10.10.12

Imaginant nous camins

Em dóna que pensar, que en els darrers dies, en converses diferents amb dones diferents (totes al voltant dels quaranta) ha sortit en conversa un tema comú: els desitjos d'albirar un futur laboral diferent a l'actual.

En cap cas, no era un desig de progressar i pujar a les empreses actuals, sinó més aviat el contrari. És un desig de canviar totalment, de fer un trencament amb la vida fins el moment, i de dedicar-se a una  feina que només ofereixi recompenses i satisfaccions personals i permeti viure dignament sense excessos.

No sé fins a quin punt aquests desitjos estan madurats, ni seríem capaços de portar-los a terme (renunciar al que tenim és molt i molt difícil), però que existeixin aquests sentiments és simptomàtic, no?

Desencís a les feines actuals, falta de motivació, excessives exigències, futur incert.... segurament són alguns dels fets que fan créixer al nostre interior quimeres i somnis.

1 comentari:

  1. Curiosament a mi em passa el mateix, i no sóc dona. Ho ventaria tot a rodar per la insatisfacció que tinc en l'àmbit laboral.

    En qualsevol cas ara no són bons moments per aventures d'aquesta mena. Si no fos per aquest petit detall, ja fa temps que m'hauria tirat a la piscina.

    ResponElimina