Ja sé que em repeteixo més que l'all (
de fet, ja vaig parlar del tema farà un any i mig a "Em fa grima anar al lavabo")
, però és que noi!, avui a primera hora (
a les 9! No feia ni 1:30 hores que l'havien deixat ben net) m'he tornat a trobar el lavabo brut (
a la feina, és clar, perquè a casa de cadascú faci el que vulgui o el pugui).
I de tot plegat he tret una conclusió:
l'escombreta del bany és una varietat de rèptil (tipus serp
) que fa cosa tocar-lo, i per tant no l'utilitzem!
Senyors dissenyadors! No s'escarrasin més. No pensin en nous dissenys d'escombretes! No imaginin noves formes ni coloraines! Siguin com siguin, no tocarem les
escombretes de bany!
Jo cada dia estic més decebuda del gènere humà en quant a neteja.
ResponEliminaCom tu dius, a casa cadascú que faci el que vulgui. Jo mateixa, no sóc especialment endreçada, aviat "acumulo" muntanyes de papers, llibres, llibretes, carpetes... a llocs i taules on no han de ser...
Ara bé, quan són coses "comunitàries" sempre, sempre miro de ser el més neta i polida possible i no em cap al meu pobre cervell que la gent no faci el mateix.
Un dia, parlant amb una de les noies que netegen el Viena em deia que una vegada al lavabo havia trobat un grupet d'adolescents fen una batalla amb sobrets de ketxup i mostassa... els va fer fora i ho va haver de netejar tot. Clar, ella "no és ningú" per clavar-los una bronca o avisar els seus pares...
Jo m'indigno quan vaig pel carrer i veig com els amos dels gossos els deixen pixar-se a les rodes dels cotxes, de les motos, a les entrades de les cases, com fan les caques i no ho recullen... Tant els hi fa... A casa seva potser ho tindran tot brillant i presumiran de nets, però no ho són...
I els lavabos públics, jo els hi tinc terror, és que sóc capaç d'aguantar hores i hores i hores per no haver-hi d'anar...
Ara bé, dit això... hehehe... uissssss... ara em mataràs ;-) a mi aquestes escombretes de bany no m'agraden gens... sempre les imagino brutes i mai de la vida en tocaria una... Jo seria molt anti-ecològica, tiraria de la cadena les vegades que fes falta, però no tocar una escombreta que no sé ni qui ni com ha tocat abans :-DD
Assumpta. La meva mare que va treballar un estiu en un càmping també en va explicar algunes de l'alçada d'un campanar als lavabos, i no precisament era quètxup.... I com tu, a casa tots ens fem creus de com pot ser la gent tant marrana. Ah! i ja vaig posar cartellets a les portes... però van durar "un telediario" (algú es va ofendre???)
ResponElimina