Potser ha estat un senyal, o simplement una coincidència, però el meu jo ha quedat força trastocat quan he pogut veure com l'interior d'un amic es subjecta al seu cos per uns fils molt i molt prims. Sembla que en qualsevol moment es desplomarà, tot i que al mateix temps, amb un crit silenciós, demana: Salveu-me! Ajudeu-me! M'ofego!
Ell podia haver fugit quan m'ha vist, però ha volgut deixar passar un minut del seu temps per esperar-me, sabent que els seus ulls el delatarien.
Jo porto tot el dia pensant en com el puc ajudar. Què puc fer per donar-li la mà i ser una de les persones que junt amb la seva família el treguin del pou on ha caigut..... He de trobar la manera de comunicar-me sense que ell se senti encara més enfonsat.
Espero que ho aconsegueixis, que el puguis ajudar i que ell surti d'aquest pou.
ResponEliminauuuuummmmmmmmm????? que tinguis molta sort amb "el teu amic"........
ResponEliminagemma
Segur que pots fer un cop de mà a aquest amic. De fet -per experiència pròpia ho dic-, saps ajudar. I ho fas potser sense adonar-te gaire. Gràcies, per si no te les havia donat. Espero que el teu amic rebi el teu missatge, com el vaig rebre jo.
ResponEliminaGalceran.
Galceran, de fet no sé si el podré ajudar, només que em preocupo... sembla que em coneixes... jo a tu no coses de l'anonimat. Si et vaig ajudar, m'alegro, encara que no sé com, perque moltes vegades no em puc ajudar ni a mi mateixa,
ResponElimina