Tornem-hi...

Ja està, ja han passat les tan esperades vacances d'estiu.

Han passat d'una volada, quasi sense adonar-me... Però han estat bé, molt bé.

A destacar: he gaudit de la natura plena d'aigua (llacs d'alta muntanya i piscines sulfuroses a la Cerdanya, i rius intermitents amb piscines d'aigua natural a la Terra Alta i el Matarranya), que m'ofereix un estat de relax indescriptible.

A hores d'ara no m'hi veig recorrent una gran ciutat ni visitant museus tediosos. Busco espais breus, on passejar i on trepitjar els carrers en el dia a dia, sense buscar res concret, fixant-me en una pedra aquí, en una porta allà... Ocupant el temps en petites activitats que gaudir en família i que per això han de ser eminentment dedicades a un públic infantil (muntar a cavall, visitar una cova, fer formatges, nedar en un riu, o caminar per boscos saltant rierols). Tot a poc a poc, evitant atapeir una agenda amb mil coses i activitats de risc (per exemple, sopar en una pizzeria atapeïda de gent on els cambrers són lents, per natura o per situació). Avui això i demà allò. I si és possible, al vespre quan ja els més menuts dormen.... fer un mojito o una copa de cava gelat.

Llegint el que escric, estic segura que fa uns anys no m'hi reconeixeria. Llavors anhelava agafar avions, fer mil coses, veure mil llocs, sopar aquí i dinar allà.... Coses de la joventut i sobretot, de ser només dos. En uns anys, hi tornaré, no sé si amb les mateixes ganes (l'edat serà una altra), però tornaré a voltar per aquests món de Déu (em queda tant per conèixer!).

Però ara no és això el que em toca, i estic encantada de viure les vacances a mida de les meves filles, compartint-les amb amics i família, en sentit ampli.