25.5.10

Vacances en família

Ja us en vaig parlar, recordeu? Però no us vaig dir com va acabar tot plegar.

Doncs al final, ens va tocar una estada de dos dies a l'Espluga de Francolí (i jo que pensava que ja no hauria de pensar en part de les vacances d'estiu? INOCENT!).

Però la sortida ha valgut la pena. Curta, però agradable. Hi ha ajudat el temps (assoleiat però agradable), l'espai (l'alberg Jaume I amb uns magnífics espais oberts a dins de les instal·lacions) i el lloc (a tocar de les vinyes, de Poblet, de la Cova de la Font Major o del recinte enmurallat de Montblanc).

He après a valorar l'autonomia de les meves filles, a mirar al meu voltant, a jutjar-me, a ralentitzar els meus moviments, a parlar amb desconeguts que mai seran coneguts....

19.5.10

Todo tiene un precio

Aquest és el títol del darrer llibre de Neus Arqués. L'he llegit gràcies a trnd España, una empresa de publicitat boca orella (cadascú tenim les aficcions que tenim, no? Per cert, si us interessa ser membre feu-ho des d'aquesta adreça, que a mi m'ho tenen en compte. GRÀCIES.)

Tornem al llibre. De manera amena el llibre posa sobre la taula les necessitats que tenim les dones actuals d'escollir entre vida professional o familiar. Queda clar, que les dones per moltes coses que podem fer a la vegada, no som SUPERWOMEN. Tenim límits, i molts més dels que ens pensem.

Quatre són els perfils de dones que es presenten. Un, el de la dona que té família, però que el seu gran interès és el creixement professional, amb el que pot significar en un món d'homes (el personatge millor desenvolupat al llibre). Un segon, el de la dona que li agrada treballar, però que s'hi ha de dedicar més del que voldria per solventar la seva vida econòmica, encara que el que vol és tenir una vida fora de la feina. El tercer, és el que la dona treballa, però que el seu interès real és la família, on se sent veritablement a gust. I un quart, el de la dona que l'atenció als ascendents (i no als descendents) és una obligació quasi incomptable amb la feina (aquests dos darrers personatges només es dibuixen en el llibre).

Quan l'he llegit, m'he sentit identificada amb algunes situacions, no amb un personatge concret, però si hagués de triar un perfil, doncs triaria el segon, segur. M'agrada treballar, però no dedicar-m'hi tot el dia. Vull tenir una vida fora de l'oficina. I sóc conscient que això no agrada en el món de l'empresa ni està valorat en la societat, però ha d'haver de tot, oi?

(per cert, si voleu llegir el llibre o el compreu o me'l demaneu i us el deixo).

13.5.10

Optimisme, font de salut

Em va encantar sentir a un que va fer 70, que ara hauria de baixar el seu ritme de vida.

No per la seva salut, no.... sinò pel que els sogres ja tenien 86 anys, i estan grans, i han d'estar per ells....

je, je, je, estan grans! Magnífica referència!

Només 16 anys de diferiència però la percepció és com de 50 més.... Jo quan penso en un que té 16 més que jo no penso que és gran..... sinó com jo....

Això només pot respondre a l'optimisme davant la vida com a millor medicina, i si et trobes mitjanament bé doncs no pensar en l'edat que tens sinó en la que sents que tens.

Apa, jo ja començo a aplicar-me aquesta píndola.

12.5.10

Cotxe ben brut

Per primera vegada, i que no serveixi de precedent, he anat a netejar el cotxe soleta...

Bé, de fet només aspirar, perquè com diuen que ha de ploure, doncs no cal fer feina innecessària.

Ja sé que lo de dins tampoc durarà gaire net, però es que m'estava posant dels nervis veure tanta sorra i molles per tot arreu, perquè no fa ni dos mesos que el tenim....

Bé ara ja puc respirar, si més no fins el cap de setmana....

11.5.10

Pepephonera o Pepephonista

Sí, sí... ho he aconseguit, ja no sóc de Orange.

Yupiiiiiiiiiiiiiii!

Al segon intent, he pogut canviar. Ara sóc de la xarxa Pepephone, i mantenint el meu número d'abans! (Sempre em quedarà el dubte de per què no em vaig poder canviar a Simyo)

En tot cas, estic encantada amb el canvi!

Malgrat els mals auguris (d'alguns), algun que altre ensurt d'última hora (solucionat o en vies de solució), ara ja no tinc el MEU número associat a Orange (perquè, alguna cosa deu voler dir que el meu número de mòbil estigui associat al meu DNI, oi?)

Estic contenta, perquè en el dia avisat pels Pepephones, s'ha produït el canvi, perquè la nova targeta va arribar en el dia indicat, i perquè espero que les tarifes siguin les que diuen (només 6 cèntims d'euro per minut!).

I ho he de dir, l'atenció al client ha estat en tot moment efectiva, inclús per correu electrònic.

Així que ara a veure si segueixen així i no tinc nous/desconeguts problemes.

No us asusteu si a partir d'ara porto una melena com el de l'anunci.....

10.5.10

Osteopatia???!!!!!

Ja porto dues sessions d'osteopatia.

Una continua sensació de molèsties a l'esquena (a més d'algun que altre episodi de ciàtica em van decidir anar al metge i intentar trobar alguna solució no medicada).

I aquí estic jo, en mans d'un osteòpata que apreta per aquí i estira per allà.

De moment ja m'ha fet cruixir més d'un os, i he notat una lleugera millora, encara que molt incipient (tampoc hi deu ajudar gaire al manipulador que no m'agradi fer esport, i per tant no en faig, que estigui hores i hores asseguda, i en mala posició, segur, ni que porti les nenes a coll més del que seria aconsellable, passió de mare o com no saber dir que no).

Clar que quan surto de la consulta, sento més punts de dolor que quan he entrat... No sé si estarem desarreglant una cosa per arreglar una altre!!!!!

Temps al temps.


5.5.10

Hasta el 40 de mayo......

... no te quites el sayo.

O el que és el mateix en una versió que jo desconeixia fins aquesta setmana: fins el 70 d'abril no et llevis ni un fil.

I és que aquesta setmana de pluges i fred ha sentat molt malament a la majoria de gent. Tots estem àvids de l'estiu i de calor (de la qual també ens queixarem d'aquí uns dies) i ens rebenta que el temps faci el que vulgui i no el que volem nosaltres.

De fet volem que faci sempre bon temps (i això vol dir bàsicament solet), però és clar, que no falti aigua als pantans per a dutxar-nos, rentar i despilfarrar tanta com volguem. Volem que faci calor però no molta. Volem que plogui però que no sigui ni els caps de setmana, ni durant el dia, i si és per la nit, que no faci soroll que em molesta i no em deixa dormir....Que nevi, però tampoc el finde, que si es pot anar a esquiar. Que no faci vent, que això si que molesta a quasi tothom. Que faci fred, però poc (tot i que ja ens hem comprat un abric d'aquells acoltxats fins els peus que ens el posem els primers dies d'octubre que refresca lleugerament).

Tot és no estar contents amb el que ens toca.

Per mi, és una sort que encara la meteorologia no la controlem, malgrat invents i inventets que ho pretenen: treure els sants al carrer, deixar anar no sé què d'argent al cel, etc, etc, etc.

Apa, a gaudir d'aquesta primavera que està sent ben PRIMAVERA.

Testimoni

Per primera vegada he participat en un judici....

Quines coses! No s'assembla gaire al que passa a les sèries d'advocats i jutges (i mira que n'he vist unes quantes --de les quals em vaig fer adicta, encara que mai vaig voler ser lletrat--: Carsson & Carsson, Ally McBeal, etc.)

Les sensacions prou estranyes. No estava nerviosa, però tampoc tranquil·la.

Accedir a la ciutat judicial de Barcelona, és realment accedir a una ciutat parale·lela, o a una ciutat dins de la ciutat: Impressionant l'espai immens i impersonal a la vegada, la gent amunt i avall...

La declaració curta, sola dempeus i davant d'un micro...

I al final: "Vist per a sentència"...

Però jo no sabré la decisió de la jutge perquè la sentència trigarà més de 10 dies en arribar i només seran informats el demandant i el demandat...

Això és com una pel·lícula que t'adorms abans que acabi i quan et despertes ja estan als anuncis del següent programa....

4.5.10

L'Escala, any V dC

Un any més, ja en porto 5, hem tornat a passar el primer cap de setmana de maig a l'Escala (Alt Empordà).
El que va començar amb una sortida per anar a còrrer la Marató d'Empúries (jo no, és clar, a casa només hi ha, de moment, UN CORREDOR) ha acabat convertint-se en una cita anual.

És la mateixa excusa (amb més o menys kilòmetres per còrrer per l'atleta), el mateix hotel, els mateixos llocs per menjar, passejar i badar..., però amb diferents companyies: avis, les nenes, amics, amics amb nens...

I cada any té la seves pròpies peculiaritats, magnífiques i gratificants.

Aquest any, ha coincidit amb el Dia de la Mare, i encara que jo no sóc de les que ho feliciten ni celebren les meves petites es veu que ho han trobat digne de recordar, i després de rebre un magnífic ram de flors silvestres (cosa de la gran), al vespre vam fer xinxin no sé quantes vegades per recordar-lo (proposta de la petita).