El grit de guerra d'enguany era el "uh, oh no tinc por", i com adult, i per mil i una cosa, he de reconèixer que com els nens també he de foragitar els meus fantasmes. I així ho vaig fer. Vaig cridar com mai, com els milers de persones allà congredades i al mateix moment: Uh, oh, no tinc por.
No tinc por a la crisi, no tinc por a les malalties, no tinc por a les responsabilitats.....Sóc conscient que no és la solució als problemes del dia dia, de la realitat, però, i lo bé que et quedes després de cridar (criteràpia, en podriem dir????).
El temps va aguantar, malgrat algunes gotes amenaçants, i com sempre tot i les llargues cues que vam evitar en el possible, vam passar un dia fantàstic amb pizza gratis i tot (aquest és el primer any que aconsegueixo que els de Terradellas em donguessin un tros, o millor dit, les cues).
Totalment d'acord... jo crec que és CRITERÀPIA (m'agrada com ho has batejat) hehehe una mena d'auto-convenciment que tenim dins nostre més força de la que ens pensem!!
ResponEliminaDona, ja podies haver posat la música, que l'hauria cantat amb vosaltres!! ;-))
Va cantem!! :-))
Per cert, és boníssima, la noia que canta té molt bona veu... la podríem convertir en una mena de hit de la música en català (ui, jo ja estic fantasejant... hehehe...
Ahir jo també vaig espantar alguns dels meus fantasmes. Encara que només fos per unes hores va valer la pena ser un súper més i contagiar-se de l'energia i il·lusió de la canalla. em vaig emocionar.
ResponEliminavaig veure el reportatge del TN i vaig pensar que era un gran crit.
ResponEliminasegurament jo tb hauria de cridar de tant en tant aquest cant.
ASSUMPTA, Certament havia d'haver posat el link... ainssss el que em falta per ser una bona bloguera!!
ResponEliminaJAUME. Realment l'ambient era emocionant, tant per petits com per grans. Val la pena viure'l un cop a l'any.
RITS. En directe era espectacular, però quan el vaig veure a la tele em va frepar. El que fa unes bones imatges!!!
Hahahaha no dona, el que fa una bona bloguera és el post en sí, el tema triat... el demés són petits detalls :-DD
ResponEliminaT'he "plagiat" el post... és que no puc deixar de cantar-la!! aquí :-))
ResponEliminaASSUMPTA. Si faig cas al teu "deliri" amb aquesta cançò, que t'ha portat a crear un post propi, em creuré que sóc acceptable en això del bloc.... Però és que la cançò (lletra i música) és del Parrot.
ResponEliminaMarc Parrot és un gran!
Us recomano sentir les altres cançons del disc i de l'anterior....
Jo estic força enganxada. Són cançons tan de grans encara que vagin dirigides a petits!
Ja us aniré fent enllaços.
Aaaaah, caram!! No tenia ni idea que és una cançó d'en PARROT... i tant que és un gran! Jo era súper seguidora del "Casal Rock", m'emocionava, m'ho passava pipa :-)
ResponEliminaUn home que sap moure's en tota franja d'edat és molt difícil de trobar... algú que sap aconseguir que avis cantin rock ajudant-los amb classes i que és capaç de fer himnes així per als mes petits és, com tu dius, un GRAN!!
Fes, fes enllaços d'altres cançons que jo les aniré escoltant! :-))