Avís a una conductora habitual...

Avui ha estat el primer dia que arribant abans de les 8 a la feina he fet tard. M'ha costat aparcar. On sempre no hi havia lloc, ni al carrer de sobre, ni... bé, si a l'altre si (encara que era un lloc no gaire agradable, si és que hi ha llocs agradables on treballo).

Tres carrers amb obres a banda i banda i quatre de zona verda inaugurada fa un mes són els culpables d'aquest DESGAVELL. Els primers estaran així fins a finals d'any, els altres.... sine die (i esperem que no ho estenguin més!).

Tot plegat em preocupa, perquè quan tornem al setembre, amb els profes de l'escola propera també a full time, .... segur que hauré d'acabar triant una de les següents opcions:

a) arribar més d'hora a la feina
b) venir en metro
c) comprar-me un tricicle
d) pagar pàrquing

(exposades en ordre decreixent de prioritats).

Pensava aquest matí....

... quan sortia de casa...

mira, aquí davant, a on era la drogueria de tota la vida ara hi ha una carnisseria oberta de 7 a 21 (tots els treballadors són sud americans)....

...aquell bar de tota la vida el porten uns xinesos i ara obre de 7 a 23 o més....ui, i aquell altre bar també el porten xinesos....

ja dins el cotxe....

...ei... el bar de la carretera també el porten xinesos..... la cafeteria de Bracafé són sud americans.... un altre bar que el porten xinesos!.... i aquest..... no, encara el porta l'home de sempre, però com a molt li queden dos anys per jubilar-se... després el tancarà o el traspassarà a uns xinesos... i així fins em vaig anar fixant fins a perdre el conte....

Em va venir al cap la ciutat canadenca de Vancouver, arreu ens deien que tenia el Chinatown més gran del món... No ho dubto, però aquí els estem seguint les passes.... Només una gran diferència, no han muntat els seus restaurants sinó que s'han fet càrrec de negocis autòctons i continuen servint les tapes de tota la vida (més o menys)..... en tot cas, tothom busca la seva "oportunitat", encara que.....

85 kg I NO TINC SOBREPES???!!!!

He tingut una visió. Tinc a les meves mans l'informe de la revisió mèdica anual de la feina... Tot sembla normal.....

Conclusió final signada per la doctora de torn: APTA PER EL DESENVOLUPAMENT DEL MEU LLOC DE TREBALL (no té cap importància la miopia, les contractures d'esquena, el mal de cervicals...., està bé).

INFORME NORMAL????? Acabo de veure que en les meves dades bàsiques que la meva estatura és de 1.56 cm (fins aquí bé), però el meu pes: 85 kg.

Horrorrrrrrrrrrrrrrrrr! Jo ja pensava que em sobraven uns pocs.... però comptava amb 2, 3 o 5.... però 30...........

Em miro l'informe, em miro a mi davant del mirall, i no veig el pes.... Conclusió: ÉS UN ERROR.

El que em preocupa és que en cap moment en l'informe va aparèixer una marca d'atenció, és a dir, que en l'elaboració tot és fa manualment i res és automàtic (ara que a tot arreu hi ha uns fantàstics programes que et calculen les coses i et donen uns resultats al moment), ja està bé... però no sé.... NO SÉ SI FIAR-ME GAIRE DE L'INFORME.

El misteri de les barrites energètiques

És una llegenda urbana això de que les barrites energètiques et sacien sense engreixar-te (segur que la llegenda l'ha promocionat la mateixa empresa de publicitat que crea els anuncis, textos de la caixa i de la web).

Lo d'engreixar-te, no ho sé... però lo de saciar.... ja us dic que no.

Casualment aquests dies això és el que tenia per esmorçar a la feina, i ni menjant-me dos ni bebent molta aigua (per veure si creixen a la panxa els cereals....) he aconseguit deixar de tenir gana.

Setmana postvacacional

Ja ha passat aquesta setmana desprès del parèntesi.

Despressió postvacacional?? NOoooo, no he tingut gaire temps.

Cansada? SIiiii, dos dies he hagut d'anar a la feina en transport públic i quan estàs acostumada a anar en cotxe............. (a més l'autobús és lent.... veus el carrer, sí, però és lent i se m'ha fet molt feixuc moure'm).

Tinc dolors? SIiiii, m'està fent mal la ciàtica (déu ser que ja no puc dormir en un matalàs al terra, o que tinc una edat o senzillament, que m'havia de passar malgrat les mans de l'osteòpata).

He fet alguna cosa diferent? SIiii, que he anat quasi cada dia de metges (les visites ja les tenia programades), semblo una iaia!!!!

Uffff! NECESSITO UNES ALTRES VACANCES.... (sort que arribaran aviat, després d'una setmana de jornada intensiva, YUPIIIIIIIII!).

Coses que he après aquestes vacances...

a) Que més d'una dona a la cuina (que li agradi i vulgui cuinar, és clar) = a disputa segura (sense mal rotllo ni violència, però cadascú fa les coses a la seva manera... i la d'un és sempre la bona, oi?)

b) Que per una generació de dones, els homes, encara que siguin joves, són uns personatges a servir (no hi estic d'acord, és clar, tothom hem de col·laborar en tot, que jo també sóc una caçadora-recol·lectora com ells)

c) Que les històries personals de la gent supera quasi sempre qualsevol guió cinematogràfic (estic pensant en reescriure una història de.....)

d) Que no vull una casa de poble pròpia per anar de vacances (dóna tanta feina, que de facto s'hi treballa més que a casa)

e) Que el parquet és molt maco, però quan tens dues nenes petites dóna una feinada de mil demonis (què ràpid és neteja el gres!)

f) Que es pot viure, si més no una setmana, sense mirall, per no parlar de que la vida segueix sense Internet o cobertura en el mòvil.

g) Que en una maleta sempre es posen coses que mai són utilitzades-

h) A fer galetes de vi, bacallà amb samfaina, pollastre rostit i algunes especialitats més.

i) A collir maduixetes de bosc.

j) Que quan tens temps lliure pots escriure millor un bloc, encara que no tinguis connexió i hagis d'esperar a arribar a casa a penjar-ho.....

Olors

Excepcionalment al juliol, dies de vacances al Pirineu. Descans, tranquil·litat, poques obligacions i, en general, poc de tot. Un trencament total amb el que és habitual. No estic habituada a tantes hores i tant poques coses a fer. És con si vas corrents i de sobte xoques amb una paret i quedes ben aturat.... Bé, però per això són vacances, no?

Aquesta lentitud m'ha permés SENTIR ELS OLORS.

Durant el viatge i dins del cotxe, una suau olor, però intensa, provinent d'un extens mantell de flors grogues (possiblement camamil·la). Al poble, l'olor de la maria lluïsa assecant-se, de la terra humida després de la tempesta de tarde o de les bugades assecant-se al sol. I al bosc, l'olor de bosc i, sobretot, de les maduixetes recol·lectades durant un passeig tranquil (uns 500 grams en dos dies, no està malament, oi?!).

La collita no s'ha convertit en melmelada (ja hagués estat el summum), però sí que ens les van menjar amb suc de taronja i sucre. Boníssimes!!!!!

Escoltant els grillls....

Quarts de dotze de la nit, i estic asseguda al balcó, en una vella hamaca apedaçada.

Una suau brisa em refresca mentre escric amb l'ordinador sobre el genolls (tota una novetat, que em sembla que repetiré). Al cel veig els raigs del Palau Nacional de Montjuïc mentre escolto el cant dels grills, que deuen habitar, suposo, als arbres de davant de casa (tota la resta és ciment).

Estic a dos dies de començar la primera part de les meves vacances. Suaus i tranquil·les, sense nervis per si el volcà de nom impronunciable m'impedirà agafar l'avió destí l'altre punta de món (de fet, ara per ara, veig molt llunyà el moment de tornar a pujar a un avió que em porti enlloc, posem per cas). Tot i així, les espero amb ganes, perquè crec recordar que mai havia fet vacances al juliol (a excepció de quan estudiava i no treballava), o perquè tinc il·lusió per estrenar la nova càmera...

Dones del meu cercle

Quan era petita, em pensava que només hi havia UNA millor amiga, després vaig créixer. I vaig descobrir que si obres el teu cor, la vida t’ensenyarà el millor de moltes amigues.

A una la necessites quan tens problemes amb la teva parella. Una altra amiga la necessites quan tens problemes amb la mare. Una altra t’escoltarà quan només fas que parlar dels teus fills i activitats. Una diferent quan vulguis anar de compres, compartir, fer broma o només estar juntes. Una et dirà: "plorarem juntes". Una altra: "lluitarem juntes!" Una altra: "anem-nos-en de viatge".

Una amiga sabrà la teva necessitat espiritual. Una altra la teva debilitat per la roba. Una altra la teva afició per llegir. Una altra et farà costat quan estàs confosa. I una altra t’ajudarà a esclarir els teus dubtes.

Elles estan en qualsevol moment, qualsevol dia, o si necessites sortir a esbargir-te, o que t’aturin de fer una animalada molt grossa...Aquestes són les teves millors amigues.......

Potser que una sola dona reuneixi moltes condicions, però n’hi ha de molt diferents. Una d’EGB... Una del Batxillerat... Algunes d’altres feines... De vegades la mare...De vegades una veïna...
Altres una germana... O potser una cosina...Així que potser ha estat la teva amiga durant 20 minuts o potser més de 20 anys, I, NOMÉS SI TU VOLS.

Gràcies per estar en el meu cercle... per sempre.

(ja imagineu que no he estat l'autora de tot plegat... només faig de transmissora, però m'identifico molt).

Valorant-nos

Avui llegia un d'aquells powerpoints que parlen de lo MERAVELLOSES que som les dones (mengem les restes de casa, tenim cura de tot i de tots, som afectuoses, només tenim dues mans, treballem moltíssim, mai estem malaltes o ens guarim soletes, perdonem, escoltem, plorem, soportem tota mena de dificultats, som persistents i no acceptem un no per resposta, som incondicionals, mostrem amor, etc, etc, etc)...

....Vaja res de nou, oi? Només que aquest acabava una mica diferent: mostrava un PERÒ.... Vaja un DEFECTE: que ens oblidem sovint de tot el que VALEM.

I és veritat, sovint em pesa més el que m'oblido de fer que no pas el que ja he fet (lo primer em dóna sensació de mancança i lo segon és una obligació que per tant no valoraro). I és un error. No vull dir que no cal fer el que oblido, però de segur que tampoc és tant tràgic, no?

He de ser una mica menys exigent amb mi mateixa, perquè no sóc una superheroïna de cap sèrie de televisió. Sóc una persona!

Ja puc tornar a rentar la roba!

Després poc més d'una setmana, ja tinc la nova rentadora a casa.

La vella, que no ho era tant --només 5 anys-- va deixar de funcionar. Poc a poc, sense fer soroll, ni escuma ni pérdues d'aigua. Només va deixar de donar voltes.

Davant del fet, tenia dos opcions, cridar a un tècnic per arreglar-la (=120€ pel capdevall) o comprar una nova (=250€). A casa vam triar la segona opció.

Quina mala sort (o no), la rentadora que voliem no ens la podien entregar al dia següent. Haviem d'esperar 5 dies naturals... Però atenció! ... ja només quedaven 2 dies per a que fos 1 de juliol.

I???? us preguntareu.... Doncs que la Gene, malgrat la crisi i les retallades de sou als funcionaris ha decidit mantenir el pla renovat d'electrodomèstics.

I allà estic jo, com a bona cap de compres de casa meva (mai això em servirà com experiència si vull aconseguir una feina en aquest camp perquè hauré de demostrar la meva experiència només amb un màster reglat en el tema i un bon nivell d'anglès), esperant dos dies i fent el munt de paperassa per poder acollir-me a la subvenció.

Però ja està, ara ja puc rentar (com ho he trobat a faltar!) i potser quan em torni els dinerets el meu govern aniré a dinar a la pizzeria de la plaça Cerdà.

Ah! i si heu de fer cap canvi d'aparells a casa, ara és el moment, que quan s'acabi la partida s'acabarà el pla.....