No som raros, no. Venim de l'hospital. Però no del que estava ingressada la sogra, no (aquesta mateixa tarda li han donat l'alta), sinó del que s'ha quedat ingressat el sogre (a la mateixa hora que una sortia l'altre entrava, sembla surrealista la situació, oi?). Jo m'he quedat fent l'ingrès i el J. ha anat a casa dels seus pares per donar un cop de mà a la cuidadora.
Bé, ara tot control·lat (més o menys, perquè la sogra necessitarà moltes atencions, temps i molta voluntat per part seva, i el sogre, doncs superar aquesta nova insuficiència respiratòria i fer bondat).
Amb tot, la resposta a la pregunta si ho ha de fer tot sol el J. (només amb la meva ajuda i la d'alguns cosins i tiets) és SI (té un germà, però amb una vida i una actitud personal respecte a les seves relacions amb els demés també molt SURREALISTA....).
Ara si que diem adéu a les vacances fins l'any que ve... No passa res, s'ha d'estar on s'ha d'estar.
Quina mala 'pata'. Tant de bo sigui una situació que no s'allargui... Ànims a tots!
ResponElimina