...així és com vaig veure el meu amic J (al que carinyosament li diem que fa abraçades de os).Va ser una alegria enorme veure'l allà, dempeus una taula de treball. Després de 18 mesos, havia tornat a la feina.
Venia per dir-nos que no treballaria més amb nosaltres.... però també per anunciar-nos que estava en el camí per ensortir-se de la seva malaltia... inombrable, perquè té que veure amb el cap i això que la majoria no ho considerem malaltia sinó que ens passa perquè volem....
Només puc desitjar, la millor de les sorts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada