Aquest dimecres és el sant d'un company de la feina i ha portat una safata de bunyols. Jo que la veig (els bunyols tenen una bona pinta....) i la meva gula em diu:
AGAFA UN!
L'agafo... i en aquell moment els meus dits transmeten al meu cervell un "no sé, no sé" (són una mica tous al tacte)....
Tant em fa. Faig la primera queixalada i......
... i hi ha un excés de sucre (també ho havien notat els meus dits), és massa tou i, el pitjor, hi ha anís per donar i vendre (com a mínim una ampolla per bunyol!). M'empasso com puc el bunyol, i el cap em fa un petit rodament (d'aquells que et provoca un vermut en dejú).
Decidit, no agafaré un altre, i si aquesta Quaresma vull seguir menjant bunyols me'ls faré a casa, que em queden prou bons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada