els dinerets el meu govern aniré a dinar a la pizzeria de la plaça Cerdà.

Ah! i si heu de fer cap canvi d'aparells a casa, ara és el moment, que quan s'acabi la partida s'acabarà el pla.....

Ni Orange, ni Simyo, ni telefonia mòbil

Pel que sembla no estic tenint bona setmana, però avui ja ha estat el colmo.

Han passat 10 dies des de que vaig iniciar una portabilitat des d'Orange a Simyo (les noves tarifes m'interessaven).

He rebut el nou mòbil lliure de Simyo puntualment.

No accepto la cancel·lació de la portabilitat que em proposa Orange.

Fa dos dies parlo amb Simyo i en confirmen que avui a les 2 de la matinada es feia efectiva la portabilitat.

Avui en vista que la portabilitat no és efectiva truco a Simyo i em diuen que Orange ha fet una cancel·lació massiva de portabilitats cap a ells.

Parlo amb Orange per saber per què, i em diuen que ells no han fet res, que no saben qui ha fet la cancel·lació....

Total que segueixo amb els d'Orange.

Ja és la tercera vegada que em passa.

Però ara ja no em vull quedar amb ells.

He provat de fer una portabilitat a Pepephone. A veure què passa..... Si no, anul·lo la línia que tinc amb Orange i estic una temporada sense mòbil.... Total pel que el faig servir!!!!!

Realment, tractar amb companyies telefòniques és desesperant, i no sé com no s'els atura quan tothom sap el que passa....

Tanmateix posaré reclamació al propi Orange, i als organismes competents.... Ja estic farta!

Amb lo fàcil que va ser passar de Telèfonica a Jazztel.

Les feines de casa a exàmen: I. La planxa

Aquí comença una sèries dispersa i diversa, sobre la meva relació amb les feines de casa (visca l'allibreació de la dona!).

Poques són les gràcies que tinc en fer les feines de la casa, però la planxa, de ben segur, és el tema que pitjor porto.

En si mateix, el fet no em desagrada, però la veritat és que ho practico poc. Quan veig a les meves amigues que ho planxen tot o quasi tot, sigui el dia que sigui o l'hora que sigui, i tant ràpid, i tant bé.... les admiro, perquè jo sóc incapaç.

El meu moment de planxa està limitat a una necessitat extrema o un dia brillant "d'inspiració divina" (cada sis mesos, és clar).

De vegades penso que si tingués un centre d'aquestos magnífics de planxa, tot seria diferent.... però minuts després em convenço a mi mateixa (abans de comprar res) que no és la meva planxa a vapor el que em fa ser poc planxadora....

Segurament hi té molt més a veure, que quan planxo faig més arrugues (i que costen més de treure) que les que queden després de rentar....

Així que he decidit posar mans a l'obra i veure uns quants vídeos al respecte del You Tube . Pel que veig en el curs (hi ha qui dirà que hauria de fer altres cursos, però qui no té feina el gat pentina), sembla que la teoria la sé, però la pràctica.....grrrrrrrrr ??!!!!???? (jo ja poso una màniga primer sobre la post, i..... l'estiro, i .... passo la planxa calenta..... trec unes poques arrugues...... però faig quatre grans arrugues ben planxades,.... llavors per treure-les, .....injecto més vapor, i .....no les trec, .....però, horror!!! .....n'he creat 4 arrugues més)....

De totes maneres el vídeo que més m'ha agradat és el de planxar sense planxar (llàstima del lloc que cal tenir a casa, i jo tinc un pis mini, i les peles que costa).

Continuaré.....

Feinejant a partir de les 22 hores

Increïble però cert, avui he tingut ganes de dessar la vaixella del rentaplats als armaris, estendre la roba de la rentadora, recollir la cuina, i fins i tot, fregar el terra de la cuina i el bany.

I tot, a partir de les 22 hores....

Normalment a aquestes alçades de la nit ja estic arrossegada al sofà.

No sé què m'haurà donat més energia potser, passar una estona distesa a casa amb la meva amiga M. els seus nens i les meves nenes? o, haver decidit enfadar-me el mínim quan les nenes no em fan cas? o, no tenir la sensació que quan les nenes s'en van a dormir he acabat una batalla molt dura? o, tenir clar que sopariem arròs a la cubana? o...... tot plegat?

Que vinguin més dies així!!!!

Si fa vent.... renta

De vegades la feina de portar la casa s'em torna obsesiva.

Així en dies com avui, quan des del finestral de la feina veig que el dia és assoleiat i ventós, penso: "Però, per què no tindré una rentadora estesa al terrat?".

Però la cosa no acaba aquí, i quan torno a casa, vaig pensant que lo primer que faré és posar la rentadora, que aquell solet que encara escalfa a les 5 de la tarde i el vent poc fred que bufa acaronant la pell i els cabells --recordant-nos que la primavera ja s'acosta-- assecaran la roba en un tres i no res.

I el primer que faig a casa: carrego la rentadora i a funcionar.... Ja estic més tranquila. Llàstima que m'animo i en faig una segona.... i....quan acabo d'estendre la darrera peça em sento com alleugerida, contenta i esgotada.

El final de.... les obres

Ja està. Ja hem aconseguit acabar amb totes les petites reformes, i no tant petites, a casa i a l'escala.

Ja tenim la casa sense humitats, pintada, amb habitació nova i uns quants canvis decoratius (gràcies a l'economia i idees que ofereix el senyor Ikea) que ens fan encarar els propers 5, 10 o 15 anys com si la casa fos una altre (perquè fins d'aquí 15 no tornaré a pintar, fins d'aquí 5 o 10 no posaré un quadre).

Sempre m'he sentit a gust a casa, però aquest petits canvis encara m'hi fan sentir-me millor. Perquè donen sentit a aquella frase de molts anuncis de casa: "Piso con muchas posibilidades". Es veu que amb el temps li trobes "las posibilidades". Més val tard que mai, no?

Això, si, ara ansio trobar un mercat de l'intercanvi on portar algunes coses que sobren de casa, a veure si algú les pot aprofitar. Algú vol un vídeo en funcionament (crec) o un atles?

Ikea: el fenòmen revista anual

Dimecres a la tarde, rebo el nou catàleg Ikea 2009, plens de "llaminadures" per "redecorar la teva casa" (i així, la teva vida), a preus reduïdets (és clar, jo i 3 milions d'habitants de Barcelona).

Ara em fixo en això, ara en allò, mira quina cucada per tres duros!, això ens aniria bé per aquí, no?... (cosetes que ni haviem pensat i ni imaginat, ja deu funcionar així això de la moda i la decoració, però com que no sóc un crack en aquest tema.... doncs em sobta una mica).

I apa, excursió organitzada el dissabte al matí a Ikea, a comprar aquelles tres cosetes que donaran un aire nou a la casa.

Però, d'on ha sortit tanta gent?????!!!!

Ai!, on tinc el cap? com havia estat tant ingènua que no hi hauria gent.... si tothom ha rebut el catàleg la mateixa setmana i tothom ha vist tres coses "imprescindibles" per a casa seva.

Malgrat la riada de gent accedint a la botiga, encara hem fet via, i ara ja hem començat a "redecorar casa nostra", que després de 13 anys.... ja va essent hora, no?

Atenció telefónica

És igual que truquis a la companyia de teléfon o a l'assegurança del cotxe, si has de fer reclamacions via telefónica no t'en surts. Sempre et contesta una persona diferent, sempre et donen una resposta diferents i mai pots solucionar el problema ni parlar amb un superior. I mentres tant uns et fan perdre el temps --i van passant els dies-- i els diners --les trucades a 902... suposen una despesa extra per l'usuari--. A més, tot plegat esgota, i et queda una sensació de pérdua de temps, d'impotència a solucionar les coses, d'inutilitat que finalment es converteix tot en malestar i ganes de canviar de companyia. I apa, si tens encara ganes, entres en l'infructuós i difícil camí de les reclamacions per escrit.

Com pot ser que si cada vegada més les atencions han de ser no presencials, aquestes no són eficients? Serà que ja interessa a les empreses?

I dilluns.... festa!

Aquest dilluns ha estat un d'aquells dies festius de les escoles que no coincideixen amb cap altre de les festivitats que els treballadors tenim. Per això, els pares i/o mares hem de fer "arreglos" i malabarismes per a que "passar com es pugui" les "no coincidències".

Suposo que la majoria ha tirat d'avis i cangurs, i alguns, els més privilegiats un o dos dels progenitors s'ho han arreglat a la feina per poder quedar-se a casa.

Jo he estat una d'aquestes "afortunades", perquè passar un dia no festiu, en principi, amb els fills ofereix un ventall molt ampli d'oportunitats.

Pots quedar-te a casa i posar rentadora, fregar el pis, anar a comprar, preparar el dinar.... o bé, fer el mateix i, a més, dinar de carmenyola a la porta del Maremagnum, entre un sol que escalfa l'ànima i un ventet que oxigena el cap. Vaja, un privilegi, sobretot fas aquesta sortida amb tots els de casa i l'acabes amb un bon gelat.

Desperta a les 3.00 hores

He dormit 4 hores, i de nou sento una veueta cridar "mama! mama!".

M'aixeco d'inèrcia. M'atanso al llit de la nena petita. Li dono xumet i intento que s'estiri de nou per continuar dormint. Però no m'ensurto (em té el número agafat, i m'estira els braços per a que l'agafi i la tregui del llit amb una latent amenaça de posar-se a cridar i despertar a la seva germana).

La trec i l'estiro al sofà. Li preparo un biberó. Avui és més petit que ahir: a veure si aconsegueixo que d'aquí a pocs dies ja no es desperti a mitjanit per pendre un "bibo"! (de fet hem tornat a aquest costum fa dos mesos, perquè des de l'estiu ja dormia d'una tirada). Se'l pren en una volada, i tranquil·lament la deixo al llit i s'adorm. No han passat ni 10 minuts! M'estiro al llit i a dormir...

Però no. El meu cap ja està en circulació, a una velocitat que segur que depassa qualsevol dels límits establerts a l'àrea metropolitana barcelonesa: Què posaré d'aperitiu al dinar familiar de dissabte? Què em falta a la nevera? I al rebost? (llet, formatgets, pernil, macarrons, pasta de sopa....). Divendres a la tarde aniré a comprar abans de recollir la nena a l'escola. Què compraré al Lidl? I a la fruiteria? Passo pel Dia abans? Millor vaig al Mercadona el dissabte al matí i, a més, compro el pa del dinar i les coses que els hi falten als avis...Què faig de dinar el diumenge? Ho he deixar preparat perquè al matí anirem pel centre de Barcelona a veure acabar la mitja marató i, a lo millor passar una estona per la ludoteca de la Ciutadella... Prepararem uns bunyols perquè en (diguem-li J) celebri a la feina els seus 42 anys? No s'estovaran massa? Serà diferent a la tarta de Santiago d'altres anys....

Giro cap aquí, giro cap allà, però continuo sense adormir-me.

Llavors penso que podia fer un post, i l'escric al meu cap. Segueixo desperta....

M'aixeco. Són les 3:44 hores. Obro l'ordinador i començo a escriure: "Desperta a les 3:00 hores...."