La resposta és clara: ens passarà el que hagi de passar.... (alea acta est, sóna així encara que com que no vaig fer llatí no sé com s'escriu).
I no dependrà no només de la situació del món sinó de la capacitat dels directius de les empreses (de les quals en general tinc seriosos dubtes....), i de les actituds dels treballadors (en les que no confio).
En la meva empresa en concret, veig clarament que mai no farem res. Perquè a petites propostes grans negatives.
Ara ens han dit explícitament que anem malament, que hem de "retallar" i que després de l'estiu en diran com... I què fa el comité? Esperar I els treballadors individualment? Esperar....
Ningú no dóna idees ni fa propostes... només ESPEREM.
I si algú en fa alguna proposta en petit comité, com tancar l'aire condicionat aquest estiu, que segur que és pela llarga de despesa, hi ha algú que diu que sense l'aire ens morirem de calor....!
Salvese quién pueda!!!!!!
Em sap greu, però l'estalvi en aire condicionat no salvarà l'empresa. Ni tan sols permetria, de ben segur, fer-la sobreviure un periode de temps ni tan sols apreciable. És clar, que és un gest digne de tenir en compte i que diu molt de la voluntat i implicació del personal... però no cal patir i fer-ne una guerra si no s'escolta la proposta. Com deies, la sort ja està llençada i, malhauradament, això de l'aire és la xocolata del lloro... i per moltes més peces de xocolata que mengi el lloro en altres temes, la ferida ja és sino mortal (no voldria, per res del món, que ho fós) massa greu per aquestes benes tan benintencionades però febles...
ResponEliminaI aquesta és la meva opinió. Per si val de res.
Galceran.