Un aturat més

Ja està. La nostra família reduïda ja forma part del grup. Ja té un dels seus membres adults a l'atur.

Fins ara ens havíem escapolit com a rates quan naufraga un vaixell, però ara ja no. Hem caigut. I per sorpresa de tots, no he estat jo l'acomiadada.

Ho ha estat el meu marit. Així, pim pam. Sense més preavís i en menys d'una hora ja estava a casa. I ens ha dolgut.

Quan m'ho va dir per telèfon em van saltar les llàgrimes. De ràbia! Primer per perdre la feina i segon perquè ha estat una decisió arbitrària, manipulada i que no respon a cap necessitat econòmica de l'empresa. Ha estat una decisió totalment deguda als interessos personals d'uns capitostos males persones i sense capacitats reals per al càrrec que ocupen.

Les mostres de suport que ha rebut el meu marit, valorant la seva feina, em confirmen una vegada més l'opinió pèssima que tinc dels personatges que han maquinat aquest acomiadament.

Malgrat tot, com que la nostra vida era força austera, mirem el futur amb esperança... no ens queda una altra. No s'hi val enfonsar-se.

Una vegada ja vam haver d'encarar amb optimisme el que passaria, i va funcionar, i ara ho tornarem a fer.

Salari congelat

És gener i estem a l'hivern, però no fa fred a la ciutat de Barcelona. Tot i així avui ens han comunicat oficialment que el nostre salari per enguany queda CONGELAT (amb les ganes que jo cantava allò del desembre congelat...).

La raó, fàcil: diuen que l'any passat va ser dur per l'empresa i les vendes es van reduir (ara, no van dir en el discurs de Nadal que malgrat tot havíem tingut beneficis?????), i el 2012 es presenta "difícil".

Doncs ja està. Ja sóc una més dels milers de persones que tenen el sou congelat, però amb feina. Ja tinc un punt de coincidència amb el funcionariat de mitja Europa. Clar que és l'única, perquè demà mateix, i sense que els tremoli la mà, podríem fotrem al carrer malgrat el meu contracte indefinit.

Bye, bye conveni. Bye, bye drets aconseguits!!

Malgrat no estar al 100%...

... avui des de casa he fet algunes gestions telefòniques que tenia pendents...

La que més satisfacció m'ha donat: la de Jazztel.

A casa som clients d'aquesta companyia des de fa anys, i sempre ens ha funcionat bé. Cap aturada, i totes les incidències amb el mòdem solucionades en un pim pam. A més, fa uns mesos, ens van avisar de que disposem de 120 minuts al mes gratis per parlar amb mòbils (però per tota la vida, com a premi a la nostra fidelitat).

Vaja que tant és així, que un company de feina es va donar d'alta gràcies a les meves recomanacions (i a ell li donen 30€ de descompte en la seva primera factura, a més de les promocions pròpies, i a nosaltres 60€).

Però lo d'avui ha estat massa! He trucat perquè una veïna em va comentar que a ella li havien rebaixat el preu de factura perquè va voler canviar-se a Movistar... i jo, no m'he volgut estar. He trucat demanant un descompte a la tarifa actual que tinc I ME L'HAN DONAT!!!!!! (són uns 3€ menys al mes, però bons són, no???).

Ah! i si algú es vol passar a aquesta companyia, que m'avisi, que ens faran més descomptes a tots!

Llet fresca

Mirant les estadístiques del bloc, em sorprèn que un dels post que darrerament està tenint més visites és un en que parlava de les lleteries.

Bé, vull dir, que el meu entusiasme inicial per la proposta de anar a comprar llet fresca s'ha perdut totalment. Però no ha estat cosa de haver perdut l'interès o les ganes. Ha estat perquè he desconfiat del servei.

Ja fa més de tres mesos que un festiu vam anar a comprar la llet a l'estació de Sarrià. Tres litros. I com sempre, després a casa, i a posar la llet a la nevera.  Quan al vespre vam fer els nostres gots de llet, oh!!!!! quin mal gust! Estava agre. Vam haver de tirar tota la llet.

Vaig creure oportú contactar per correu amb La Vaqueria, l'empresa que gestiona la màquina per comentar-lis. No volia que em retornessin la llet, sinó una resposta que mai vaig tenir.... i això em va decebre.

Penso que aquest tipus de venda directa, en la qual es basen i pregonen, també ha de tenir una atenció directa amb el client. I no la va haver. Vaig prendre una decisió. No us compraré més llet! I ara quan passo pel davant, em sap greu tot plegat. M'agradava la idea de comprar la llet natural.... Ara compro ATO Natura, que com a mínim també deixa una marca blanca al voltant dels llavis.

Per pensar.

Cadascú és molt lliure de pensar com vulgui, però a mi, les contínues crítiques contra totes les retallades que proposa el govern de la Generalitat no m'agraden. I amb això no vull dir que estigui d'acord amb totes les propostes i mesures que fan, perquè com és lògic, no ho mirem tots amb els mateixos ulls.

Jo no sé fins a quin punt la caixa és tan buida com diuen, però molt no hi deu quedar, i per tant s'han de prendre decisions per intentar solventar el problema (al cap i a la fi, com fem a la nostra economia domèstica quan no arribem a final de mes).

Penso que hem viscut una època de lligar els gossos amb llonganisses, i això, tampoc és sostenible (moltes infraestructures infrautilitzades; una sanitat universal i gratuïta malbaratada, sense una gestió i ús conscient i eficient; un ensenyament amb excessius canvis de plans, una cultura sobresubvencionada; etc., etc., etc.). Penso que no s'ha pensat en el demà, i sense ser una obsessió, s'hi ha de pensar. Penso que es critica molt als que porten els nens a la concertada i tenen una mútua mèdica, per exemple (no som una elit, només persones que decidim gastar part dels nostres diners en uns serveis determinats treien-los d'altres despeses, i crec que aquests alters serveis han permès que el sistema públic no estigui saturat i desbordat des de fa anys).

Penso moltes coses, i tampoc sé on rauen les solucions de tot plegat (ara que les Espanyes no ens prenguessin els nostres calerons i ens retornessin tot l'expoliat hi ajudaria molt, segur).

El que tinc clar és que ningú no vol que retallin la seva parcel·la perquè és la "més important", però que les coses no poden seguir així.

Segur que no sóc l'única que penso així, i sinó llegiu una opinió més, la Xavier Roig (tal i com la recull el blog del Joan Josep Isern). M'ha agradat. M'ha fet pensat, i m'ha suggerit aquest post. Potser tots hauríem de fer un major exercici d'anàlisi de la realitat i d'autocrítica.

Un porquet de guardiola...

Llegia ahir una notícia al diari Avui titulada: Gestionar la despesa en ‘chuches' i estalviar i em va cridar l'atenció perquè vaig pensar: Cal una classe dedicada a ensenyar als nens a estalviar? Cal que això ho ensenyin a l'escola? No és tasca dels pares educar als seus fills?

Al cap i a la fi crec que l'estalvi no és producte d'un ensenyament sinó d'una educació en certs valors (i potser d'un gen...) que es transmeten dins de la família i que per tant és una parcel·la que no correspon a l'escola. Segurament els meus pensaments sonaran a antiquats, però els sento així.

A mi de petita em van regalar un porquet que feia de guardiola, i a casa em van transmetre i vaig aprendre tot el que sé d'economia domèstica...i no em va malament del tot, ..... diria jo....

Ara a casa tenim 2 porquets.....

Butxaca buida

Quan avui he repostat de benzina el cotxe, la butxaca se m'ha quedat buida, però que molt buida. No recordo haver pagat mai tant com avui, a prop de 70€ per omplir el dipòsit.... Quina exageració! (encara recordo, farà uns vint anys, quan posava 1.000 pessetes, uns 6€ d'ara, i tenia per tot el mes!).

Però la cosa no acaba aquí. Demà passat la llum ens costarà un 9,8% més, els gas un 3,8%, el metro un 3,7%, l'aigua, jo què sé, etc., etc., etc... I encara que segons diu el senyor ministre només suposa el preu d'un cafè al mes per persona (suma'ls tots i veuràs quants cafès ens haurem de deixar de pendre... amb el conseqüent perjudici pels propietaris dels bars i de tota la petita economia que ens envolta...), jo no ho veig clar....

Perquè, com pots ser que per exemple la llum sigui tan cara de produir (per això diuen ens la pujen) però les empreses que la produeixen i distribueixen tenen beneficis multimilionaris???????

Potser ens hauriem de plantar i consumir menys de tot, a veure si s'ho noten.... (que d'altra banda, segur que no necessitem consumir tant). Entendrien que no cal matar la gallina que pon els ous (vegis a nosaltres)?

Maldites màquines de vending!

I com que ja estem a l'hivern, aquest matí el fred no me'l treia de sobre. Així que he pensat: Va vinga! Fes una xocolata d'aquelles aigualides de la màquina de vending, que alguna cosa escalfarà!

I tan que m'ha escalfat! (jo diria més aviat cremat). Però no la gola. No el cos. M'HA CREMAT EL DIT intentant (no m'he ensortit) recuperar el got de plàstic que s'ha quedat enganxat en la seva sortida mentre la xocolata (més aigua que xocolata) regalimava per tots els costats.

Vaja que m'he quedat sense xocolata i sense 30 cèntims (que és el cost que té aquesta mena de beguda).

Clar que no és la primera vegada que em passa. Tot i que no utilitzo gaire aquestes màquines (més la que ens proveeix de sandwich, patates o palitos que la del cafè) més d'una vegada m'he quedat sense producte i sense els diners (mai retorna res).

S'assemblen tant a les màquines escurabutxaques....

Escoltant la ràdio...

Una de les coses que puc fer des de que tenim el nou cotxe és escoltar la ràdio en els trajectes a la feina. Ara si que s'escolta, encara que vagi pels túnels! Estic encantada.

És clar, que darrerament els comentaristes sobre economia estan pintant un panorama bastant dessolador pel país, i per tant, per nosaltres: poques perspectives de futur, cap solució real ni immediata, possibilitat amb certes probabilitats que tot es vagi al "garete"....

Segons sembla els bancs no tenen diners líquids (ni tampoc l'estat) però si molts deutes que pagar als "prestamistes" (també l'estat), sinó hi ha pasta, no la deixan ni a l'empreses ni a la gent, si l'empresa no té líquid, fa fora gent, si la gent no té diners, no compra, si no compres, les empreses tanquen, si les empreses tanquen el govern ha de mantenir més aturats, si s'ha de pagar més aturats s'han de demanar més diners als prestamistes.... i tornem a començar, ....i la bola es va fent gran, gran, gran, gran...

I aquesta mena d'apocalipsi que s'està plantejant ens obligarà a canviar les nostres necessitats i valors, i ja m'està bé, però sincerament.... em fa tot plegat una mica de por.....

Em recorda a la sensació que tenia quan era petita i els testimoni de Jehovà anunciaven drets a la porta de casa que arribava la fi del món i que no ens salvariem ningú.... l'estòmac s'em feia ben petit i em feia un mal....

Potser es farà certa la profecia?????

Rellegint el meu bloc, sembla que aquesta setmana estic molt capficada amb els temes economia....