 |
| He portat la felicitació i unes pastetes amb xocolata a la feina |
Allà, pel que sembla, això d'enviar postals és tota una institució. I ja sigui per l'aniversari, per una data senyalada o per una festivitat hi ha la targeta apropiada (a la persona i a l'edat) amb una missatge oportú i una mica treballadet (res d'alló tant senzill de FELICITATS. Hallmark s'ho traballa força).
La felicitació va acompanyada d'una carta plena de novetats de la nostra amiga. I enguany ens confirma que a l'agost passarà uns dies a Tolosa de Llenguadoc a casa d'uns amics comuns. A dia d'avui encara no podem confirmar si nosaltres hi pujarem, però els de casa ens "morim de ganes" de que sigui possible. De fet em mirat el calendari laboral d'aquest 2012... i.... ja veurem hem de tenir en compte tantes coses....!!!!
És curiós que els americans conservin, encara avui, tan viva la tradició del paper. Ells, que són els pares, les mares i tiets/tietes de la virtualitat!
ResponEliminaAh, per cert, per molts anys :)
Oh, quin regal, eh! que us pugueu veure a l'agost. A tenir-ho en compte!
ResponEliminaMooooltes felicitats!
FERRAN, tens tanta raó. Els pares del virtualisme i continuen entusiasmats amb el paper de les felicitacions i els sobres....
ResponEliminaRITS, i tant que ho tindrem en compte.
Amb 10 dies de retard, FELICITATS!! :-))
ResponEliminaNo entenc perquè no havia vist aquests darrers dos posts teus... En fi, que espero que sigui un bon any i que pugueu trobar-vos amb aquests amics!! :-))
Amb molts... molts dies de retard... però ja saps: tinc debilitat per tu... En Galceran no t'oblida. No t'oblidarà, encara que segurament sí, que oblidarà enviar-te una postaleta: serà per que no és nord-americà... hehehe...
ResponElimina