10.1.12

Salari congelat

És gener i estem a l'hivern, però no fa fred a la ciutat de Barcelona. Tot i així avui ens han comunicat oficialment que el nostre salari per enguany queda CONGELAT (amb les ganes que jo cantava allò del desembre congelat...).

La raó, fàcil: diuen que l'any passat va ser dur per l'empresa i les vendes es van reduir (ara, no van dir en el discurs de Nadal que malgrat tot havíem tingut beneficis?????), i el 2012 es presenta "difícil".

Doncs ja està. Ja sóc una més dels milers de persones que tenen el sou congelat, però amb feina. Ja tinc un punt de coincidència amb el funcionariat de mitja Europa. Clar que és l'única, perquè demà mateix, i sense que els tremoli la mà, podríem fotrem al carrer malgrat el meu contracte indefinit.

Bye, bye conveni. Bye, bye drets aconseguits!!

4 comentaris:

  1. Noia, em sap greu. Estic segura que el tema de la crisi afecta de veritat moltes empreses... però també crec que d'altres "s'aprofiten" de la situació per fer com t'han fet a tu.

    Espero que, això sí, et respectin el contracte!! Al menys, que també en això permetin que t'assemblis als funcionaris! Sort! :-)

    ResponElimina
  2. Cullera, MPG, sap greu :( Sense dubte, n'hi ha que se n'estan aprofitant. No conec la teva empresa, no sé si és el cas o no; en qualsevol cas, és terrible com, a manera de degoteig incessant, drets aconseguits s'esmicolen en els últims mesos, a causa, esclar, de la crisi que tot ho pot.

    Com diu l'Assumpta, que conservis si més no la feina. Ànims.

    ResponElimina
  3. Ànims!
    és durillo de portar, xò mentre hi hagi feina!!

    fa anys que el tinc congelat, i dos que me'l van rebaixar,... i ja veurem què passa....

    ResponElimina
  4. Ai! el que jo donaria per tenir el salari congelat... o més baix... o no-sé-què...
    L'altre dia, vaig tenir una reunió amb la direcció. Em van dir que havia d'entendre que, atès el meu sou (gairebé el d'un executiu -van dir-) havia de fer algunes hores més diàriament... Val a dir que, en aquell moment ja estava fent 10 hores diàries (seguides, menjant de carmanyola davant l'ordinador) que han passat a ser un mínim d'onze diàries en les mateixes condicions...
    Al proper que em digui que haig d'estar content de tenir una feina, li trenco la cara! Buffffff!!!

    Galceran.

    ResponElimina