Atentos a todo... y a nada, i em va agradar.
Realment, m'hi reflecteixo, en certa manera.
Atenta quasi continuament als correus (de la feina, personals), a les xarxes socials, al bloc... pateixo el que alguns han denominat "infoxicació" (a mig camí entre la informació necessària i la intoxicació per l'excés de la mateixa, encara que m'autodefiniria com que no sóc dels casos més greus que hi han al món).
Realment llegeixo molt, però molt transversalment. La informació m'arriba i se m'oblida a la velocitat de la llum.
M'agrada aquest món tecnològic, però no del tot. Encara m'encanta més pendrem molts "temps out of technology" i gaudir de parcs, amics, solete.......
Com tu molt bé dius, a mi també m'arriba massa informació, més de la que puc digerir... I estic d'acord que amb la realció virtual ens perdem el silenci d'una mirada, el vers d'una pausa, el poema d'un somriure... Visca la modernitat, però no tota... ni al preu que sigui...
ResponEliminaDes del far una abraçada de solstici.
onatge