En els últims dies m'havia sentit frases tant significatives com Filla, quants cabells blancs que tens! (aquesta era del meu pare) o Ai, no m'havia adonat, mira quants cabells blancs que ja tens! (presupossant una certa ignorància de la meva edat per dissimular, suposo) o T'hauries de tenyir, no? (l'altre part de la parella).
I no és que jo no era conscient dels cabells blancs, però no em molestaven gens ni mica. Fins i tot els trobava acceptables quan me'ls veia al mirall (suposo que tot és ressultat de les meves famoses mandres que més d'una vegada he comentat).
Però al final, ho he fet. Me'ls he tenyit, i diuen que ara estic molt millor. Res de rosa ni colors singulars, una cosa que sembla seminatural.
De totes maneres, a veure quan inventen un tint que sigui tant fàcil de posar com un xampú... i amb un perfum a maduixes, per exemple.... així segur que no trigaria tant rejovenir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada