Em moro de calor....

Fa uns dies que l'aire condicionat de la feina s'ha espatllat (i em sembla que va per dies perquè s'ha trencat no sé quina peça que s'ha de demanar a vés a saber on....). Però només el que afecta a la meva àrea, així que, malgrat treballo en una magnífica planta diàfana, de la fresca/fred polar de que gaudeixen altres no m'arriba ni un bri.

Obrim les finestres però com que l'edifici és "intel·ligent" no hi ha manera que es generi ni un trist corrent d'aire.

Els que van ser més espavilats que jo, van córrer a demanar un aparell de l'època de mariacastanya però encara efectiu: el ventilador. Jo he arribat massa tard, i ja no queden unitats en stock a l'habitació dels mals endreços.

Així que estic fent una teràpia de xoc per a poder lluir el bikini (alguna cosa bona havia de tenir tot això, no? FORA TOXINES! i de pas quilets de més): suo de manera inexplicable (i això que estic asseguda i no faig esforç físic i porto un breu vestit de fil de tirants per poder sobreviure a la calor) i bec més de dos litres d'aigua en un matí.

Ara també serà fàcil que agafi una pulmonia: quan he d'anar al lavabo o marxar a casa, passo en menys de 10 segons del calor tropical al fred polar.... (clar, que tal i com estan les coses.... agraeixo tant el fred!. De fet, de tan en tant en passejo per a revifar-me, perquè la calor en dóna una mala gana.... ufff.... que em sembla que l'edat dels fogots s'acosta i la passaré fatal......).