Ja us ho deia l'any passat. Quan arriba el solstici d'estiu necessito de la comunió amb els elements de la natura --ja sigui foc, aigua o aire-- perquè el meu interior reneixi.És com si durant la primavera hagués esmerçat tantes forces en què la terra doni els seus fruits, que ara no em queden ganes de recollir els fruits i gaudir-los durant els llargs dies d'estiu.....
Però, malgrat tot, el punt d'inflexió arriba i poc a poc recupero les forces, les ganes.... Un cop de brisa marina que t'omple els pulmons, la remor de les onades, la lluna quasi plena damunt un cel vermellos...
Tot és al seu lloc per donar transmetre'ns allò que l'ànima anhela ...
...malgrat la sorra que s'escola pels nostres entrepans i begudes o seguim un partit de futbol que no ens interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada