L'altre dia llegia en un article que les pors les crea el nostre cervell per la incertesa del futur, del que pot passar, i que aquests pensaments es van retroalimentant generant-nos més pors. Sempre aquests pensaments sobre què passarà tendeixen a ser negatius, molt negatius. Poques vegades aconseguim que siguin positius. I això, encara ens genera més por. És com una gran bola que es va fent cada vegada més gran, fins que ens genera angoixa.
I això és el que em passava de petita (i encara ara), especialment amb el tema de la mort. I ara, veient les pors nocturnes de les meves filles, els meus records sobre les meves pors em retornen com si les estigués vivint jo mateixa. Intento tranquil·litzar-les, positivitzar els seus sentiments.... però no és fàcil. De fet, ni jo mateixa sé com expulsar les meves pròpies pors....
Per algun lloc he escoltat que la por és la mare de la seguretat.
ResponEliminaQue diguin el que vulguin però tenir pors no fa sentir-se gens segur.
Òscar. Estic totalment d'acord amb tu. Ja ho he dit a mi les pors em creen angoixa.
ResponElimina