23.1.12

Saltar, cridar i riure

Dissabte a la tarde. Per acabar el dia de celebracions familiars del cumple de la petita de casa vam anar a un petit parc d'atraccions annexe al centre comercial del costat de casa.

Eren tres nenes (de 2, 5 i 7). Van gaudir tant, en les aparentment avorrides atraccions a ulls d'un adult, que ens van acabar transmeten molta diversió.

Ara si jo he de triar, em quedo amb els llits elàstics (em venen al record els que pujava un cop a l'any quan a l'estiu anava a casa de la meva àvia en una ciutat abans de la Meseta...).

Crec que ara em vindria genial uns quants minuts de saltar (torpement, és clar), cridar (mira, mira què faig! ara amb els genolls! ara de cul! ains que no m'aixeco!!!!!) i de riure (sense comentaris, només imaginant la imatge ja em somric...).

19.1.12

Felicitacions

He portat la felicitació i unes pastetes
amb xocolata a la feina
Com cada any, des de fa ja alguns, de nou he rebut una única postal per felicitar-me pel meu aniversari. Va signada. Sé de qui és (res a veure amb la cançó de la Cecília). Ve dels Estats Units i sempre és ben maca. Em fa una gran il·lusió obrir la bústia de casa i trobar-me-la!!!

Allà, pel que sembla, això d'enviar postals és tota una institució. I ja sigui per l'aniversari, per una data senyalada o per una festivitat hi ha la targeta apropiada (a la persona i a l'edat) amb una missatge oportú i una mica treballadet (res d'alló tant senzill de FELICITATS. Hallmark s'ho traballa força).

La felicitació va acompanyada d'una carta plena de novetats de la nostra amiga. I enguany ens confirma que a l'agost passarà uns dies a Tolosa de Llenguadoc a casa d'uns amics comuns. A dia d'avui encara no podem confirmar si nosaltres hi pujarem, però els de casa ens "morim de ganes" de que sigui possible. De fet em mirat el calendari laboral d'aquest 2012... i.... ja veurem hem de tenir en compte tantes coses....!!!!

10.1.12

Salari congelat

És gener i estem a l'hivern, però no fa fred a la ciutat de Barcelona. Tot i així avui ens han comunicat oficialment que el nostre salari per enguany queda CONGELAT (amb les ganes que jo cantava allò del desembre congelat...).

La raó, fàcil: diuen que l'any passat va ser dur per l'empresa i les vendes es van reduir (ara, no van dir en el discurs de Nadal que malgrat tot havíem tingut beneficis?????), i el 2012 es presenta "difícil".

Doncs ja està. Ja sóc una més dels milers de persones que tenen el sou congelat, però amb feina. Ja tinc un punt de coincidència amb el funcionariat de mitja Europa. Clar que és l'única, perquè demà mateix, i sense que els tremoli la mà, podríem fotrem al carrer malgrat el meu contracte indefinit.

Bye, bye conveni. Bye, bye drets aconseguits!!

5.1.12

El gat amb botes

Ja he explicat més d'una vegada que actualment tot el cinema que veig fora de casa és animat, que no vol dir estrictament infantil, encara que així ho venguin les distribuïdores... perquè els continguts.... no són tant infantils....

Aprofitant que avui dimecres és dia de l'espectador una mare de la classe de l'A. ens va convocar a anar al cinema a veure "El gat amb botes". Finalment, ens hem ajuntat quasi una vintena de nens i les mares corresponents (a més de dos agosarats pares mascles que també ens han volgut acompanyar, un d'ells el meu J.: "Algú ho havia de dir"!).

La peli és intrèpida, amb ritme. No és la història del Gat amb botes que ens expliquen als contes que tinc per casa, i més aviat fa una barreja de diferents històries (La gallina dels ous d'or, En Joan i les mongetes). Surten personatges una mica estranyots, com l'ou, i com no, hi ha una història "d'amor". Crec que els nens s'han perdut una part del contingut, encara que els ha encantat el gat, tant destre amb l'espasa i capaç de fer mil i una cabrioles en les seves lluites.

Bé, un film entretingut, que la veu del Banderes i la Hayek en la seva versió castellana no aporten res.

De totes maneres, a la C., la petita de casa, el que més li ha agradat és que avui al cine ha menjat crispetes (unes mares han comprat els megapots de crispetes només entrar i els han repartit en bosses entre els nens), cosa que no passa quan anem només els de casa.

3.1.12

Mals auguris malgrat els meus desitjos

 Ja ens van avisar la Merkel i Sarkozy que el 2012 serà dolent, molt dolent...

...I jo, ho vaig posar en quarantena (què han de dir els que estan manegant les cireres segons els seus interessos i els dels seus amics???).

Però la previsió pel meu signe tampoc és gaire afavoridora i així ho dieun astres a La Vanguardia (ara feia temps que no llegia amb afany els horòscops, però aquest cap de setmana no m'hi vaig poder estar), tal i com ho podeu llegir al retall que he penjat... (ni tan sols això de la "descendència" que jo ja estic bé amb la que tinc i ja m'agafa molt gran això de canviar bolquers i no dormir per les nits)



...Ni tampoc són gaire  "encoratjadores" les paraules del meu gran jefe, malgrat ell pretengués que ho fossin...


"Desitjo que al nou any practiquem tant la força col·lectiva (junts som imparables –com deia en Puyal al pregó de la Mercé), que vol dir compartir, sumar, col·laborar i cooperar; i també que gaudim d’una vida interior plena i reconfortant. Tot això ens caldrà, i molt, per superar novament un any que també anticipa dificultats ... dificultats que fins ara hem anat superant no sense esforç i sacrificis."


Però és clar, quan tot i tothom parla en el mateix sentit, potser no cal fer oïdes sordes, oi????

Bé, com a mínim jo ja em vaig mentalitzant per les petacades que puguin arribar, malgrat que fa uns primers dies de l'any preciosos i, fins i tot, ahir vaig veure l'arc de Sant Martí.