15.3.10

He anat al teatre!!!!!!!!

Sí, si, he anat al teatre...

....era una obra dirigida al públic infantil, però tan se val, he estat encantada de tenir de nou davant meu uns actors fent-me passar una estona molt divertida (ja arribarà el dia que aniré de nit a veure un espectacle.... d'aquí 20 o 30 anys.., je, je, je).

En tot cas, diumenge a la tarde vaig anar amb la "family" a un teatre per a mi desconegut (Teatre Gaudí Barcelona) a veure una adptació dels Músics de Bremen.

I tots, ens ho vam passar genial, fins i tot la més petita de casa que no hi volia anar (després no ha parat de dir que "li va encantar"). És un espectacle molt proper entre espectadors i actors, animat, colorista i molt i molt musical (ara a casa ja tenim una nova cançó que anar cantant tots junts al cotxe).

Us animo a anar-hi. Aquí teniu uns tastets:



12.3.10

La neu segons els ulls de les meves filles

Com que aquesta setmana ha estat ben especial, tant per grans com per petits, amb l'arribada de la neu a Barcelona, a casa ho hem viscut intensament.

Tant, que a més de fotos dels pares pel record, les nenes també han plasmat la seva visió del fet. I m'encanta. Tant de color només pot ser signe d'alegria interior. Veieu-lo.


A. (a punt de fer 5 anys)


C. (3 anys)


C. (3 anys)


11.3.10

Feinejant a partir de les 22 hores

Increïble però cert, avui he tingut ganes de dessar la vaixella del rentaplats als armaris, estendre la roba de la rentadora, recollir la cuina, i fins i tot, fregar el terra de la cuina i el bany.

I tot, a partir de les 22 hores....

Normalment a aquestes alçades de la nit ja estic arrossegada al sofà.

No sé què m'haurà donat més energia potser, passar una estona distesa a casa amb la meva amiga M. els seus nens i les meves nenes? o, haver decidit enfadar-me el mínim quan les nenes no em fan cas? o, no tenir la sensació que quan les nenes s'en van a dormir he acabat una batalla molt dura? o, tenir clar que sopariem arròs a la cubana? o...... tot plegat?

Que vinguin més dies així!!!!

10.3.10

I torna a nevar...

Dos dies després de la gran nevada, a la 1 del migdia i sota un dia assoleiat malgrat els núvols blancs que es dispersen pel cel, ha tornat a nevar durant uns minuts (si més no, de moment).

Realment veure nevar és com una injecció d'alegria la qual em transforma i m'esvalota, i no ho puc controlar...

Clar, que als que m'envolten, les cares de content també els delaten (je, je, je) encara que no ho vulguin reconèixer, oi?

Al final si que va cuallar....

...i tant...

com que va seguir nevant, i nevant.... amb molt intensitat, va començar a agafar la neu a teulats, terrats i cotxes.... i després al mateix carrer, fins a fer un petit gruix, gens despreciable...

I a mida que la neu anava caient, les nostra alegria anava creixent (tanta era l'emoció que vaig començar a fer fotos per a tenir un record)... fins que va arribar un punt en que la cosa no pintava gaire bé per tornar a casa amb el cotxe (com que no estem acostumats a això de la neu....).

I les decisions personals ens van portar a sortir abans de la feina (més tard, al dia següent em vaig assabentar que l'empresa ens havia autoritzat a fer-ho 10 minuts abans de l'hora oficial... com sempre tard!).

Clar que jo, una vegada al cotxe, conduint i nevent, vaig pensar "Què fas?, això és molt inconscient. Aparca el cotxe a qualsevol lloc i ves a buscar el metro." (no veia gairebé per cap retrovisor).

Però tantmateix vaig seguir. Evitant les grans vies i buscant carrerets amb poc trànsit... i en una hora finalment vaig arribar sana i estalvia a casa. I em vaig sentir com si hagués fet una gran heroïcitat (i en part ho va ser, no tant per conduir amb neu, sino en seguir estant tranquil·la malgrat el cert histerisme que es desprenia del programa de Catalunya Ràdio que anava escoltant tant per saber què passava com per entretenir-me en aquest llarg viatge).

Poc després d'arribar a casa ja va deixar de nevar, i al dia següent les poques de restes de neu als teulats i terrats van desaparèixer amb el brillant sol que ens ha fet tot el dia.

8.3.10

Neva, neva a Barcelona

Yupi!!!!!!!!! Neva a Barcelona.... i això jo no ho veia des de fa molts i molts anys! Estic com a nena amb sabates noves....És increïble aquest component de màgia que acompanya la neu! No sé, a què és deu, però veure neva em va molt il·lusió.

Llàstima que no cualla! La pluja precedent ho ha impedit, tot i que la neu ha caigut durant més d'una hora.

Després d'un cap de setmana a Andorra per tocar neu, avui arriba la neu arran de mar.... Yupiiiiiiiiiiiiiiii!

3.3.10

Cançons per a nens... i no tant

Porto una setmana que al cap em ronden repetidament trocets de cançons del Jaume Barri.

Fa poc que he descobert aquest cantautor per a nens, i se m'han quedat engaxades melodies i lletres... M'agrada! A diferiència d'altres músiques per a nens, els ritmes (variadets) i els que diuen les cançons (amb una certa reivindicació de vida) són perfectament vàlids pels grans.

A més, tot un personatge. Li pots comprar els cds a través de la seva web, però no has de posar la targeta de crèdits per davant.... Ell te'ls envia i ja els pagaràs a un compte corrent.... Tota una declaració de principis en els temps que corren, no?... però m'agrada.

És un petit gest que no canviarà el món, i molt menys s'imposarà, però que em retorna una mica a creuer en la societat i les persones.

1.3.10

No m'ho creia... però sí, toca....

Jo tenia els meus dubtes.....però després de cinc anys de sol·licitar plaça en el programa "Vacances en família", ens ha tocat!

Pensava que "a lo millor" només "tocava" a alguns escollits com monoparentals o funcionaris (era als únics que coneixia que els havia tocat) però no, també a la resta es veu que també...

Clar, que això ho sabem des del divendres, però avui encara no sabem què ens ha tocat exactament. Vam demanar 5 opcions (albergs a Altafulla, Prat de Comte, Llívia, Núria....), però quina de les opcions ens l'afortunada, és encara un misteri.

Primer que si el dia 1 a les 12 hores, ara que si el mateix dia 1 a les 16 h..... ja veurem..... A veure si al final no ens toca?