26.10.09

Després de quasi 20 anys...

...vaig retrobar-me amb gent de l'esbart en el qual vaig ballar una pila d'anys de la meva infància i joventut.

Va ser una trobada sorgida i organitzada des del Facebook, veus per on!

Va estar bé, encara que per part meva no vaig donar cabuda a l'enyorança ni a les mostres exagerades d'alegria. De fet, en alguns moments vaig pensar què que feia jo allà, perquè com m'havia passat ja en el passat, la meva independència i autonomia m'havia exclòs del grupet "d'afins". De nou, vaig fer un eforç personal per integrar-me en algun dels punts de conversa, als quals vaig ser acceptada encara que no m'havien cridat...

Tot plegat em va fer entendre perquè jo no havia mantingut la relació amb la gran majoria, i em va donar una mostra més, que les relacions grupals tenen un moment i un lloc, i que passat aquest moment i aquest lloc no queda més que un bon record (que guanya en bonança a mida que passa el temps) i algun que altre amic individual.

22.10.09

Guerra a l'oficina?

Notícia "bomba" (encara que esperada) a mig matí a l'oficina. L'empresa ens comunica oficialment que està oberta a "baixes voluntàries i incentivades dels treballadors"....

La cosa dóna que pensar.... Les condicions no són dolentes... però tampoc són els millors moments de món per a acceptar aquesta proposició....

El que queda clar, encara que no explícitament, és que si no hi ha prou baixes ara, d'aquí a finals d'any i hauran "invitacions individuals a marxar"....

Vaja que la cosa no pinta bé, tot i que de fet com ja fa més d'un any, encara que per alguns sembli que la cosa té el seu passat immediat en l'estiu.... Santa innocència!... o no....

En tot cas. Ja avui... ha començat la GUERRA A L'OFICINA..... Tothom veu la seva presència a l'empresa com imprescindible i la dels altres totalment prescindible....ui, ui, ui... que comença una guerra de fons i això acabarà com el rosari de l'aurora....perquè ningú sortirà guanyant....

Segur que sobrem gent, però segur que malgrat que alguns caiguem en el camí, alguns més es podria salvar si actuessim col·lectivament (reducció d'una hora diària tots a la vegada i objectius empresarials clars??!!!)

21.10.09

En el camí....

...així és com vaig veure el meu amic J (al que carinyosament li diem que fa abraçades de os).

Va ser una alegria enorme veure'l allà, dempeus una taula de treball. Després de 18 mesos, havia tornat a la feina.

Venia per dir-nos que no treballaria més amb nosaltres.... però també per anunciar-nos que estava en el camí per ensortir-se de la seva malaltia... inombrable, perquè té que veure amb el cap i això que la majoria no ho considerem malaltia sinó que ens passa perquè volem....

Només puc desitjar, la millor de les sorts!

19.10.09

Emoció a la Festa dels Súpers

Per segon any he anat a la Festa dels Súpers.

He estat un d'aquells milers de pares que han portat als seus nens a gaudir de les activitats preparades. Ho he fet amb mesura, un parell d'horetes per la tarde....(crec que els meus peus no aguantarien passar-hi tot un dia,... i les nenes tampoc!).

Tot i la multitud i les cues hem pogut gaudir de la festa, i sobretot, de la cara de l'il·lusió de les nenes reconeixent els seus personatges favorits: mic, Vaca Connie, i sobretot, Bob el Manetes, que fins i tot ens va regalar un banc de treball quan ja marxava cap al país dels Girasols...

...(mira que tenim imaginació de vegades els grans per enganyar als petits, i ells que s'ho creuen. Que consti que no el vaig comprar. Que amb la meva dèria "demanadora" m'en vaig anar als nois que tancaven l'estand de BOB EL MANETES per demanar-lis que em donessin una caixa d'eines o alguna joguina si els quedava, i vaig acabar amb el banc de treball que és més gran que una habitació de casa meva. Però no era cosa de rebutjar-ho, oi?)...

L'ambient, la música, el fet de ser a l'aire lliure.... genera bastant bon rotllo, malgrat alguns pares "cabrejadets"...

Crec que l'any que ve hi tornaré...

...però, per quan una festa per a "Súperpares"?

10.10.09

El desprestigi de les institucions

Home, fins ahir per mi això dels premis que s'atorguen a les personalitats rellevants ja m'imaginava que eran una "merienda de negros", i que la majoria havien perdut, o senzillament no tenien, els valors i criteris rigurosos amb que s'havien creat. I no estic parlant d'una qüestió de tenir preferències diferents, estic parlant de que ja no són el que eran. Sinó de que han deixat de premiar les coses realment importants i han anat a la notícia fàcil, a premir el darrer personatge popular als mitjans.

Així que sentir que un Alonso, un principiant a la F1, era premi Príncipe de Asturias em va despretigiar el suposat prestigi de la institució que l'atorga... i així uns quants més (premi Planeta a banda, que aquest sempre s'ha sabut que el que busca és vendre milions d'exemplars).
Però ahir... ahir... Obama premi Nobel de la Pau...!!!! S'em va caure l'ànima als peus.... Jo no dic que no li poguessin donar d'aquí a 4 o 8 anys quan acabi el seu mandat. Però avui, que només porta 9 mesos governant el seu país i que encara no ha fet res del que pretenia....ufff! increïble! No hi ha res en el món que tingui una llarga trajectòria per aconseguir la pau al món? No m'ho puc creure.... Bé, si el Sr.Nobel aixequés el cap sortiria corrent (suposo!).

Adéu al prestigi que els hi quedava als premis Nobel! Qui serà el proper? Zapatero premi Nobel d'economia?

Tot plegat fa que pensar molt.... quina casualitat que Chicago no fos designada seu olímpica del 2016, no?
Prefereixo no pensar....

5.10.09

La importància dels petits detalls

D'un món de silencis, cada vegada més s'estableix la necessitat de parlar per crear relacions fortes, sinceres, que no amaguin racons foscos que acabin convertint-se en el tot..... I estic d'acord!

Les coses s'han de dir, però també s'ha de trobar la manera de fer-ho, perquè les paraules, tot i que són les mateixes, no tenen el mateix sentit pels que les diu que per qui les escolta.... Matissos de veu, un punt i a part, una breu aturada.... es poden interpretar de forma diametralment oposada....

Però, a l'igual que les paraules, també penso que són imprescindibles els petits gestos per crear relacions afectives sanes. Surten de manera expontànea i expressen moltes coses.

Gestos que no tenen res a veure amb comprar regals..... Una flor, una pedra, un suc, un got de llet calent, una xocolatina, fer l'ullet, un cop a l'esquena, un "està molt bo".... o una cançó.... Milers de petits gestos que et siuen: estic aquí!.