Per què? Doncs perquè hi he dedicat 25 minuts a caminar. Des de Glòries quasi al Fòrum, pel mig d'una avinguda Diagonal bastant solitària, i avui més aviat fresqueta (no m'hagués anat malament una rebequeta). Tot un repte que em venia molt de gust de fer (i segur que la meva salut m'ho agrairà, oi?).
Al metro, només he tingut l'oportunitat de llegir les quatre tristes pàgines que ara són el diari 20minutos (i dic quatre literalment; ha perdut molt en aquest temps que no el llegia), perquè no tenia ganes de carregar un llibre sabent la caminada que m'esperava....
Demà, més transport públic, a veure si al final li agafaré el gustillo....
Ahir 71 minuts. Avui important salt quantitatiu fins els 60.
ResponEliminaDe continuar aquesta progressió aritmètica, hi haurà un moment que la feina s’acabarà :) desplaçant a casa teva.
Caram, això sembla una sèrie... s'està posant molt interessant!! :-))
ResponEliminaUi, Òscar, això de la feina, potser deixem-ho... en que s'acabarà... perquè la mentalitat que tenen els meus jefes no és gens moderna... només valoren hores i hores escalfant la cadira... qualsevol altre model és impensable.
ResponEliminaAssumpta, no m'havia plantejat lo de la sèrie.... però em sembla que demà faré la tercera part....