Ahir tocava, com cada primer dimecres de mes, i ens hi vam anar l'A., la C. i jo mateixa. En teníem ganes, perquè sabíem que de nou quedaríem atrapades per les històries que explicaria la Sandra Rossi (encara no té web, em va dir que l'està preparant i en un parell de mesos estaria activa, jo com sempre, conversant....) que van conèixer en el mateix lloc un mes abans.
La Sandra és una argentina ??!! que té un català atractiu i ple de matisos, però no parlar de la gràcia que té la seva expressivitat corporal i l'escassa escenografia i vestuari. Tot minimalista, però amb petits elements que donen vida a les històries (un barret d'on surten històries, uns vanos que serveixen per ballar i per fer de papallona, unes esponges amb goma que fan a la vegada de pentinat japonès i de barret de soldat.....).
Explica les històries fent que els nens i els grans participem, ara cantem una cançó inventada, ara diem perquè serveix una cosa de l'atrezzo, ara acabem una frase del conte i fins i tot un pare fa de gat (tot un artista en potència).... Realment és un espectacle que no cansa i capta l'atenció durant una hora. És un bon espectacle familiar.
I com que el boca a boca funciona, ahir de la classe de l'A. hi havien 8 nens, vaja una quasi una quarta part.
A veure com serà la propera Hora del conte. Ja no tindrem Sandra, i tot i que el nivell ha quedat molt alt, no anirem amb prejudicis....
La meva germana té una amiga, la R., a la que sempre posa com a exemple de bona mare ;-)
ResponEliminaUna de les coses que ha fet la R., des de sempre, és portar les seves filles a les biblioteques... Així, quan t'he començat a llegir, he pensat que les teves nenes són molt afortunades :-)
Per cert, que he saltat al post que enllaces (al de les bibliotecàries antipàtiques) i m'he quedat glaçada... Encara hi ha les mateixes?
Espero que el mes que ve, encara que qui expliqui els contes sigui una altre persona, ho passeu igualment bé! El millor seria que tingués un estil absolutament diferent, així no hi hauria comparacions i tots dos us podrien agradar molt :-)
Si Assumpta, encara són les mateixes.... tan se val. L'hora del conte val la pena. I també és cert, que les nenes aprenen que en aquest món no tot són flors i violes. I pel mes que ve... també esperem que ens agradi, sobretot que sigui capaç de tenir-nos atents l'horeta...
ResponElimina